Les pedres de Girona

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAquestes pedres de Girona, tan nobles: la Seu, dreta com un xiprer i platejada com una olivera; les portalades de les esglésies velles; els porxos aixafats i els patis senyorials, tenen una ànima ardent. Sembla que les pedres han esdevingut grises, de la flama roent que les consumeix. Són grises, amb aquella lividesa dels Sants i dels il·luminats. La Seu, severa, vetlla damunt la ciutat i el riu. Els arquitectes que la bastiren devien ésser d’aquells homes enfervorits que van sembrar Europa de catedrals, en una exaltació de fe. Pedra sobre pedra, creixien les fortes columnes, s’obrien les naus, altes i amples, i la flama escapava encara en agulles punxants, que s’aprimaven, humils, com més s’acostaven al cel. ¡Cerquem l’ànima que fa bategar les pedres de Girona! Deu ésser una ànima immortal i apassionada. No us enganyi la grisor de les velles esglésies ni la lividesa de les torres enrunades. Tot crema per dins. I damunt aquesta gran flama amagada de Girona, l’àngel escapçat del cim de la Catedral sembla una torxa atiada pel vent. [...] Una nit de novembre, damunt l’Onyar negre i silenciós, sentíem per primera vegada la carícia mullada i melangiosa de la boira de Girona. Tota la ciutat s’ajupia sota el mantell tardoral; la boira feia més obscura la nit i estrenyia la llum dels fanals que esdevenien aureolats de tenebra. [...] Les ciutats travessades per un riu, meditatives, en dedueixen una inguarible enyorança. [...] La boira que duu l’Onyar us ha mullat, carn endins, l’ànima. Les ciutats i les viles de vora mar no tenen temps d’enyorar-se. Quan un home de vora mar ha esguardat massa l’horitzó, ormeja una nau. En canvi, les ciutats festejades pels rius duen clavada al pit una melangia eterna. El riu que passa no és el mateix d’ara fa una estona. El jonc i les flors que hi hem llençat aniran qui sap a on. Si les pedres de la Seu no ens diguessin llur fe, creuríem “que tot passa sense deixar senyals”. Girona, ciutat on la Fe i l’Enyorança lliuren combats cada dia! [...]