Pau Freixas, director de cine: "He acabat vivint al pis dels estius de petit amb els avis"

PalmaEl trobem de vacances, només uns dies, immers com està en la segona temporada de Sé quién eres, la sèrie de suspens que estrenarà Telecinco aviat, i a l’espera que TV3 decideixi si hi haurà tercera temporada de Cites. Pau Freixas (Barcelona, 1973) descansa amb la seva parella, l’actriu Eva Santolaria, amb qui també treballa a Sé quién eres, i amb els dos fills que tenen. El director de la sèrie Polseres vermelles o de la pel·lícula Herois no només viatja a la infantesa per fer-nos partícips dels seus records d’estiu, sinó que ho fa des del mateix lloc on es van forjar.

“Des que vaig néixer i fins a acabada l’adolescència, passava els estius en un apartament que tenien els avis a Pine Beach, una urbanització de Gavà Mar. Va ser tan forta i tan feliç la vinculació amb aquest lloc que he acabat vivint al mateix pis d’aquells estius de petit amb els avis”, confessa.

Per a Pau Freixas, els estius de la infantesa eren el contrapunt a uns hiverns de patiment. “Jo era un xaval més aviat introvertit, no m’adaptava gaire al sistema educatiu de l’escola. Suspenia, vaig repetir setè, però no perquè fos conflictiu, sinó perquè per a mi aquell era un territori del tot hostil. Anava a l’Escola Thau, que per a molts és una gran escola, però jo patia una agonia cada hivern. Per això, els estius, emparat pels avis, per aquella urbanització on havia fet molts amics amb qui recorríem els carrers amb les bicis, passant de la piscina dels apartaments a la platja, amb l’equip de futbol que havíem format amb la colla, tot allò per a mi era una alliberació. He de reconèixer que tinc nostàlgia d’aquells estius d’infantesa, de plaer i de llibertat”. D’aquí que a Herois, Pau Freixas i Albert Espinosa proposessin un viatge a aquella infantesa i joventut, en certa manera mitificada, emotiva, d’experiències que, en recordar-les, et fan replantejar la vida com a adult. Herois són els seus estius de Gavà, el mateix lloc on viu ara.

“Gavà era el meu paradís, l’alliberament de les angoixes de l’escola. A més, amb els avis hi tenia una gran relació, especialment amb l’àvia, la mare de ma mare, hi mantenia un vincle emocional molt potent. Ara em fa feliç habitar aquell apartament que era el dels estius amb ells i que els nostres dos fills puguin créixer amb la mateixa sensació de llibertat sense riscos amb què vaig créixer jo”. Així ho diu abans d’acabar de remarcar les vistes extraordinàries de la mar de què gaudeix: “En aquest lloc t’adones que el món t’ofereix 360 graus i no una única direcció en línia recta”.