Les ‘party boats’ duen l'Autoritat Portuària als tribunals per la seva expulsió del port de Palma
Ja havien criticat la reordenació impulsada per l'Estat perquè els deixa fora de l'actual ubicació i els prohibeix fer renou
PalmaLes empreses que organitzaven les excursions marítimes conegudes com a party boats amb base al port de Palma han decidit dur als tribunals la decisió de l'Autoritat Portuària d'expulsar-les de la zona on es troben actualment (davant l'Auditòrium) amb motiu de la nova ordenació del port de Palma. Cinc empreses del sector, Barca Samba, Cruceros Marco Polo, Mallorca Sailing Catamarans, Nautical Adventures i Ociana Calvià han interposat un recurs contenciós administratiu contra el concurs impulsat per l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), que en la pràctica suposa la seva expulsió del moll de les golondrines i un gir profund en el model d’activitat turística dins el recinte portuari.
El conflicte judicial arriba com a resposta dels operadors al que consideren una modificació profunda del port de Palma i que d'alguna manera limitarà i molt la seva activitat, sobretot aquella que té a veure amb el concepte de party boat. Aquesta nova proposta respon, en part, a les necessitats de l'Autoritat Portuària de disposar del moll de davant l'Auditòrium per a altres activitats, però a ningú se li escapa que aquest canvi ve motivat, en part, per una considerable pressió veïnal contra un negoci que durant anys s'havia desenvolupat sense prou controls, segons les reiterades denúncies dels residents principalment al passeig Marítim.
El port de Palma es troba immers en un procés de transformació molt important, recollit en el Pla Mestre amb horitzó 2035, que preveu una inversió de centenars de milions d’euros i que té com a objectiu redefinir completament els usos del port, amb la voluntat "d’integrar-lo millor amb la ciutat i reduir-ne els impactes", segons han dit els representants d'aquest organisme en diferents ocasions.
Tot i que aquest pla encara es troba en fase de desenvolupament, amb els primers passos administratius en marxa i la licitació del document estratègic, ja s’han començat a aplicar decisions concretes que anticipen el nou model. La més immediata i polèmica afecta el moll de trànsit local, conegut popularment com el de les golondrines, que es converteix així en el primer escenari real d’aquesta reordenació.
El final de les ‘party boats’ al moll de les golondrines
La nova concessió impulsada per l’APB introdueix un canvi substancial en l’activitat d’aquest espai. La prohibició de les embarcacions amb música i ambient festiu i la limitació a activitats de transport marítim de passatgers suposen, en la pràctica, la desaparició de les conegudes party boats d’aquesta zona. Aquest canvi no és merament formal, sinó que implica un desplaçament directe de les empreses que operaven fins ara en aquestes condicions, moltes de les quals es veuen obligades a modificar el seu model de negoci. Aquestes empreses ja han dit formalment que aquests canvis seran molt perjudicials per a la seva activitat. En tot cas, l'Autoritat Portuària vol que el moll deixi de ser un espai associat a l’oci massiu i passi a orientar-se cap a un ús més controlat i, segons l’Administració, "compatible amb l’entorn urbà".
Precisament el mes de desembre passat una de les empreses que organitza les excursions marítimes va ser protagonista d'una altra crítica, la dels veïns de la zona de la Feixina de Palma, per un mercadet de Nadal ple d'elements forans, i que va tenir el suport de l'Ajuntament de Palma. Presentat com a mercadet artesanal, una investigació de l'ARA Balears va poder demostrar que en realitat la majoria de llocs de venda (fins a 45) estaven controlats pel mateix empresari, precisament soci de la Barca Samba.
El pes de les queixes veïnals
La decisió de l'Autoritat Portuària no es pot desvincular de la pressió acumulada dels residents del passeig Marítim i de les zones properes al port. Durant anys, els veïns han denunciat el renou constant, la concentració de turistes i l’impacte d’un model d’oci que consideren incompatible amb la vida quotidiana. Les escenes de turistes cantant, ballant o cridant a bord de les embarcacions s’han convertit en habituals en temporada alta i alguns veïns han relatat que el volum de la música és desorbitat. En aquest context, la reordenació del moll de les golondrines es presenta com una resposta directa a aquestes queixes i com una primera passa per reduir la pressió sobre la façana marítima de Palma.
Segons ha pogut saber l'ARA Balears, el recurs contenciós administratiu contra el concurs no es limita a qüestions tècniques, sinó que apunta al nucli de la decisió adoptada per l’Autoritat Portuària. Tot indica que els operadors qüestionen el canvi de criteri, l’impacte sobre la competència i la possibilitat que el concurs s’hagi dissenyat amb l’objectiu de desplaçar determinades activitats.
Un negoci milionari en disputa
El sector de les excursions marítimes al port de Palma mou cada any centenars de milers de passatgers i genera ingressos molt importants. Estudis recents asseguren que a les Balears les golondrines mouen més de cent milions d’euros anuals. Aquesta magnitud explica la intensitat de la competència entre operadors i la sensibilitat davant qualsevol canvi que afecti la distribució dels amarraments o les condicions d’explotació. El moll de les golondrines no és només un espai físic, sinó un punt clau dins un mercat altament rendible, on la ubicació (davant l'Auditòrium de Palma) i les condicions d’accés determinen en gran mesura la viabilitat dels negocis.
El sector arrossega, a més, un historial de controvèrsies. L'ARA Balears va retratar fa unes setmanes com a altres punts del litoral, durant anys la gestió de les autoritzacions ha estat marcada per la manca de claredat, a més de la tolerància de situacions irregulars i els conflictes entre empreses. Aquest context ha generat un model flexible però poc transparent, en què la delimitació dels drets i obligacions dels operadors no sempre ha estat clara. La reordenació actual s’interpreta, en part, com un intent de corregir aquestes disfuncions i recuperar el control sobre un espai de domini públic especialment sensible.
El punt més delicat del rerefons és la investigació policial sobre possibles irregularitats en el sector a partir d'un regal enverinat: el cas conegut com el de la capsa de bombons que duia a l'interior doblers en efectiu ha posat sota sospita determinades pràctiques relacionades amb la gestió de les concessions i autoritzacions i ha provocat la revisió d’expedients administratius. Aquest episodi ha reforçat el discurs de l’Administració sobre la necessitat d’ordenar el sistema i ha afegit una dimensió nova al conflicte, que ja no és només econòmic o urbanístic, sinó també de control institucional.