Societat 29/11/2021

"A la Lydia del passat li diria que mengés, que estava a punt de tocar fons"

El trastorn alimentari d'una menor de deu anys és un dels molts casos que ha desencadenat la pandèmia

4 min
La Lydia Martínez, d'11 anys, a casa seva

BarcelonaVa ser llegint una entrevista publicada en un diari que el David va començar a entendre el que li passava a la seva filla. La noia del reportatge tenia poc més de vint anys i en feia vuit que patia un trastorn alimentari. "Vam estar perduts durant molts mesos", recorda ara el David. Després d’una travessa per l’infern, ara la família torna a somriure i, mentre comença a deixar enrere aquest malson, prova de servir d’exemple i ajudar. La Lydia ja ha sortit al programa Planta baixa de TV3 i no té cap problema en aparèixer en aquest reportatge: "És que jo no tinc vergonya i la meva intenció és conscienciar la gent, ajudar", explica per telèfon. Acaba de sortir de la teràpia. Un dia més des del mes d’abril. Escola al matí i la clínica especialitzada Ita a la tarda. I això ara, que la cosa va bé. Durant els pitjors mesos havia d’estar al centre tretze hores al dia. "Jo crec que soc feliç, em sento superbé", diu decidida. Venint d’ella, té valor. Amb només deu anys va patir una anorèxia nerviosa molt greu i va anar caient en un pou del qual ningú sabia sortir. Quan els pares van començar a veure coses estranyes la van portar a una psicòloga una hora a la setmana. Però allò no servia de res. "La malaltia creixia", recorda el David. L’entrevista que van llegir al diari els va obrir els ulls i van anar a visitar la pediatra, que els va fer entendre que allò era greu. "Vam perdre un any sense saber que tenia anorèxia i que era greu. És molt bèstia", diu.

La Lydia està convençuda que la pandèmia ho va agreujar: "Em veia cada cop més pàl·lida, sense ganes de fer coses, deprimida... Ho estava passant malament, i a sobre tancada!", recorda. El consum d’internet tampoc no hi va ajudar: "Internet no en té la culpa, però és perillós", apunta el David. A poc a poc va començar a seguir perfils equivocats i a entrar en grups de persones que estaven malaltes. "Una nena de deu anys no té criteri per veure que la imatge d’aquella noia està manipulada".

Per desgràcia, el que li va passar a la Lydia no és un cas aïllat: la pandèmia i el consum de xarxes socials, on el culte al cos està totalment sobredimensionat, han sigut "la tempesta perfecta" perquè els adolescents pateixin trastorns alimentaris, segons ha lamentat aquest dilluns la directora de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Sara Bujalance.

enqu

L'associació va fer una enquesta a 5.135 alumnes d'ESO d'escoles públiques, concertades i privades de Catalunya des del setembre del 2020 fins al juny del 2021 i de les respostes no en surt pràcticament ni una sola dada positiva, sobretot pel que fa a les noies. Si durant el curs anterior, un 32% de les noies d'entre 12 i 15 anys advertien que volien aprimar-se, aquest percentatge escala fins al 47% a l'última enquesta. En el cas dels nois, el percentatge passa del 15% al 21%. Més enllà de la percepció del propi cos, l'enquesta també adverteix que alguns dels adolescents ja estan començant a tenir conductes de risc, com fer dieta per aprimar-se sense cap control mèdic. Bujalance ha avisat que un dels problemes d'aquestes conductes és que "socialment estan normalitzades" i això pot dificultar la detecció del trastorn. En un sol curs, el percentatge de noies que fan dieta sense control ha passat del 34% al 41%. El de nois, en canvi, s'ha mantingut més estable i ha passat del 22% al 23%. És també molt preocupant l'increment de noies que sospiten que poden estar patint un trastorn alimentari, que passa del 4,7% al 8,7%. Aquesta última dada cal digerir-la amb cautela, segons ha explicat la directora de l'associació, però coincideix amb l'increment de casos que estan vivint des del centre. Més enllà de l'enquesta, si l'any 2019 a l'associació van tractar 2.000 casos des del seu centre, el 2020 ja eren 5.000 i aquest 2021 el tancaran amb una xifra similar.

enq

Bujalance ha explicat que la pandèmia ha complicat molt la vida dels adolescents i "ha generat molta incertesa, perquè ha provocat pèrdues de feina i d'estatus i també ha aturat projectes vitals, com entrar al mercat laboral, trobar parella, fer amics o viatjar". Aquests canvis han disparat els problemes mentals dels adolescents en general i el TCA és un dels més importants, ja que, tal com ha recordat Bujalance, els trastorns alimentaris són el problema de salut mental amb la taxa més elevada de suïcidis.

Quan s'han de disparar les alarmes?

La directora de l'entitat ha destacat la importància de la detecció precoç del TCA, que acostuma a desenvolupar-se entre els 12 i els 15 anys. Segons ha explicat, les alarmes han de disparar-se quan es detectin canvis en l’alimentació o en la pràctica d'activitat física, dirigits a baixar de pes. També cal estar alerta quan s'apreciïn canvis en l'estat d'ànim: "Si estan més tristos, ansiosos, irritables o més aïllats, tant amb els pares com amb els amics". El David, després de l'experiència viscuda, diu que els canvis que no van saber valorar van començar per la roba folgada, ja que la Lydia no volia que li veiessin el cos. També van notar unes ganes de fer exercici "extremes" i que a poc a poc la seva filla va deixar de socialitzar. Finalment, va arribar el control del menjar i l'últim capítol: l'autolesió.

En cas de sospita que l'adolescent pugui estar patint un TCA, l'associació, que fa gairebé trenta anys que està al peu del canó, recomana "posar en marxa el mecanisme per rebre un tractament especialitzat". Segons l'entitat, la millor opció és la seguretat social, encara que, sovint, sigui massa lenta i tingui pocs recursos. En aquest sentit, Bujalance ha lamentat que "el sistema sanitari no té prou especialització ni recursos per abordar de manera efectiva aquesta situació" i ha reclamat "un pla d'actuació específic". Si es decideix tractar el trastorn des del sector privat, Bujalance ha demanat sobretot que es tingui cura que el cas estigui en mans "d'un equip especialitzat en TCA i multidisciplinari, no només amb un psicòleg no especialitzat en TCA".

Quan mira enrere, la Lydia també voldria canviar les coses i evitar la dolorosa experiència que ha viscut. "A la Lydia del passat li diria que mengés, que estava a punt de tocar fons".

stats