La pandèmia puja a les Illes abans de la Setmana Santa

PalmaEl coronavirus torna a avançar a les Illes Balears. Encara ho fa lleugerament, però l’arribada de la Setmana Santa –i la mobilitat que comportarà– fa preveure que la tendència les properes setmanes sigui d’increment dels contagis. Així ho demostren els indicadors epidemiològics. Per començar, la incidència acumulada a catorze dies (IA14) canvia de tendència i comença a créixer a l’Arxipèlag, malgrat que la situació és desigual entre les illes.

Eivissa és l’única que manté una tendència de baixada. Amb dades de divendres, abans del tancament d’aquest setmanari, la gran de les Pitiüses ha disminuït un 33% la seva IA14 en una setmana, ja que passa de 32,6 casos per 100.000 persones a 21,6. Per contra, Mallorca ha patit un increment del 9% en el mateix període (de 48,4 contagis a 53,2). A Menorca és on la pujada és més important: del 31%. L’illa registrava 17,1 casos fa set dies, mentre que ara té una incidència de 24,6 infeccions. Formentera es manté estable, amb una incidència de 24,8 contagis durant tota la setmana. En el conjunt de l’Arxipèlag, aquest valor puja un 8% i la comunitat va registrar aquest divendres 50,6 casos per 100.000 habitants.

Per municipis, n’hi ha 20 que estan per sobre d’aquest llindar de 50 casos, a partir del qual es considera que un territori està en un risc sanitari mitjà. Preocupen especialment a Salut els municipis d’Inca i Sóller, on s’han detectat els brots més importants de covid-19, alguns de més de 15 persones i amb la majoria de persones infectades de la variant britànica. Aquesta mutació ja provoca el 85% dels contagis a les Balears. El portaveu del Comitè de Malalties Infeccioses, Javiar Arranz, assegurava en la seva darrera compareixença, dimarts, que estan observant més contagis entre persones d’un mateix nucli familiar a causa de la variant. “Té una major transmissibilitat entre els contactes estrets. Abans era més difícil trobar contagis entre grups familiars i això ha variat”, apuntava.

Cal tenir en compte que, tot i considerar-se que incrementa el nivell de risc a partir de la IA14 de 50 casos, els experts tenen en compte altres indicadors per avaluar la situació sanitària d’un lloc. Un dels més importants és la pressió hospitalària, que actualment és baixa a les Balears. Els hospitals illencs atenien divendres a l’UCI 23 pacients infectats i 54 a planta, mentre que en temps de màxima tensió –en la tercera onada– es va arribar a atendre 140 persones crítiques i més de 400 a planta.

Taxa reproductiva a l’alça

Un altre índex que fa preveure que la corba pujarà és la taxa reproductiva. Quan aquest valor és superior a 1, vol dir que la tendència és ascendent, i quan està per sota, descendent. Ara com ara, les Balears estan en 1,37 punts, segons el darrer informe del Servei d’Epidemiologia del Govern, publicat divendres. A més, el risc de rebrot encadena la segona setmana de pujada i passa de 40 punts a 68,5. Segons aquest indicador, es pot esperar un increment de les infeccions les dues properes setmanes.

A l’empitjorament de les dades epidemiològiques, s’hi afegeix que només 44.044 illencs estan vacunats contra el covid-19 amb les dues dosis, el 3,5% de la població. 140.262 persones han rebut almenys una de les dues dosis.

L’aturada de la campanya amb el fàrmac d’AstraZeneca ha alentit encara més el ritme d’immunització. De fet, a principis de setmana, Salut només va posar unes 800 dosis en 48 hores, perquè pràcticament s’havien exhaurit les existències de Pfizer, i els vaccins d’AstraZeneca no es podien administrar fins dimecres, per l’acord a què arribaren les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat. Des d’aquest dia, es vacuna a un ritme de 4.600 dosis diàries.

L’esperança més propera per accelerar la campanya és el fàrmac de Janssen, del qual arribaran 5,5 milions de dosis a Espanya a l’abril, segons va assegurar divendres la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto. Fonts de Salut asseguren que encara no hi ha previsió de la quantitat que arribarà a les Illes Balears.

Ara com ara, es continua vacunant professionals essencials (docents, cossos policials i d’emergència) menors de 65 anys, sanitaris que no són de primera línia, grans dependents fora de les residències, persones majors de 80 anys i població general entre 45 i 55 anys.

El Ministeri de Sanitat ha enviat, fins ara, 160.810 dosis: 99.810 de la companyia Pfizer, 11.100 de Moderna i 49.900 d’AstraZeneca, segons les darreres dades del govern espanyol. A escala estatal, les Balears són la comunitat que menys vaccins ha rebut, després de Navarra, Cantàbria, Ceuta i Melilla.