PalmaEl maig del 2015 varen tornar les eleccions municipals. A escala estatal, el PP va perdre un 12,5% de vots i el PSOE en va perdre un 2%. La baixada a escala estatal i l’estela de casos de corrupció local, a més del conflicte escolar de molts de pares contra el govern de Bauzá, varen influir que el PP perdés la batlia de Palma a favor del Pacte de Progrés. També hi va influir que Mateu Isern no es presentava com a candidat, a causa dels conflictes interns amb el seu partit.
Per primera vegada en la història de la democràcia, la batlia de Palma es compartiria entre dues persones. José Hila seria batle els primers dos anys, del 2015 al 2017, i Antoni Noguera del 2017 al 2019. En les eleccions següents, el 2019, el vot popular es decantà més cap al PSOE i José Hila seria el batle de Palma, gràcies als vots de MÉS i Podem.
El nou ajuntament d’esquerres tenia dues ferides importants. Una era per la corrupció que havia viscut l’Ajuntament anteriorment i una altra per la situació econòmica estancada des del 2008. La corrupció havia creat una ferida interna molt difícil de curar, ja que afectava la confiança dels caps dels funcionaris entre ells mateixos i envers els polítics, amb unes conseqüències molt nefastes per a la gestió quotidiana de l’entitat. Pel que fa a la qüestió econòmica, l’evolució dels darrers 35 anys havia conduït l’Ajuntament a estancar-se en un sostre econòmic difícil de gestionar. La despesa per habitant en euros es doblà del 1986 al 1991 (de 217 €/habitant a 500 €/hab.), i es tornà a doblar del 1991 al 2008 (de 500 a 1.045 €/hab.), any en què esclata la crisi. Del 2008 al 2019 la despesa està estancada (el 2019 és de 1.018 €/hab.). L’Ajuntament té més doblers per gastar, però hi ha moltes més persones a atendre. El resultat és que hi ha la mateixa quantitat per habitant.
Tenint en compte els reptes que ja té una ciutat com Palma, com per exemple la manca d’habitatge públic, la despesa per habitant hauria d’haver crescut aquests darrers anys. De fet, dels vuit municipis més grans d’Espanya, el de Palma és l’ajuntament amb una despesa per habitant més baixa.
Durant els darrers sis anys, la sortida de la crisi del 2008 es va fer a costa de més massificació turística, més activitat immobiliària estrangera, més gentrificació pels desnonaments, com ens explica Sònia Vivas, per l’absència d’habitatge accessible i per més ocupació privada de l’espai públic. Així i tot, la despesa municipal per habitant no va pujar.
No tots els ajuntaments han seguit la mateixa lògica. Per exemple, el comportament de l’Ajuntament de Calvià va ser diferent. Tot i ser un dels més rics d’Espanya, la crisi el va fer tornar a nivells de principi dels anys 90. La despesa per habitant, que havia augmentat de 1.700 €/hab. el 1991 a 2.100 €/hab. el 2008, va tornar a davallar fins als 1.700 €/hab. el 2019. D’ençà d’aquells anys Calvià s’ha recuperat, però encara és lluny de les xifres més altes del 2008, any en què doblava Palma.