Per què Palma no té un gran parc urbà?
Experts expliquen com el creixement de la ciutat, la pressió turística i les decisions urbanístiques han deixat Ciutat sense un gran espai verd comparable als de moltes capitals europees
PalmaPalma és una de les poques capitals europees sense un gran parc urbà central comparable als de ciutats de mida semblants, com Oviedo, Vitòria i Sevilla, o als grans jardins històrics presents en moltes altres urbs. Per què Ciutat no disposa avui d'un gran pulmó verd? La incògnita ressona ara amb més força enmig de la crisi climàtica, de la saturació turística, de la necessitat de refugis verds davant les onades de calor i de les discussions sobre la capacitat dels recursos hídrics de Palma per assumir els 46.000 nous habitants previstos durant la pròxima dècada.
Per a molts especialistes, la manca d'un gran parc urbà no és casual ni fruit d'un oblit puntual, sinó el resultat directe de com s'ha desenvolupat Palma durant més d'un segle. El catedràtic de Geografia Macià Blàzquez recorda que moltes capitals europees varen heretar grans jardins aristocràtics o espais vinculats al poder. "No hem tingut cap component de la classe dirigent, especialment l'aristocràtica, que impulsàs un jardí versallesc", explica. Segons apunta, aquesta absència històrica va marcar el futur urbanístic de la ciutat.
Els grans plans d'eixample tampoc varen reservar espais d'aquestes dimensions. Blàzquez recorda que figures clau de l'urbanisme palmesà, com Bernat Calvet, Gabriel Alomar i Manuel Ribas Piera, no varen preveure cap gran parc central. Palma es va construir amb una altra lògica.
Estructura molt concreta
La doctora en Geografia Maria Lluïsa Dubon coincideix que la mateixa configuració urbana en condicionava l'evolució. "Partim d'una estructura prèvia molt concreta. El centre històric de Palma és un dels més grossos d'Europa i la ciutat té forma de copinya, amb la façana marítima a la part inferior", explica. Aquesta morfologia, afegeix, ja orientava el creixement urbà.
Dubon destaca també que Palma no disposava de grans propietats susceptibles de convertir-se en jardins urbans, com sí que va passar a altres capitals. "A Madrid hi havia espais com el Retiro i el parc de l'Oest. Aquí no existia aquesta disponibilitat de sòl", assenyala.
Durant dècades, la ciutat va considerar que ja disposava del seu gran pulmó verd: el bosc de Bellver. Tant Blàzquez com Dubon coincideixen que Bellver ha exercit històricament aquesta funció. "La mateixa legislació urbanística exigeix cinc metres quadrats de zona verda per habitant i això queda sobradament cobert amb Bellver", apunta Blàzquez. Aquesta circumstància, segons el geògraf, va contribuir a consolidar una ciutat més densa i amb menys espais verds a l'interior. "Palma no s'ha preocupat mai de tenir zones verdes, perquè ja tenia Bellver", resumeix.
Però el model mostra ara les seves limitacions. Els experts coincideixen en el fet que les elevades temperatures, la densificació urbana i la manca d'espais d'ombra en molts barris han convertit les zones verdes en una necessitat climàtica i de salut pública.
Dubon insisteix que el debat no s'ha de limitar a la creació d'un únic gran parc. "Els refugis climàtics distribuïts per tota la ciutat són fonamentals", defensa. Segons explica, un gran parc central –que és el que ocorre amb el bosc de Bellver– pot quedar lluny de bona part de la població, mentre que els petits espais verds repartits pels barris poden tenir una utilitat quotidiana molt més directa.
Al mateix temps, els experts coincideixen que el desenvolupament turístic ha condicionat profundament les prioritats urbanes de Mallorca. Blàzquez sosté que el turisme s'ha impulsat històricament en enclavaments creats gairebé des de zero, com Magaluf o la Platja de Palma, i que gran part dels recursos públics s'han destinat a sostenir-los.
"La necessitat que pugui tenir el turista, i sobretot l'empresari turístic, la pagam tots", afirma. El geògraf posa com a exemple les inversions contínues a la Platja de Palma en infraestructures, enllumenat i el col·lector de pluvials (CAZ). Només aquesta infraestructura té un cost d'uns 11 milions d'euros, després de la darrera injecció pressupostària d'1,65 milions.
"Palma és un poble de suport del turisme"
Segons Blázquez, la part de ciutat residencial de Palma ha acabat actuant com un "poble de suport" al turisme, com passa als enclavaments turístics del Carib, com Varadero o Punta Cana amb els pueblos de apoyo de Cárdenas, Matanzas i Verón. Mentrestant, iniciatives que podien generar nous espais verds a la part no turística de Ciutat han anat quedant reduïdes o transformades. El geògraf posa com a exemple "el cas d'un solar de Son Pisà, inicialment plantejat com a parc, que ara tindrà un ús lucratiu".
Durant els darrers anys, una de les principals alternatives plantejades –al Pla General de 2023– per introduir grans espais verds ha estat el parc agrari metropolità. Dubon explica que aquest projecte, inspirat en els green belts britànics, pretén crear una corona agrària al voltant de Palma per frenar la dispersió urbanística i preservar sòl rústic. La proposta afecta especialment zones del Pla de Sant Jordi, al llevant, i l'àrea nord de Palma, des de Son Sardina i Son Espanyol fins a la Real i l'entorn de la UIB. "La delimitació prevista és una de les més grans de tot Espanya", destaca la geògrafa.
Contenir la taca d'oli de la ciutat
L'objectiu és doble: contenir la taca d'oli urbana i mantenir espais productius capaços d'aportar sobirania alimentària en una illa que depèn altament de l'exterior. Tant Dubon com Blàzquez consideren que en l'actualitat es viu un moment de retrocés respecte a l'esponjament urbà. "En aquest moment ens trobam en una fase de regressió després d'haver fet passes importants", lamenta Dubon. Blàzquez, per la seva banda, considera que l'actual política urbanística aposta clarament pel creixement i la densificació.
Aquesta percepció coincideix amb un context marcat per la crisi de l'habitatge. Els experts reconeixen que Palma necessita ampliar l'oferta residencial, però alerten que el debat no es pot desvincular de la qualitat urbana i ambiental.
L'Ajuntament de Palma, mentrestant, reivindica alguns projectes en marxa per incrementar les zones verdes. El principal és la rehabilitació del velòdrom del Tirador, on està previst crear un parc amb prop de 12.000 metres quadrats de superfície verda, més de la meitat de l'àmbit total. Aquest projecte acabaria unint-se al parc del Canòdrom i el parc de la Riera, tot completant la denominada falca verda.