A vegades un fet sense cap importància ens fa pensar en un altre molt més significatiu. Això m'ha passat mirant el vídeo que han llançat les Noves Generacions del PP per dir que són balears, que són menorquins, que són eivissencs, que són mallorquins i ara no record si hi ha cap jove que digui que és formenterer, tot per negar que són catalans i acabar amb el gran argument que "el fuet està bé, però m'agrada més la sobrassada". Punt i a part sense cap més comentari.
Això sí, he pensat en les pàgines i comentaris a les xarxes socials que dedicàrem al Parlament balear la legislatura passada quan, a proposta del PP i per la majoria popular liderada per José Ramón Bauzá, la cambra aprovà negar l'existència dels Països Catalans com a realitat lingüística i cultural.
Se suposa que allò que s'aprova per majoria parlamentària, per molt doiut que sigui i encara que la majoria fos només conformada per un partit que ara és a l'oposició, queda com a acord del Parlament i això vol dir que és vigent fins que la mateixa institució no ho derogui. És a dir que, encara ara, el Parlament balear nega que existeixin els Països Catalans.
En el dia que el Govern ha demanat el reingrés a l'Institut Ramon Llull, a dos mesos de començar l'Any Llull per a la celebració del qual volen treballar conjuntament totes les institucions dels Països Catalans i en una legislatura en la qual no es nega la història, la cultura i la llengua pròpia, convindria que els senyors diputats i les senyores diputades pensassin, com a poc, a derogar això de la no-existència dels Països Catalans, tot i que sigui perquè en el futur no es digui que el ridícul continuà durant anys.