Els pacients han d'esperar 126 dies per ser operats a la sanitat pública

PalmaLa consellera de Salut, Manuela García, ha explicat que, en l'actualitat, és "impossible" recuperar el Decret de garantia de demora en les llistes d'espera, però ha anunciat que "treballarà per fer-ho tan aviat com sigui possible". Així ho ha explicat aquest dimecres durant la seva compareixença en la Comissió de Salut del Parlament, després d'exposar les llistes d'espera dels pacients per ser atesos per un especialista o una intervenció quirúrgica a les Balears. En el cas de les operacions, la demora arriba als 126 dies. Per altra banda, ha informat que, amb vista al 2025, es preveu un dèficit d'entre 349 i 487 professionals sanitaris. Durant la intervenció, la consellera també ha avançat les iniciatives que desenvoluparà durant el seu mandat, entre les quals ha assenyalat les mesures de captació i fidelització de professionals sanitaris, posar en valor l'atenció Primària i el reforç de la salut mental.

García ha marcat el reconeixement, la fidelització, l’estabilització i la captació de professionals com a "essencials", alhora que ha reafirmat l’aposta per una Atenció Primària basada en el "valor i la mesura de l’experiència reportada pels pacients; el desenvolupament d’un model d’atenció integral de caràcter social i sanitari que doni resposta a les necessitats i que assumeixi els reptes presents i futurs, a més de la humanització en l’assistència sanitària, garantint el paper de l’usuari com a subjecte actiu de l’atenció".

Auditoria de l'IB-Salut

Precisament amb l’objectiu d’atreure sanitaris, la consellera ha anunciat que s’han creat llocs de difícil cobertura per a aquelles especialitats amb més dificultats. Això implica que els metges i les infermeres de les illes menors tindran un complement de 6.600 i 4.800 euros, respectivament. A l’hora de determinar quines places són de difícil cobertura, es tindran en compte aspectes com “la població flotant, el preu del lloguer o la doble o triple insularitat (en el cas de Formentera)”, entre d’altres qüestions. Per altra banda, els sanitaris que ocupin aquestes places obtindran beneficis per a la carrera professional, els processos d’oposició o certa prioritat en els projectes d’investigació.

Per altra banda, la consellera ha considerat que és "imprescindible" analitzar la situació de l'IB-Salut, ja que suposa el 30% del pressupost de les Balears. En aquest sentit, ha assenyalat que l'auditoria que s'hi realitzarà pretén "detectar i corregir ineficiències". L'auditoria la realitzaran els mateixos professionals del servei, que examinaran les àrees de recursos humans, contractació administrativa o la derivació a clíniques privades, entre altres aspectes.

Llistes d'espera, a l'alça

En relació amb les llistes d'espera, García ha traslladat la seva intenció d'auditar les xifres, pel fet que han crescut "malgrat l'augment pressupostari i que s'han fet més derivacions que mai a la sanitat privada". En aquest sentit, el juliol de 2023 hi havia 88.357 persones en llista d'espera per a consultes amb especialistes i intervencions quirúrgiques i 74.190 pacients per a consultes externes, un 12,7% més que l'any 2022. D'altra banda, el temps d'espera mitjà se situa en 75 dies i el 40% dels pacients esperen més de 60 dies. A més, ha indicat que hi ha 14.167 pacients que esperen una operació i la demora és de 126 dies, tres dies més que l'any 2022.

En total, hi ha 33.215 pacients que superen els temps màxims per ser atesos per un especialista i per ser operats, d'acord amb el Decret 83/2006. Aquesta normativa establia un termini màxim de resposta en l'assistència sanitària especialitzada de 180 dies en els procediments quirúrgics i de 60 dies en les primeres consultes externes i en els procediments per fer proves diagnòstiques i terapèutiques. Davant aquestes xifres, García s'ha compromès a elaborar un pla de xoc, amb un increment de les consultes externes, les intervencions quirúrgiques i la col·laboració amb les clíniques concertades; amb l'objectiu de recuperar el decret derogat el 2020, abans de la pandèmia.

Pel que fa a salut mental, les Illes Balears varen registrar el 2022 103 morts per suïcidi i en el primer semestre del 2023, 51. Les temptatives de suïcidi en població infantojuvenil han augmentat un 30% des de novembre del 2020. Ansietat, depressió, angoixa i estrès són algunes de les seqüeles que la covid-19 han deixat paleses. Actualment, un 16,6% de la població té algun problema de salut mental. En aquest sentit, la Direcció General de Salut Mental abordarà les solucions des de la prevenció i la promoció de la salut mental, la cura del professional sanitari, la lluita contra el suïcidi, la diagnosi precoç, la coordinació entre els diferents nivells assistencials, la lluita contra l’estigma i la formació multidisciplinària i la recerca.