Què opinen els grans filòsofs sobre Nadal?

BarcelonaEn dies com aquests, en què les festes nadalenques tornen a acaparar la nostra atenció, sempre és un bon moment per donar un cop d’ull a la filosofia. No en va, ja des de l’Antiga Grècia fins a l’època medieval i l’auge del cristianisme, la religió ha estat un dels temes més importants que han tractat molts filòsofs.

“Tradicionalment, s’han dividit entre els que creuen que es pot demostrar l’existència de Déu i els que no”, explica el filòsof Joan-Carles Mèlich. D’una banda, hi ha pensadors com Tomàs d’Aquino, que a través de les seves conegudes “cinc vies”, una sèrie d’arguments que es basen en la lògica i a partir d’observacions empíriques, creu que es pot demostrar l’existència de Déu. El francès René Descartes “també creia que es podia demostrar a través del racionalisme”, explica Mèlich.

En canvi, Immanuel Kant, “tot i que era creient, no considerava que es pogués demostrar racionalment o metafísicament l’existència de Déu –continua el filòsof–. És a dir, tant es podia demostrar que Déu existeix com que no existeix”.

No és fins a partir del segle XIX que apareixen tres grans crítics de la religió: “Karl Marx assegura que la religió és l’opi del poble; Friedrich Nietzsche creu que la religió és una defensa que es fabriquen els dèbils per suportar el pes de l’existència i la debilitat humana, i Sigmund Freud considera que la religió ens ajuda a superar la mort del pare, perquè d’alguna manera ocupa el seu lloc”, explica Mèlich. Pel que fa a la figura de Jesús de Natzaret, “la majoria d’historiadors i filòsofs de la religió et diran que és una figura històrica”, diu el filòsof. Ara bé, els textos clàssics on es parla de la figura de Jesús, el seu naixement per Nadal i l’arribada dels Reis “no són considerats com a textos històrics”, continua. “Això no vol dir que siguin falsos, però no es consideren històrics segons les directrius que marquen els historiadors”, matisa. En altres paraules, “sabem que va existir un individu que es deia Jesús de Natzaret, però no sabem exactament quan va néixer. Probablement, posen el 24 de desembre perquè és el solstici d’hivern, però tampoc ho sabem”.

Marcar un calendari

Què passa, doncs, amb Nadal? Per a Mèlich, aquestes dates són importants perquè “fan una funció religiosa, però també laica”. No deixa de ser la celebració del solstici d’hivern. “L’ésser humà necessita les celebracions i els rituals perquè això els permet situar-se i orientar-se en el temps –explica–. Tenen una funció comunitària i familiar, de retrobament, del regal en el sentit de donar-se a l’altre”, continua.

Tota una sèrie de festivitats que tradicionalment han estat religioses però que, un cop perduda gran part d’aquesta dimensió més espiritual, “han derivat cap al consumisme i el profit econòmic”, lamenta Mèlich. En tot aquest canvi de paradigma ja s’hi havia fixat Joan Salvat Papasseit, quan en el seu poema titulat Nadal, escriu: “Demà posats a taula / oblidarem els pobres / –i tan pobres com som–. /Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l’hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar”.

“És a dir, nosaltres continuarem celebrant el Nadal dient que és el naixement de Jesús, però en el fons això no ens importa gaire i acabarem celebrant altres coses”, reflexiona Mèlich. “Quanta gent continua anant a la Missa del Gall? ¿I quanta és jove?”, es pregunta.

Tot i l’ambient festiu i sovint laic que impliquen aquestes dates assenyalades, també poden suposar una font de conflicte per a moltes persones. Són moltes les reunions familiars i els àpats de retrobament, espais on “potser t’has de trobar per obligació amb persones que no vols veure o has de fer regals quan preferiries no fer-los”, continua.

Davant d’això, ¿com es pot passar un Nadal amb bona filosofia? “Penso que, per a l’ésser humà, la felicitat amb majúscules no existeix, i no té més remei per la seva condició vulnerable que acceptar que la seva vida es mou entre els moments de felicitat i els moments d’infelicitat”, reflexiona Mèlich. I és en dates com Nadal que és fàcil viure amb més força aquesta dualitat. Al final, es tracta de gaudir d’una festa que ens ressitua en el calendari, igual com ho fa el nostre aniversari, Sant Joan o Setmana Santa. Molts dels seus rituals poden haver perdut tot el seu sentit originari i religiós, però en el fons els necessitem per continuar establint un ordre temporal a les nostres vides.