L’oliva mallorquina
Tot i ser un aliment molt saludable, no es consumeix ni als restaurants ni a les llars
Mallorca és terra de consumidors d’olives. A Mallorca el platet d’olives sobre la taula ha estat sempre una cosa imprescindible, fins i tot en les pitjors èpoques. Ara l’Institut de Qualitat Agroalimentària recorda que l’oliva mallorquina amb denominació d’origen protegida és una font de vitamina E i que contribueix a protegir les cèl·lules de l’estrès oxidatiu. A més, l’oliva de Mallorca, segons l’IQUA, té un alt contingut nivell d’àcids grassos insaturats, cosa que contribueix a mantenir nivells normals de colesterol. A això hi podem afegir el valor mediambiental i paisatgístic de l’olivar mallorquí. La sorpresa és quan, tot i les aportacions de l’IQUA, observam que ni als restaurants ni a les llars s’està consumint oliva mallorquina.
Perspectives de l’oliva mallorquina
La DO permet fer valer la importància de la procedència i la qualitat
La denominació d’origen de l’oliva mallorquina tingué una producció, l’any 2020, de 35 tones (3 d’oliva sencera, 2 d’oliva negra i 27 d’olives trencades). Les dades posen en clar que la producció d’oliva negra i sencera és mínima, i que la trencada té un poc de producció, però que fa rialles si consideram el gran consum d’oliva existent, que és d’uns quants de milers de tones. L’explicació és que l’oliva de qualitat potser és un poc més cara que no l’empastifada d’olives de pèssim sabor que ocupa el mercat. O potser ni això i tot: la nostra oliva sucumbeix a mans d’empreses que encara no s’han convençut de la importància de l’origen i la qualitat, i juguen amb l’ambigüitat de marques amb llinatge mallorquí per col·locar a bon preu en el mercat productes de mitja pell. Però la denominació d’origen de l’oliva de Mallorca aporta eines útils per lluitar contra la confusió de la procedència i és això el que s’ha de fer valer.
Temps de garroves
L’alt preu dels dos darrers anys és el resultat d’un desajust del mercat
La campanya de garrova d’enguany serà històrica, com ja ho va ser l’any passat, no tant per la quantitat de garrova recollida com pel preu, que col·locarà els ingressos procedents d’aquest conreu al capdavant del sector primari balear. Una situació com l’actual no s’havia vist mai. Però per experiència els agricultors saben que aquestes pujades són el preludi de les baixades, tan ràpides a comparèixer com ho són les pujades. Sembla que l’alt preu és el resultat d’un desajust del mercat: la demanda de garroví és superior a l’oferta, i el preu reflectirà aquesta disfunció mentre no s’anivellin el dos vectors, bé sigui perquè se substitueixi la goma de garroví per altres productes o bé sigui perquè noves plantacions entren en producció.
Reivindicar la dona rural
El concurs vol mostrar el paper femení en el desenvolupament del sector primari
La Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària ha convocat el II concurs de fotografia ‘De la mar i de la terra. Un reconeixement a les seves dones’ per reivindicar el paper de la dona amb motiu del Dia internacional de la dona rural, que és el 15 d’octubre. El concurs estableix les categories d’agricultura, ramaderia, pesca i indústries agroalimentàries. Les fotografies han de mostrar el paper de la dona en el desenvolupament del sector primari, agroalimentari i pesquer des del punt de vista social, i es valorarà que reflecteixin el reconeixement del paper de la dona en el desenvolupament i la qualitat alimentària. També es valoraran les obres que posin de manifest la participació de la dona en la venda directa, així com els aspectes que identifiquen la dona amb la capacitat i l’orgull professional.
El banc de terres
Es vol fer front als problemes generats per l’abandonament de les terres agràries
El Govern de les Illes Balears ha obert el procés de consulta prèvia a la redacció del decret en el qual es definiran els principis generals de coordinació, organització i funcionament dels bancs de terres en l’àmbit de les Illes Balears i es crearà el banc de terres de Mallorca. La consulta té la finalitat de conèixer l’opinió de la ciutadania abans de la redacció del text normatiu. Les aportacions es poden fer de manera telemàtica o per escrit dirigit a la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. La proposta del banc de terres mira de fer front als problemes generats per l’abandonament de les terres agràries i la manca de continuïtat de les explotacions pageses, facilitant l’accés a les terres de conreu a través de la mediació pública.
