Feminismes

"Se'ns va acostar un home en una discoteca i ens va dir: «Alves vol noies»"

Feminismes prepara un protocol perquè les dones deixin de ser un reclam per atraure clients en locals d'oci nocturn

5 min
Un discoteca amb gent ballant a la pista.

BarcelonaDones com a esquer. L'any 2023 encara hi ha discoteques que fan servir l'estratègia de triar dones que encaixen amb el perfil normatiu construït per l’imaginari masclista –blanques, primes, guapes– i les conviden a les zones reservades dels locals, on s'amaguen els clients vip, amb el propòsit que animin el personal amb la seva presència. Les conviden a les copes i els diuen que s'estiguin ballant o xerrant animadament, sense cap obligació de res. Hi ha qui explica que els seus noms consten en llistes de les mateixes sales, que les convoquen i els exigeixen vestir amb faldilles o vestits curts i els demanen que interactuïn amb els clients, a canvi de passar una vetllada amb la beguda de franc i una petita quantitat que ronda els 50 euros. De vegades se'ls marca fins i tot per on es poden moure de la taula que els han assignat o se les adverteix que mai poden rebutjar la copa que els ofereix un client. Són les anomenades dones imatge, una figura que fa anys que es mou en aquests ambients perquè els homes consumeixin més.

Les sales vip són zones inaccessibles per a la immensa majoria dels clients dels locals que ballen i socialitzen a les pistes. Una jove recorda a l'ARA que fa uns anys va entrar en una discoteca de Barcelona amb unes amigues i mentre estaven a la pista un home se'ls va acostar i els va dir: "Dani Alves vol noies". No sabien ben bé qui era aquell home, si era un amic del futbolista o un cambrer. Sigui com sigui, no en van fer cas i van marxar sorpreses per les males formes amb les quals les havien convidat a un reservat. Eren un grup de tres noies que mai havien viscut una situació així. El 30 de desembre passat també tres noies van entrar a la discoteca Sutton de Barcelona i van viure una situació semblant: aquest cop va ser un cambrer qui els va dir que un home les havia convidat a pujar a un reservat vip. Era Dani Alves, però mai va dir el seu nom complet. El que va passar al lavabo del reservat ja està judicialitzat després que una de les noies denunciés que el futbolista, actualment en presó provisional, la va violar.

Les dones que accepten i pugen al reservat ho fan com una manera de passar-s'ho bé. Preguntades pel diari ARA, diverses noies, per exemple, expliquen que alguns cops les han convidat on hi havia futbolistes i que pràcticament sempre els hi han demanat amb educació. "Ningú ens hi va obligar, ens van dir: «Si voleu, podeu venir»", afirma una jove. El seu cas és més recent i van decidir anar-hi. "Va ser una bona experiència", diu. Hi havia un futbolista professional i els seus amics, i les van convidar a diverses copes i van parlar una bona estona. En el fons, explica, no té res de dolent anar-hi: diu que hi ha més tranquil·litat que a la pista, coneixen gent nova i beuen de franc.

La imatge importa

Una altra noia diu que quan les conviden ja saben per què és: "No es pot negar que segons a quins perfils de dones no els diuen res". Una vegada un cambrer li va dir que si volia podria pujar a un reservat on hi havia un esportista professional molt famós. Una altra vegada li va dir un amic d'un futbolista. Explica, però, que mai ha tingut una mala experiència. Ella està acostumada a moure's per les sales vip. De fet, a vegades les mateixes discoteques els hi comenten amb antelació a ella i les seves amigues que si hi van tenen un vip reservat i la beguda de franc. "Els interessa la imatge que donem", admet. Les situen en un reservat ben visible. "En el fons, el món de la nit és com el de la moda, el que més compta és la imatge", admet. En el seu cas, no els diuen com han de vestir ni si han de parlar amb els clients.

El sector de l'oci nocturn s'ha posat al dia en els últims anys amb protocols contra la violència sexual i les discriminacions, i fins i tot des del 2017 compta amb el segell de qualitat Q de Festa!, que atorga el departament de Salut per certificar els locals que compleixen amb els criteris de tenir aigua i aliments sans a l'abast, còctels sense alcohol, preservatius o en la formació del personal en prevenció de violències sexuals que va ajudar a elaborar l’Observatori Noctàmbul@s, un centre d’investigació i anàlisi i també de promoció de campanyes per aturar les agressions sexuals a l’oci nocturn.

No obstant això, la prevenció i la seguretat són millorables en tots els àmbits, no només en l’oci nocturn, assumeix la secretària de Feminismes, Montse Pineda, que avança que el seu departament lidera nous protocols sectorials en què posa al centre les dones amb l’objectiu de no revictimitzar-les quan han patit una agressió masclista. En aquest sentit, Pineda subratlla que la prevenció no és només obligar els locals a il·luminar millor els seus espais sinó a replantejar-se "quins són els valors de la festa" que les discoteques volen potenciar. "Els protocols han d’ampliar la mirada i posar-se les ulleres liles", continua, i assenyala que ara toca posar fi a això de situar les dones "no com a subjecte del seu oci sinó com a reclam".

Cultura de la violació

La filosofia de Feminismes és passar de la teòrica feminista de trencar els estereotips patriarcals a la pràctica amb el nou protocol que està preparant. Capgirar-ho perquè la societat construeixi un nou imaginari de la feminitat, per evitar els estereotips que situen les dones com a "expositors de cotxes". En definitiva, apunta la coordinadora de @Noctàmbul@s, Ana Burgos, es tracta que tots els comportaments masclistes del sector –des de la cartelleria promocional amb dones hipersexualitzades fins a l'ús de les dones imatges o el perfil concret de cambreres que contracten– siguin un mal negoci, es penalitzi aquesta "erotització i morbo escènic" buscat i que, de pas, els locals "temin ser titllats de masclistes". Per a aquesta antropòloga, el rol i la cosificació que es reserven a la dona formen part de "la cultura de la violació", perquè la hipersexualització és el "caldo de cultiu" perquè de micromasclismes o agressions lleus es passi a les agressions greus.

Des de FECASARM, una de les patronals del sector, el seu secretari general, Joaquim Boadas, defensa que els locals "són lliures de convidar qui vulguin" i assegura que "des de sempre" s'ha donat entrada gratis o tingut una llista de convidats en què consten "homes i dones" indistintament. "No sé d'on han tret això de dones imatges que diu que cobren en negre o els paguen operacions estètiques. Jo no conec cap local amb aquestes pràctiques", diu el responsable, que subratlla que està expressament "prohibit pagar dones per emborratxar els homes", de la mateixa manera que el reglament i la llei d'espectacles condemnen les discriminacions o el foment del consum d'alcohol amb ofertes de 2x1. En tot cas, diu que "ningú obliga ningú" a fer res.

Per a les expertes feministes, el focus d'aquests comportaments no s'ha de posar en les dones que participen en aquests codis patriarcals i masclistes, ja que el sistema "ensenya les dones a no identificar les violències", i tot just ara es comencen a denunciar agressions i delictes que fins ara quedaven silenciats senzillament perquè moltes dones no eren conscients que estaven sent víctimes i ho assumien com un comportament "normal". Per contra, Pineda defensa que són les empreses les que, més enllà del marc legal, han de ser capaces de fer codis interns ètics en responsabilitat social.

stats