"No podem assenyalar al turista pel col·lapse quan els illencs anam a comprar el pa en cotxe"

PalmaCada vegada que el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, arribava al seu poble, Santanyí –del qual també ha estat batle–, havia de sentir els comentaris recurrents dels veïns, molts d’ells votants del PP: “No hi ha manera de circular per Mallorca. Llorenç, heu de fer alguna cosa”.

Setmana rere setmana, aquests retrets varen esgotar la paciència del màxim responsable del Consell, que va ordenar al seu equip que arreglàs la situació. “Com sigui”, va dir. A banda d’algunes obres puntuals, com l’ampliació d’un tram de carril a la via de cintura, que avui dia no ha tingut cap incidència significativa davant l’allau de vehicles que acumulen els residents de les Illes –líders absoluts d’Espanya, amb prop d’un vehicle de motor per habitant–, calia anar més enllà. En aquest context, Galmés s’hi va comprometre públicament: “Limitarem l’entrada de vehicles a l’illa”.

El president del Consell segurament no comptava que tirar endavant la limitació fos tan complicat. Vox, el seu soci de govern, es va negar a posar taxes i limitacions a l’entrada de cotxes d’“espanyols a Espanya”, mentre que les navilieres i les grans plataformes de lloguer han pressionat de debò, com el PP estatal. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, Galmés es va trobar divendres amb una sorpresa quan estava a punt d’aprovar la regulació: algú de Gènova demanava explicacions per aquesta mesura. La cosa no va anar a més, però retrata la gran quantitat d’interessos que envolten el cotxe privat que avui col·lapsa les Illes.

Però ara que ha aconseguit superar els obstacles i fer avançar la norma que vol que sigui llei abans de les eleccions, la pregunta és: servirà realment limitar l’entrada de vehicles? La resposta dels especialistes és, almenys, inquietant: no gaire, perquè la majoria ja són a dins l’illa, encara que als illencs no els agradi sentir-ho.

Punt de partida saturat

Les Balears parteixen d’un escenari extrem: 921 cotxes matriculats per cada mil habitants, un 21,6% més que la mitjana estatal. La diferència amb Catalunya és molt gran: 921 davant 683, un 33,5% més de vehicles per cada mil habitants. Respecte del País Basc –la comunitat menys motoritzada de l’Estat– la diferència és de 272 vehicles per cada mil habitants (les Illes en tenen un 42% més). La realitat demostra que l’afirmació que això és culpa de les empreses de lloguer no és ben bé així, perquè les grans plataformes tenen els cotxes matriculats a la Península per motius fiscals –cerquen els municipis amb menys pressió.

“El punt de partida de les Balears, i de Mallorca, és d’una saturació de vehicles enorme”, explica la catedràtica de Geografia Joana Maria Seguí. Les dades li donen la raó. Entre el 1998 i el 2019, el parc automobilístic de les Balears va augmentar un 66%, “mentre que la població ho va fer un 44%”, explica. A Mallorca, el nombre de vehicles va créixer un 60% i la població ho va fer un 40,6%. No només hi ha més habitants, també hi ha més vehicles per habitant que fa dues dècades.

I la població continua creixent. Entre finals del 2017 i finals del 2023, les Balears varen passar d’1,17 milions a 1,23 milions de residents, amb un increment superior a les 65.000 persones, “moltes d’elles amb vehicle privat”, explica un tècnic del Consell consultat per l’ARA Balears. “No podem assenyalar només els turistes quan la població resident no atura de créixer i quan, a més a més, anam a comprar el pa en cotxe”, afegeix. Quan arriba l’allau de cotxes de lloguer forans, “el tassó ja està a punt de vessar”, diu. Durant l’estiu, aquesta realitat es complica, però “els embossos a la via de cintura s’han consolidat durant tot l’any i això no és culpa dels turistes”, remarca aquest tècnic.

L’estudi de capacitat de càrrega que va encarregar el Consell estima que el sostre teòric de vehicles que hauria de suportar Mallorca se situa entre 834.263 i 863.061 vehicles. En canvi, durant la setmana punta d’agost del 2023 varen circular per l’illa 956.660 vehicles: entre 93.000 i 122.000 més dels considerats òptims.

Les dades de mobilitat de l’estudi donen una pista important. Durant la setmana de màxima mobilitat del 2023, els residents varen fer el 81% dels desplaçaments intermunicipals, i només el 19% va ser de visitants. En el moment de més pressió turística de l’any, quatre de cada cinc trajectes entre municipis corresponen a població resident.

Una de les dades més repetides pel Consell és que l’any 2023 varen entrar pels ports de Mallorca 324.623 vehicles en règim de passatge –amb conductor. La xifra representa un increment del 108% respecte del 2017. Si s’hi afegeixen els 55.000 vehicles arribats com a mercaderia, el total s’enfila fins als 379.628 vehicles. Però la dada també requereix context. “Un vehicle que entra pel port no és necessàriament un turista. En aquesta categoria hi conviuen residents, propietaris de segones residències, treballadors, empresaris i ciutadans estrangers que passen llargues temporades a l’illa”, explica el tècnic consultat per l’ARA Balears. I no tots aquests vehicles queden a Mallorca.

Les carreteres suporten cada vegada més trànsit. Seguí recorda que la intensitat mitjana diària de circulació a Mallorca va augmentar un 50% entre el 2007 i el 2017. És una dada especialment significativa perquè no parla de cotxes matriculats, sinó de vehicles que efectivament circulen.

L’anàlisi territorial apunta en la mateixa direcció. Els principals corredors congestionats que ha identificat el Consell connecten Palma amb municipis com Marratxí, Llucmajor, Inca, Manacor i Calvià. Es tracta de desplaçaments associats principalment a la feina, als estudis, als serveis i a altres activitats del dia a dia.

Segons Seguí, aquest és “el reflex d’un model territorial que ha incrementat la dependència del vehicle privat”, amb un lloguer turístic que ha consolidat el model de dispersió residencial, i turistes obligats a llogar cotxes per arribar als xalets en sòl rústic. L’expansió residencial, la concentració de llocs de feina i serveis a Palma i la insuficiència d’alternatives de transport col·lectiu han generat una mobilitat obligada durant tot l’any, no només a l’estiu. Els turistes rematen el col·lapse, però qui el crea són els locals.