Societat 16/04/2023

“Per no acabar menjant només purés, m’he gastat 6.285 euros en les dents”

Només 187.000 balears tindran garantit un servei bucodental ampli en la sanitat pública, mentre que la resta haurà de continuar pagant els tractaments

4 min
Un dentista realitza una intervenció bucodental a un pacient.

PalmaMiquel Escalas té 68 anys i una dentadura amb la qual pot menjar sense problemes. “Per aconseguir-la he pagat 6.285 euros, entre implants, corones i ponts... Per no acabar menjant purés i sense dents”, explica. Ell és un dels molts ciutadans que pateixen problemes dentals i afronten les despeses dels tractaments. Totes les persones tenen dret a l’atenció dental pública, però la realitat és que els serveis públics més complets d’ara endavant a les Balears només arribaran a 187.418 pacients, 173.360 dels quals són infants fins a 14 anys, d’acord amb les dades del Pla per a l’ampliació de la cartera comuna de serveis de salut bucodental al Sistema Nacional de Salut. El cas de Miquel no era fruit d’un desig: “Estava quedant sense dents i tenia hipersensibilitat”, explica. “En el moment que la situació ja no podia anar a més, tenia els doblers i ho vaig poder pagar... però són molts els que no tenen recursos i per això es veu tanta gent desdentada pel carrer”, lamenta.

A les Balears únicament hi ha 28 places d’atenció bucodental públiques per a una població de més d’1,2 milions de persones, una xifra que des del Col·legi Oficial de Dentistes de les Balears qualifiquen de “molt insuficient”. Segons s’explica al web de la Conselleria de Salut, actualment les cobertures incloses són informació sobre higiene i salut bucodental, tractaments de processos aguts odontològics (infecciosos, inflamatoris i traumatismes, entre d’altres), així com l’exploració preventiva de la cavitat oral a embarassades. Per altra banda, dels tractaments a la sanitat pública se n’exclouen els implants dentaris, els tractaments reparadors de la dentició temporal, els ortodòntics i els estètics. Els nins d’entre 6 i 15 anys estan coberts pel Programa d’Atenció Dental Infantil (PADI), en què s’estableix un mecanisme de col·laboració publicoprivada per oferir-los atenció.

Les dades estatals, però, són contundents. D’acord amb el Sistema de Comptes de Salut 2019, la despesa en serveis odontològics privats va ser majoritària. Les famílies n’abonaren directament 3.820 milions d’euros, mentre que les assegurances només en cobriren 47 milions. En el mateix any, les administracions públiques hi varen destinar 67 milions d’euros i cada balear va gastar una mitjana de 77,92 euros en tractaments dentals. Pel que fa al programa PADI, d’acord amb les dades de la Conselleria de Salut, el 75% de l’atenció es fa a través de clíniques privades habilitades per la Conselleria i la resta, a les unitats de salut bucodental. D’aquest programa, només se’n beneficien el 40% dels infants d’entre 6 i 15 anys.

Dentistes hospitalaris

Una altra ciutadana que pateix un problema dental sense cobertura pública és Ariadna Mas, de 29 anys. Té bruxisme, una patologia que provoca un desgast accentuat de la dentadura. És per aquesta raó que se li ha recomanat que es posi una ortodòncia, per fer-li retrocedir la mandíbula i evitar el contacte directe entre les dents. “Faig feina mitja jornada i ingrés pocs doblers”, explica Mas. El problema que té és que el pressupost que li han fet puja a 4.260 euros. “Fa temps que estic meditant com fer-ho, perquè ara mateix aquesta quantia és inassumible”, continua. Amb tot, Mas lamenta que es tingui la concepció que totes les ortodòncies es fan per estètica i que des de la sanitat pública es “giri l’esquena” a les persones que pateixen problemes com el seu. “Tenc 29 anys i, si no actuu, en poc temps no podré menjar sòlids”, diu.

Amb el Pla d’ampliació, explica Ignacio García-Moris, president del Col·legi Oficial de Dentistes de les Balears, durant l’any 2023 “s’anirà arribant a les persones amb diversitat funcional, als pacients oncològics i als que pateixen malalties neuromusculars”. Malgrat tot, considera que el nombre actual de professionals públics “és insuficient i, a més, en el cas de Formentera, hi ha pacients que primer han d’anar a Eivissa i després a Mallorca per completar els seus tractaments”. 

A tota aquesta situació, García-Moris hi suma el fet que “els tractaments dentals són cars, perquè les màquines necessàries per fer-los ho són. Arriben a molt poca gent a través de la sanitat pública. El tema és que els governs s’haurien d’asseure i veure quines són les necessitats reals de la població i establir, per exemple, un sistema de copagament”. Per mitjà d’aquest sistema, “si una persona requereix un tractament que costa 6.000 euros, l’Administració en podria aportar la meitat i la gent els podria assumir més fàcilment”, considera.

García-Moris assegura que els dentistes estan preocupats per la situació: “La millor solució contra la mala salut bucodental és sempre la prevenció”. Ell n’explica un cas especialment greu, el dels pacients dependents, als quals en molts casos es requereix anar a quiròfan i això encareix el procés mèdic. De vegades, aquestes persones tenen qualque familiar que ha reduït la seva jornada laboral per cuidar-se’n i, per tant, hi ha menys ingressos. La paradoxa és que “mentre veuen reduïts els seus ingressos, els tractaments que han de pagar són encara més cars”, explica. 

El president del Col·legi professional també reclama que s’instauri la figura del dentista hospitalari, “almenys als centres de referència de cada illa”, amb l’objectiu que els pacients ingressats i que requereixen assistir als hospitals amb freqüència disposin de l’atenció necessària. D’acord amb les xifres presentades, el procés cap a una cobertura dental pública té encara moltes qüestions pendents de resoldre. Ara per ara, són molts els ciutadans que veuen els tractaments dentals com un luxe fora del seu abast.

stats