La nau de l’Esplet, a la venda per cinc milions d'euros
MÉS per Mallorca acusa el director general d'Agricultura d'afavorir l'especulació amb l'empresa poblera
PalmaLa venda de la nau i el terreny rústic que explotava l'empresa poblera l'Esplet ja és el darrer capítol de la desaparició d'un referent del camp balear. A principi de mes es va fer públic el tancament de l'empresa i l'acomiadament dels 19 treballadors per problemes econòmics. Ara, dues setmanes més tard, l'empresa posa a la venda la nau i el terreny per cinc milions d'euros.
L'anunci, publicat al portal immobiliari Idealista, explica que l'espai disposa de dues finques (una d'industrial i una de rústica). Concretament, els propietaris detallen que la finca industrial té 5.385 m² de terreny i 3.991 m² construïts i asseguren que és "ideal per a projectes logístics, comercials o productius". Per altra banda, expliquen que la finca rústica, amb declaració d'interès general vigent, disposa de 13.085 m² de superfície i 3.107 m² edificats, i que, per tant, és "perfecta per a desenvolupaments complementaris". A més, ofereixen l'opció de comprar només la part industrial per més de tres milions d'euros.
Cal recordar que aquest mateix mes de març la cooperativa agrícola l'Esplet de sa Pobla va tancar definitivament per la pèrdua de socis, desavinences internes i la impossibilitat de formalitzar la venda de les seves instal·lacions. La SAT, que havia reduït els seus membres a només set persones, va acomiadar els 19 treballadors i ha deixat de produir i exportar patata. Aquest tancament suposa un nou cop al sector agroalimentari de Mallorca, després que fa poc més d'un mes s'anunciàs el tancament de la fàbrica Agama i l'adeu de la marca Laccao com a producte mallorquí.
Atacs i acusacions entre els partits polítics
MÉS per Mallorca ha acusat el director general d’Agricultura, Fernando Fernández –que ja va ocupar el càrrec l’anterior legislatura amb Podem– d’afavorir l’especulació amb l’Esplet, l’antic portal exportador de patates de sa Pobla, la nau del qual s’ha venut per cinc milions d’euros. El portaveu de MÉS al Parlament, Lluís Apesteguia, ha recordat en el ple d'aquest dimarts que Fernández va decidir desprendre's de les accions del Govern just abans de les eleccions del 2023, una operació que va beneficiar la resta d'accionistes, entre els quals "un empresari llegat al PP" i Asaja, "la patronal on feia feina l'actual conseller Joan Simonet".
La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha defensat l’actuació del seu executiu i ha assegurat que s’ha fet tot el possible per mantenir la indústria agroalimentària, i ha criticat MÉS per Mallorca per qüestionar decisions de legislatures anteriors, a més de recordar que la responsabilitat final recau sobre els consellers i la presidència, no només sobre el director general. Així, es dibuixa un encreuament d’acusacions: MÉS denuncia una gestió arbitrària i perjudicial per a l’interès públic, mentre que Prohens defensa la transparència i responsabilitat del Govern actual, i en destaca la continuïtat de la política agroalimentària.
L'Esplet, una referent del sector que desapareix
L'Esplet va néixer el 1993 com el tercer intent de mantenir viva la producció de patata a sa Pobla, després de la fallida de cooperatives anteriors que no havien pogut consolidar el sector. Durant anys, la cooperativa va rebre subvencions públiques i participacions del Govern que van permetre la seva activitat agrícola, però amb el temps va perdre socis i capacitat productiva. A més, va generar controvèrsia per la gestió interna i la influència de la direcció sobre les decisions de la cooperativa, fet que va debilitar la seva estructura i va limitar el relleu de nous actors al sector.
Al llarg de la seva trajectòria, l’Esplet es va convertir en un referent de l’exportació de patata mallorquina a mercats europeus exigents, combinant sòl industrial i rústic i invertint en maquinària i logística pròpia per garantir la qualitat i la distribució del producte. Tot i aquestes inversions, els conflictes interns, les jubilacions i la retirada de suport institucional van generar una situació de vulnerabilitat que ha culminat amb el tancament. El procés de venda previst per preservar l’activitat i els llocs de feina no es va concretar, la qual cosa deixa un buit en el sector agroalimentari local i posa en evidència les dificultats de les cooperatives tradicionals de Mallorca per sobreviure en un mercat globalitzat.