Quan Munar va pitjar el botó per 'volar' l'hotel Monnàber fa 25 anys

PalmaSi una cosa feia bé l'expresidenta del Consell de Mallorca i de l'extinta Unió Mallorquina (UM) Maria Antònia Munar, era escenificar accions polítiques. Quan va saber que el Consell havia guanyat la batalla judicial per enderrocar l'hotel il·legal de Monnaber, a la serra de Tramuntana, va tenir clar que calia fer un muntatge pràcticament de pel·lícula.

I així va ser. Aquest dimarts s'han complert 25 anys d'un dels moments més emblemàtics de l'ecologisme balear, quan 60 kg de dinamita varen posar fi en qüestió de segons a un buc, un esquelet d'edifici, de gran impacte visual i ambiental: l'hotel Monnàber. Ubicat a la finca del mateix nom al terme municipal de Fornalutx, es va convertir en runa el 29 de juliol de l'any 2000. Qui va pitjar el botó, enmig d'una gran expectació mediàtica, va ser la mateixa Munar. Complia amb una decisió que la institució havia pres l'any 1994, just un any abans que arribàs a la presidència la líder d'UM.

Una construcció il·legal en ple paisatge protegit

L’edifici va ser construït durant la dècada de 1960, sense cap tipus de llicència urbanística ni autorització administrativa, en una zona de gran valor ambiental i que pocs anys després ja seria reconeguda (1972) com a paisatge pintoresc. L'empresa constructora mai no va acabar més que l'estructura, que va quedar a mig fer i va estar durant dècades com una ferida oberta dins un entorn natural únic.

Amb els anys, l’hotel va esdevenir un símbol de l’especulació urbanística i de la manca de control institucional d’aquella època. Durant molt de temps, la construcció va quedar en estat d’abandonament, fins que el Consell de Mallorca en va iniciar el procés legal per exigir-ne la retirada. En aquell moment (1994), el president del Consell era Joan Verger, i volia donar un exemple de compliment de la legalitat tot i que en sòl rústic la construcció sense llicència era del més habitual.

La batalla jurídica

El 3 d’octubre de 1994, el ple del Consell Insular de Mallorca va aprovar formalment l’ordre de demolició de l’estructura. L’acord es va basar en la il·legalitat de l’edificació i el seu impacte ambiental, i va ser defensat com una actuació exemplar per restaurar l’equilibri paisatgístic.

Tot i l’oposició de la promotora, Isabel Colom, els tribunals van anar donant la raó al Consell. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va autoritzar-ne definitivament la demolició el 29 d’abril de 2000, i fins i tot va aprovar l’ús de tècniques amb explosius, donat l’alt cost i dificultat de retirar l’edifici manualment.

L’enderroc: un acte simbòlic

El 29 de juliol de 2000, l’estructura de l’hotel va ser volada de manera controlada en només tres segons, gràcies a l’acció d’un equip tècnic de l’empresa catalana Pasquina S.A., especialitzada en aquest tipus de demolicions. Es van utilitzar 58 quilos de goma-2, col·locats en 854 punts estratègics de la construcció.

Mentre Maria Antònia Munar pitjava el botó, desenes de periodistes i autoritats observaven i immortalitzaven la seva imatge. Munar es volia presentar com a protagonista d'un acte simbòlic: era la primera vegada a les Illes que es retirava una construcció il·legal d’aquesta magnitud, en un entorn natural protegit.

L'aleshores presidenta del Consell de Mallorca va organitzar fins i tot el transport dels mitjans i altres autoritats que varen voler veure de prop la voladura, vestida de compromís amb el territori. En aquell moment semblava impossible que Munar acabàs essent condemnada per diferents casos de corrupció, precisament amb l'urbanisme com a rerefons en alguns casos.

Restauració i creació de l'Agència

Després de l’enderroc, es va posar en marxa un projecte de regeneració paisatgística: es van retirar runes, es va estabilitzar el talús i es va sembrar vegetació autòctona. El cas de Monnàber és avui recordat com un precedent important en la defensa de l’ordenació territorial, i un exemple de la voluntat institucional de posar fi a la impunitat urbanística. També va generar un fort debat social sobre el paper de les institucions davant les agressions ambientals.

Aquest debat, sobre la necessitat de disposar d'una agència de control territorial es va materialitzar anys després (2008) amb la creació d’un organisme autònom per fer front a les irregularitats urbanístiques en sòl rústic. El 10 de novembre es va aprovar oficialment l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca.

L'Agència va començar a operar el 8 d’abril de 2009, amb les funcions de vigilar, inspeccionar, sancionar i restablir la legalitat urbanística en territori rústic, tant a escala insular com delegada per municipis.

Finalment, el 12 de gener de 2017 va adaptar el seu nom actual, Agència de Defensa del Territori de Mallorca, mantenint intactes les seves competències i reforçant-ne el paper com a guardià de la legalitat urbanística a l’illa, que ha esdevingut avui un element imprescindible per posar ordre a una illa on durant dècades els batles i regidors miraven a un altre costat quan un veí aixecava una edificació il·legal, per grossa que fos, en sòl rústic.

Munar, de voler representar la legalitat al símbol de la corrupció

Maria Antònia Munar, figura clau del regionalisme mallorquí i una de les polítiques més influents de les Illes Balears durant les dècades de 1990 i 2000, va acabar la seva carrera envoltada per nombrosos casos de corrupció que la van dur a la presó.

Durant anys va presidir el Consell Insular de Mallorca i el Parlament de les Illes Balears, i va ser la líder d'UM. A partir de 2009, va ser imputada en diversos casos de corrupció urbanística i de malbaratament de fons públics. La seva imatge es va veure definitivament enfonsada quan, el 2013, va ser condemnada a cinc anys i mig de presó pel cas Can Domenge, relacionat amb la venda irregular d’uns terrenys públics.

Posteriorment, va acumular altres condemnes, com les del cas Maquillatge, el cas Voltor i altres derivades de la gestió d’UM. En total, va ser condemnada a 14 anys de presó, tot i que finalment va complir-ne sis a la presó de Palma (de 2013 a 2019), quan va obtenir la llibertat condicional. L’impacte polític del seu cas va ser enorme: UM es va dissoldre i la seva caiguda va simbolitzar el final d’una etapa marcada per l’opacitat i el clientelisme dins les institucions insulars.