Mor Shirley Temple, l'estrella dels rínxols d'or

BarcelonaShirley Temple en va tenir prou amb els seus rínxols daurats i la rialla lluminosa per convertir-se en l'estrella més popular dels Estats Units a la dècada dels 30. A partir de l'estrena d' Ulls resplendents (1934), la seva fama internacional seria enorme, sense cap precedent de la seva edat. "Brilla, Shirley, brilla!", li havia cridat la mare un any abans, el dia que la petita Shirley participava en una audició de la Fox per protagonitzar la pel·lícula Aixeca't i anima't. L'actuació va ser fantàstica, i mesos després enamorava el món: el seu regnat seria indiscutible fins al 1940, i a partir de llavors s'aniria apagant fins que deu anys després es retiraria amb la seqüela de Trencar una promesa, que portava per títol Un petó per a la Corliss (1949) i que era tan poc memorable com la predecessora.

Nascuda el 23 d'abril del 1928 a Santa Monica, l'èxit prematur de Temple va ser esperonat pels pares -un banquer i una mestressa de casa-, però és innegable que la nena tenia un talent quasi innat per cantar, somriure i fer tota mena de monades al davant de la càmera. En un dels números musicals d' Ulls resplendents, la nena enamorava els passatgers masculins d'un autobús cantant una cançó en què confessava que es volia dedicar a pilotar vaixells. "Faré un viatge dolç / fins a la botiga de llaminadures, / on els bombons juguen / a la platja assolellada / de la badia de menta", cantava mentre els homes improvisaven una coreografia. Llavors, Temple ja rebia 4.000 cartes de fans cada dilluns. La família ingressava mil dòlars a la setmana, i sempre que la nena acabava un rodatge rebien una prima de 15.000 dòlars més. Així i tot, Shirley Temple només rebia 13 dòlars mensuals, que gastava en els pocs moments lliures que tenia. A més d'actuar en pel·lícules, va convertir-se en una imatge recurrent i molt cotitzada d'anuncis de cereals, roba i sabó.

Cap arrissat (1935), Pobra nena rica (1936), Wee Willie Winkie (1937) -basada en un conte de Rudyard Kipling- i Heidi (1937) van anar fent créixer la seva cotització fins que va arribar a cobrar 300.000 dòlars per pel·lícula. Temple va rebre la primera clatellada quan va fracassar L'ocell blau (1940), que havia de ser el contraatac de la Metro Goldwn Mayer a El màgic d'Oz, gran èxit de la Twentieth Century Fox. Feia anys que la nena havia perdut la candidesa. "Vaig deixar de creure en el Pare Noel als sis anys -recordava a les memòries, Child Star, publicades el 1988, coincidint amb el seu seixantè aniversari-. Era en una botiga de joguines amb la mare per veure el Pare Noel... i em va demanar un autògraf".

D'actriu a ambaixadora

"Mentre el nostre país compti amb la Shirley Temple, anirem bé", havia arribat a dir el president Roosevelt de l'actriu. Fins i tot es va crear un còctel -sense alcohol- que portava el seu nom. Els ingredients eren tan dolços com la criatura: llimonada, granadina i una cirera caramel·litzada.

El 1950, però, dos anys després d'aparèixer al western Fort Apa che, de John Ford -acompanyada per Henry Fonda i John Wayne-, Temple va posar punt final a la seva carrera cinematogràfica.

Després d'intentar ressuscitar televisivament, l'actriu va renéixer com a diplomàtica. Va ser delegada dels Estats Units a l'ONU el 1969 i ambaixadora de Ghana entre el 1974 i el 1976. El 1977, Gerald Ford la va nomenar cap de protocol de la Casa Blanca. Després d'una llarga temporada en què va formar part -entre d'altres- dels consells directius de Walt Disney, Del Monte, del Banc d'Amèrica i del Banc de Califòrnia, va tornar a la diplomàcia l'any 1989. L'ambaixadora Temple va viure la Revolució de Vellut de Praga abans de retirar-se a Califòrnia el 1992. La seva mort ha estat per causes naturals, i li ha arribat tres anys després de perdre el marit.