Mor Maria Ripoll Garau, neboda del batle Climent Garau i veu de la repressió
A 97 anys ha mort a Porreres, lloc on va néixer i viure
PalmaLa porrerenca Maria Ripoll Garau ha mort aquest diumenge a 97 anys. Neboda del batle Climent Garau, assassinat el 1936 pels feixistes, i filla de Maria Garau Juan va ser la veu de la repressió al Pla de Mallorca i concretament a Porreres, on va néixer i viure. La frase que sempre l'acompanyava en la seva lluita i feina per no enterrar el que va viure a la seva infància i durant el franquisme era clara però directe i contundent: "Continuarem contant el que va passar, perquè ho diran i no ho creuran".
De fet, a la tomba familiar on serà enterrada Ripoll hi ha escrita aquesta frase, dita per la seva mare, que ha acompanyat la família Garau des de l'assassinat del batle Climent Garau. Des del moment de la seva mort han estat molts els que, fent servir les xarxes socials, han volgut donar un darrer comiat a la porrerenca i recordar la feina que ha fet per la memòria històrica. Un exemple d'això són les 'Veus Feministes Porreres' que en una publicació de Facebook han assegurat que "és un moment molt trist" i que estan "eternament agraïdes per la seva generositat i per haver pogut tenir la seva col·laboració i testimoni". "Maria Ripoll Garau, madò Marió, era memòria viva d'aquest poble i de la repressió viscuda en els moments més obscurs de la seva història", han sentenciat.
Maria Ripoll ha estat qui amb valentia i una lucidesa colpidora va relatar episodis que formen part del trauma col·lectiu de Porreres: els afusellaments, les desaparicions i l’horror de la repressió de la Guerra Civil.
Els seus testimonis han estat fonamentals per a la recerca històrica, per a les exhumacions del cementeri de Porreres i per donar identitat a les víctimes de la repressió. Investigadors i entitats de memòria democràtica l’han considerada una font imprescindible: el llibre Climent Garau Juan (1897-1936): entre el pinzell i la vara, de Bartomeu Garí Salleras, recull part del que Maria va aportar.
També va ser present en nombrosos actes d’homenatge, com la col·locació de la pedra de la memòria dedicada al batle Garau, representant la família i reivindicant el record d’aquells que no varen tenir veu.
La història de Maria Ripoll és inseparable de la de la seva família, durament castigada per la seva vinculació republicana: la seva mare –germana de Climent– i ella mateixa patiren amenaces, marginació i anys de silenci imposat.
Amb la seva mort, Porreres perd una memòria viva, una dona que ha ajudat a entendre i reparar un passat ferit.
La vetla per a Maria de can Marió serà al cementeri municipal de Porreres aquest dimecres dia 10, mentre que el funeral no serà fins al divendres dia 19 de desembre a les 20 hores a la parroquial de Porreres.