Barcelona.Se'l coneixia, amablement, com el cap de la tribu. Manuel Leguineche -Manu entre la gent el sector- va morir ahir a Madrid, als 72 anys. És un dels referents del periodisme de guerra en llengua castellana, amb alguns llibres que ja són clàssics del gènere de la crònica com Los años de la infamia, Yo pondré la guerra i Annual 1921. Era un rodamón empedreït: a El camino más corto,un dels seus títols més celebrats, narra una volta al món en cotxe.A més, Leguineche va ser director del programa En portada, a Televisió Espanyola, i fundador de les agències de notícies Colpisa i Fax Press, a banda de col·laborar en multitud de publicacions espanyoles i internacionals. Va rebre els principals premis periodístics espanyols al llarg d'una fecunda carrera.
Nascut a Arratzu (Biscaia) l'any 1941, la seva trajectòria professional va arrencar al setmanari Gran Vía de Bilbao, tot i que la verdadera prova de foc li va arriba a El Norte de Castilla, on va tenir de director Miguel Delibes i de companys de redacció periodistes tan il·lustres com Francisco Umbral o César Alonso de los Ríos. Entre els conflictes que va cobrir hi ha el d'Algèria, l'any 1961, l'enfrontament entre l'Índia i el Pakistan i també les guerres del Líban, l'Afganistan, Bangla Desh i del Golf. També va fer cròniques de les revolucions de Nicaragua, Portugal i Iugoslàvia.
"Viatjar per ser humil, per coneixe't i conèixer els altres", va deixar escrit. "Viatjo per passejar un somni, escapar de rutines i ofecs. A vegades, un sap millor de què fuig que no pas què està buscant".