Mor Jaume Santandreu, el capellà rebel que va fer costat als marginats

ManacorEl capellà manacorí Jaume Santandreu i Sureda ha mort aquest dissabte a Can Gazà a 86 anys. La setmana passada va decidir passar els seus darrers dies a Can Gazà, envoltat de les persones que estimava.

Fa anys que Santandreu sentia la mort propera, tot i que no ha estat fins als darrers mesos que la malaltia s’ha fet més present i s'ha accelerat. Tot i això, no va perdre mai l’esperit crític envers l’Església i envers tots aquells que no preservassin la integritat i la solidaritat amb les persones més vulnerables.

Capellà compromès, la seva vida es resumeix en actes (alguns polèmics) i llibres (exactament 40). En lloc de seguir al peu de la lletra els desitjos i demandes eclesiàstiques tradicionalistes, va optar per ser president de Marginàlia, un petit país de bandera blanca i amb seu a Can Gazà. Fa pocs mesos va editar ‘Mon cor aflama estels’ un llibre sobre el perdó.

Nat a Manacor el 9 de juny de 1938, en plena Guerra Civil, Santandreu va créixer en una família pagesa i, des de ben petit, treballava al camp. Poc després, la família es va traslladar a Ciutat, on va estudiar amb les Germanes de la Caritat. A set anys va ingressar a La Salle, i als deu, va entrar al Seminari Menor de Mallorca. El 1954, va començar els estudis a La Sapiència, i, sis anys més tard, el 1960, va ser ordenat sacerdot. Va exercir primer a la parròquia de Sant Francesc de Paula, a Palma, i després com a vicari a sa Pobla.

El 1964 se’n va anar com a missioner a Piura, al Perú, una experiència que va canviar radicalment la seva vida. Entre els més pobres va descobrir la seva vocació real: dedicar-se completament als exclosos i, alhora, va conèixer la llibertat política que li era negada a l’Espanya franquista.

De tornada a Mallorca el 1967, es va convertir en un capellà obrer i combatiu, incapaç de restar indiferent davant les injustícies socials. Va treballar en el sector hoteler i va iniciar la seva faceta com a escriptor.

El 1976 fundà el Casal d’Acolliment La Sapiència, destinat a persones en situació d’exclusió. El projecte va créixer i el 1981 es va traslladar a Can Pere Antoni. El 1990, amb mossèn Pere Fons, va obrir un menjador per a gent gran a Maria de la Salut.

Durant els anys 80 i 90, Santandreu va intensificar la seva acció social, especialment amb persones afectades per la drogodependència. El 1993 va fundar l’Associació Altruista Es Refugi i, l’any següent, va obrir Cas Carrilano. El 1995 diverses iniciatives socials es varen unificar a Ca l’Ardiaca. Finalment, el 2003 va crear Can Gazà, un centre de referència en la lluita contra l’exclusió social.

Compromès també amb la política, va presidir ERC a les Illes entre 1988 i 1992. Ferm defensor de la llengua catalana i articulista incisiu, no va dubtar a expressar opinions que sovint incomodaven sectors conservadors. Tot i que Santandreu defugia l'etiqueta d'escriptor i no se sentia completament satisfet amb el que produïa, sentia una necessitat profunda d'escriure. La seva obra continuà obtenint guardons: el 1996, el Premi Miquel Àngel Riera de narrativa per Encís de minyonia (Sa nostra, 1997); el 2001, el Premi de Narrativa Curta Alexandre Ballester de sa Pobla per Mortuus Dei (Lleonard Muntaner, 2002); el 2005, el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica amb Catedral amb armaris (Llibres de l'Índex, 2004); el 2006, el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom per Negrada (Lleonard Muntaner, 2006); i el 2007, el Premi 31 de Desembre– Miquel dels Sants Oliver per la Cantata Rua Fosca (2006). A més, el 2009 se li va concedir la Medalla d’Or del Consell de Mallorca per la seva trajectòria.

Enamorat de Jesús, però crític amb l’Església institucional, el 2010 va renunciar a la condició de sacerdot. El 2022 va fer pública la seva homosexualitat i va presentar el seu company, Miquel Àngel Castell, amb qui havia compartit més de 25 anys de vida.

La trama dels infants robats a les Balears

El 1975, l’excapellà Jaume Santandreu va ser el primer a denunciar a Espanya una trama d’infants robats durant la dictadura a Binissalem. El cas es va destapar el 3 de març de 1977 per la revista Interviú en un reportatge titulat Mercado de bebés en Mallorca (núm. 42). Una de les seves principals fonts va ser el mateix Jaume Santandreu, que dos anys abans l’havia denunciat davant el Bisbat. 

“La casa de Binissalem era gestionada per una comare, Margalida Campins, i per un capellà, Pep Roig —ja mort— que era el delegat del bisbe a Càritas. Ambdós estaven en comunicació amb un metge que tenia una clínica privada a Inca i que estava en contacte amb una família adoptiva. Al metge, la dona embarassada ja hi anava ben sermonejada i amb els papers signats en què renunciava a la criatura. Mentre ella era a la clínica, per una porta hi entrava una senyora amb un coixí davall la falda. L’endemà hi havia dos registres: la de la pobra al·lota a qui deien que havia tingut un infant mort i la del coixí a qui li donaven l’infant viu. Les criatures de Binissalem mai no podran saber res perquè enlloc consta que siguin adoptats”, va explicar Santandreu tant a la revista com quan va presentar la denúncia.

Després de fer-se públic el cas, Santandreu va explicar que a l’Església no li va agradar gens que fos ell el primer a Espanya a denunciar aquella trama: “Un dia el bisbe Teodor m’envià a demanar i, davant Pep Roig, em va renyar. Em va dir que no m’havia de posar enmig dels plans de Déu. Sens dubte, l’Església era qui patrocinava aquell robatori de nins. No ho feia per doblers, sinó per consciència divina: considerava que aquells infants serien uns desgraciats i, per això, els donava a una família catòlica i, normalment, falangista”.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha lamentat la mort de Jaume Santandreu i ha fet servir la xarxa social X per enviar el condol a amics i familiars del religiós. Prohens s'ha referit a Jaume Santandreu com un home amb "tota una vida de treball altruista, com a missioner i en l'atenció dels més vulnerables". "Descansi en pau", ha sentenciat.

Per la seva banda, Francina Armengol, presidenta del Congrés dels diputats i expresidenta del Govern balear, també ha fet servir les xarxes socials per acomiadar-se de Santandreu. En un missatge a la xarxa social X ha assegurat estar "colpida". "Ens ha deixat Jaume Santandreu, referent de la lluita social i veu incansable a favor dels més vulnerables", ha lamentat.

En la piulada ha remarcat la trajectòria i la feina feta pels més vulnerables: "La seva ha estat una vida sencera dedicada a deixar un món millor del que es va trobar i el seu llegat és un crit de dignitat i justícia. Que la terra et sigui lleu. Una abraçada a la família de Can Gazà", ha conclòs.