Miquel Pallicer : Mai he tingut tractor perquè m'agrada fer feina amb el mul

Miquel Pallicer Andreu Faner (Manacor, 1931) és pagès i hortolà, i de jove fou carreter, picador de pous i llenyater. A 82 anys, s'aixeca a les 5, fa el cafè al bar i després va a fer feina a foravila amb en Moro, el seu mul, com sempre ha fet.

Sempre heu fet feina a foravila?

I encara ara. Tenc 82 anys, però no he amollat perquè tenc força i pas gust de la feina que faig. El motor encara marxa (es toca el cor) i això que n'he feta molta en aquesta vida.

Quin va ser el primer ofici que tinguéreu?

De nin vaig fer de tot a foravila i a 15 anys vaig partir a fer de carreter. Tenia un mul i un carro llarg i feia viatges de llenya. Anava fins a Artà, a la possessió de Ses Pastores, a sa Canova. També anava a Poca Farina, a sa Begura (Sant Llorenç) i a Sant Joan. A Manacor no bastava la que hi havia perquè la fàbrica de perles n'havia de menester molta.

Éréu molts que dúieu llenya a les fàbriques?

Devers 25 carreters. Pensa que les fàbriques en cremaven prop de 12 tones cada dia. Els forns no la cremaven de tot, just en treien l'essència (1). La fàbrica venia el carbó a les dones que hi feien feina, que se n'enduien per cremar a ca seva. En aquell temps hi havia més de 1.000 jornaleres a fer perles.

Era dura la vida de carreter?

A mi m'agradava. Partia de Manacor cap a Artà a les 5 del matí i estava un parell d'hores a arribar-hi. Carregàvem el carro i tornava a descarregar a les fàbriques o a qualque fusteria. He traginat llenya, metro (2), gra, calç... A cercar calç també anava fins a Artà i fins a Portocolom. Qualque pic quedava a romandre a les possessions i hi feia jornals fent llenya, amb un verduc (3).

Mai no vau tenir cap accident?

He trabucat un parell de carros, n'he girats i fins i tot en vaig alçar un, em va quedar el mul a l'aire, però sempre ho he arreglat. Un carreter no pot estar nerviós per res, perquè sempre succeeixen coses i t'has d'enginyar per tornar a partir.

Llavors vau fer pous també?

Sí, prop de 30 n'he fets. Tenia 18 anys quan vaig fer el primer. Si en una finca havien de menester fer-ne un, cridaven un cercador (4) i, quan trobava una vena d'aigua, ens deia on havíem de picar. Picàvem una bona temporada, tot a pic (5) i trèiem terra i pedres amb senalles. No sempre endevinaven, vàrem picar qualque pou que no duia aigua.

Era una feina feixuga?

Sí, però jo hi estava avesat. Han d'estar alerta amb el gas, perquè la terra de vegades n'amolla i et pot matar. Una vegada vaig treure un home de dins un. Va davallar i amb una estona va quedar estormiat. Vaig davallar a enganxar-lo i, des de damunt, el meu germà va estirar. Jo vaig haver de pujar per la guia a braó, abans que el gas em pegàs a mi. Per saber si hi havia gas, davallàvem una espelma i, si s'apagava, ja no hi baixàvem.

Teniu molta força encara, sou tallat de lluna (6)?

Enguany he tret una tona de patata amb els gavilans i conr dues quarterades d'ordi amb el mul. També he anat a fer llenya a l'Infern (Sant Llorenç), la tall a xorrac i llavors la faig estelles amb l'aixada. Abans, jo i el germà fèiem 10 quarterades d'hort. Sempre he tingut molta força. Em carregava per mocador (7) més de 70 kg i un dia vaig alçar l'encruia de Can Tovell (devers 160 kg). Fins i tot d'un cop de puny vaig estormeir un mul. Sempre es movia a l'hora de carregar, som un poc de geni curt. Però llavors ja ens vàrem entendre.

Quines altres feines fèieu?

Amb la família fèiem 12 quarterades de blat amb bísties. Mai no he tingut tractor, m'agrada fer feina amb el mul, deixa la terra curiosa. Aquest ja és vell, té 30 anys, però encara aguanta. També engreixava 12 porcs, però ara fa dos anys que ens aturàrem de fer matances.

Com veis el futur de foravila?

Malament, ara només hi ha "parcel·listes" i tractoristes. També roben molt. A mi m'han pres arades i moltes eines, gra per als animals... Un temps fer hortalissa retia, fèiem porros, cols, patates, tomàtigues... i guanyàvem qualque dobler. Ara no val prou.

Heu vist canvis grossos?

Però molts! Un temps plovia més ferm, molts d'anys arribava el temps de sembrar i era tan moll que el mul s'encallava. Si això passava, escampava el gra i llavors es feien passar les ovelles. No s'encallen elles, i amb els potons enfonyen el gra. Així el sembraven. Tampoc no hi ha tants d'aucells; pinsans, catxiribotis (8), passarells i guàtleres han minvat molt. Al torrent d'aquí baix, hi pescaven anguiles. Ara duu aigua bruta de poble.