Juan Cruz: "La meva parella em desitja sort quan li dic que me'n vaig a un prostíbul a comprar drogues"

PalmaJuan Cruz gaudia amb les històries d'Humphrey Bogart i tants altres dels que resolien casos amb la gavardina ajustada i una cigarreta encesa sota l'ala del barret Fedora. Matava els dies lliures de la seva feina vivint històries de detectius privats a través del cinema. Fins que la seva vida va canviar i va muntar l'agència Detectives Garbo amb seu a Palma.

Com vàreu arribar a fer-vos detectiu privat? Per què vàreu decidir obrir l'agència?

— Treballava en un camp aliè a la investigació, en el servei tècnic d'una companyia aèria. Tenia molt de temps lliure i vaig decidir estudiar Criminologia pel desig d'aprendre. A partir d'aquí, la companyia va fer fallida i em vaig trobar amb la carta d'acomiadament a la mà. El destí m'hi va dur.

Vàreu tenir alguna influència de l'imaginari de la figura del detectiu que marquen el cinema i la televisió?

— Està marcada a les verdes i a les madures. Som detectiu perquè m'agraden les pel·lícules, el cinema negre i la figura de l'antiheroi, faldiller i bevedor que encarnaven Mike Hammer i Philip Marlowe. Però aquesta ficció, atractiva, de treballar entre el bé i el mal, és diferent de la realitat. Els detectius treballam auditats per la Policia Nacional, en la més estricta legalitat. El 90% de la nostra feina té una finalitat judicial. Necessitam una llicència que obtens amb 180 crèdits cursats, de manera independent, o dins Criminologia. Posteriorment, et dones d'alta a la Policia Nacional i pots exercir. En aquell moment, tot és molt semblant al permís de conduir. Surts, però et queda molt per ser un conductor de veritat. Per això, convertir-te en empresari des del minut u és un error majúscul, un suïcidi. És molt fàcil relliscar en circumstàncies límits.

Com reacciona la gent quan li deis que sou detectiu privat?

— Saps que no deixarà indiferent. Hi ha gent que actua com si no se'n sorprengués, però sí.

Com descriuríeu la vostra feina?

— En el 90% dels casos acaba sent rutinària, encara que no és el mateix que ser administratiu. Els casos d'infidelitats són molt pocs, tenim més conflictes relacionats amb les conseqüències d'un divorci, com la pensió o la custòdia dels fills. A partir d'aquí, els serveis són tants com la imaginació permeti.

En quina mesura condiciona el lloc o ambient en el qual hàgiu de moure-us?

— Hi ha dos casos concrets en els quals havíem d'esbrinar en quina situació estaven els fills, si es complia amb els pactes. Un dels serveis era en un barri de classe molt adinerada i l'altre, en un de molt humil. En el primer et confonen amb un policia i en el segon, amb un delinqüent. Has de fer-ho de la millor manera possible, camuflar-te, ser discret. Sempre et veuran; l'entorn interactuarà, però la teva primera missió ha de ser passar desapercebut. Allò normal és treballar al carrer amb suport a l'oficina. La comunicació és constant.

Quin concepte del temps té un detectiu?

— Elàstic. Pots tenir un servei a la platja, però no estaràs relaxat, encara que ha de semblar-lo. Ningú no pot estar mirant vuit hores un mateix punt, així que cerques un angle visual ampli per tenir un marge de 20 o 30 segons d'aparcar la vista. Això no s'aprèn a la universitat. Has de cercar ser el més natural possible.

Contat així, sembla la feina dels paparazzis.

— Operativament pot ser semblant, però legalment no. Les imatges que prens no les vols fer públiques. Són per al client i el jutge.

Quins mites existeixen entorn de la vostra professió?

— Tots. La gent creu que ens dedicam a les infidelitats, tenim armes i que ens veiem implicats en tirotejos i persecucions de cotxes. Aquesta imatge és per la qual m'estau cridant ara. També és una imatge que tergiversa la funció social del detectiu i reivindicar-la forma part de la meva lluita. El detectiu podria ser més útil per a la societat. Fa poc va sortir una sentència que acomiadava de la feina una persona que oferia sanació de xacres, curació emocional. Un detectiu acredità que aquesta pràctica de paraciències i pensament màgic era un intrusisme professional en el camp de la psicologia i que era una estafa. Mentrestant, estant de baixa, cobrava de la Seguretat Social. Per què no hi actua l'Administració? Per què no surten més licitacions perquè els detectius donin suport al treball de la Policia? El Consell d'Eivissa va contractar detectius per demostrar que es feien festes il·legals en viles. La Policia no podia entrar-hi perquè són domicilis privats. Els detectius, sí, perquè tenen una altra regulació. La idea va funcionar. Els policies quedaren a la porta. I nosaltres, infiltrats. Vàrem saber qui venia les entrades, qui transportava la gent i vàrem fer un informe amb tot. Va ser un èxit que l'any passat varen aplicar als taxis pirates. Per què Eivissa se n'ha adonat i les altres administracions no? Per comoditat i prejudicis. Un policia pot actuar de manera encoberta quan l'autoritza un jutge. Les licitacions varen sortir a la primera pàgina de la premsa. L'avantatge és que els qui ho organitzen no llegeixen el diari.

A Mallorca no us han plantejat feines similars?

— Vaig tenir converses per al lloguer vacacional, perquè seria una solució, i per a altres problemes. Suïssa, per exemple, contracta detectius per comprovar si una subvenció o subsidi és just. A Espanya, amb l'atur, has de tenir la mala sort que hi hagi una inspecció de treball. El Regne Unit contracta detectius igual que lampistes i els posa a la disposició de forces de seguretat. No hi ha les limitacions que existeixen a Espanya, on la llei encaixona.

De quins tipus de casos us ocupau?

— El covid va dur un increment de temes laborals, de gent que, aprofitant els ERTO (Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació), va començar a treballar en B. Quan havia d'incorporar-se, es va donar de baixa i calia demostrar el frau. El teletreball també va desembocar en situacions perjudicials per a les empreses. Tot el treball que fa el detectiu és una declaració jurada del que ha vist per si mateix. El client pren les seves decisions sobre la base d'això. Si s'arriba al jutjat, donam explicacions. No és només estar en un cotxe amb una càmera. Tenim coneixements de Dret i sabem com funciona un tribunal. La nostra formació és transversal.

Quin és el perfil de clients?

— De tota mena. La imaginació és el límit. Hi ha un perfil centrat en empreses per temes laborals, però també despatxos d'advocats. En temes familiars hi ha tant famílies adinerades com humils.

Quines feines descartau?

— Hi ha gent convençuda que els detectius convertim l'il·legal en legal. I si no és legal, no ho farem, com quan ens demanen que intervinguem el WhatsApp d'una parella. A Espanya està prohibit. Tampoc acceptam feines en les quals veus que no hi ha possibilitats que surtin bé.

Quin cost té un servei?

— La primera pregunta que ens fan és què val. El client m'explica què necessita i valor els mitjans i el temps necessaris. El més comú és que sigui entre 50 i 75 euros per hora. Per dia, 500 o 600. Si el servei és llarg, s'hi aplica un descompte. Un tema laboral pot costar entre 2.000 i 3.000 euros. Per a una empresa és rendible perquè aquests treballadors no mereixen els doblers que els paguen.

Alguna vegada us han descobert?

— El que digui que no, menteix. No som invisibles. Si l'investigat se n'adona, ho percebré. Me n'adonaré abans que ell. Suspens el servei i tornes amb una altra persona i un altre cotxe. No sol ser el problema. Cal evitar la confrontació i dir-li-ho al client. No hi ha res il·legal. És un encàrrec legítim dins la llei.

Quins són els límits de manera pràctica?

— Els que marqui el Codi Penal. I la legitimitat. El servei pot contractar-lo una persona directament implicada. Si per a una infidelitat ve un familiar, perquè tothom ho sap, però l'interessat no vol veure què passa, no l'acceptam. No és possible perquè el teu interès directe no està en joc. Entre divorciats, l'interès és directe. Amb una empresa i un treballador, també. Si vols saber si el teu fill es droga, també. Si és el teu cosí, no.

Continuau treballant al carrer?

— Sí. No vull convertir-me en carn de butaca. Vull veure què passa fora i que no em sembli fàcil. A més, m'encanta.

La vostra família què n'opina?

— Ho veuen amb una naturalitat aclaparadora. La meva parella ho té tot present des del principi. Em desitja sort si li dic que me'n vaig a un prostíbul a comprar drogues per a una investigació.

Quines característiques ha de tenir un bon detectiu?

— Ha de ser transversal. Tenir coneixements teòrics i pràctics. Cal tenir barra, ser actor, resolutiu, sang freda i la ment desperta. Mai no podràs preveure totes les circumstàncies. Per això, la importància de la capacitat de reacció. També hi ha un contagi de la figura de detectiu a persona. Hi ha persones que poden ajustar comptes. La seguretat és molt important i amb la meva família existeix una paraula clau i, en dir-la, saben que han de desaparèixer. Quan surts de casa, inspecciones els vehicles del voltant. Per preveure que no et passi res.

Necessitareu detectius de diferents perfils.

— Normalment, són autònoms i els contractam. Puc necessitar un home de menys de 25 o una dona de més de 50. Algú d'aspecte més espanyol o que sembli estranger amb determinades característiques.

Heu aconseguit viure d'això.

No me'n queix. Vaig començar el 2008 i, com a empresari, el 2013, anys complicats per la crisi. No tenc iot ni en tindré, encara que pogués tenir-ne. La meva idea de felicitat és agafar els cans i anar al camp.