“La meva família viu a 500 metres i agaf el cotxe per anar a veure-la”

PalmaLlibertat i abús, aquestes són dues de les paraules que han fet servir els testimonis que han parlat sobre la seva relació amb el cotxe. Les Balears tenen aproximadament un vehicle per cadascun dels seus 1.231.768 habitants (cotxes, motos, furgonetes, etc.), una ràtio que arriba a 1,1 a Mallorca. Les institucions aposten per limitar-hi l’entrada dels vehicles de lloguer, però els experts reclamen més valentia: sense mesures que afectin els residents i, per tant, als vots que rebran els partits a les eleccions, no hi haurà un canvi vertader.

Catian és un exemple del paper que juga el vehicle privat a la mobilitat de les Illes. Viu a Son Verí Nou (Llucmajor) i fa servir el cotxe cada dia. “Em sent més lliure i més còmoda. A més és més ràpid”, assegura, però a la vegada reconeix que ha perdut molt de temps en embossos a l’entrada de Palma. Llavors argumenta que el transport públic va ple i que no vol viatjar dreta. També assenyala que fa servir el cotxe per a trajectes que podria fer caminant. “La meva família viu a 500 metres de ca meva i agaf el cotxe per anar a veure-la”, diu. Creu que hi ha una sèrie de prejudicis heretats sobre la importància del cotxe i lamenta que, quan va a Palma, “l’autopista està plena de vehicles on només viatja una persona” –pel tram de l'autopista Inca-Palma fins a Son Hugo circulen uns 200.000 vehicles al dia, segons xifres publicades per l’ARABalears.

La catedràtica de Geografia Humana de la UIB Joana Maria Seguí apunta que “el cotxe s’associa a una espècie d’alliberament i de desig d’individualitat”, una idea que “es podia justificar en certa manera abans de la crisi del petroli” del 1973. “Després, que és quan més creix la població i la renda per càpita, [l’ús massiu del cotxe] comença a ser inviable per moltes raons”, afegeix, i recorda que va ser a la Cimera de la Terra de Rio del 1992 quan es va parlar per primera vegada de sostenibilitat. Des de llavors, “en lloc de racionalitzar l’ús de l’automòbil, s’ha incrementat”. Seguí lamenta que a les Balears hi hagi “famílies de quatre membres que poden arribar a tenir tres cotxes” i remarca que la massificació del vehicle privat a les Illes “xoca amb l’estructura urbana de pobles i ciutats”, que no està feta per al pas dels vehicles. Posa com a exemple l’estructura urbana d’intramurs a Palma i el seu traçat medieval.

Quant a les causes d’aquesta situació, Seguí n’assenyala una de molt important: “L’increment de la renda per càpita i del desenvolupament turístic que l’ha generat no s'ha acompanyat del desenvolupament del transport públic”. “La motorització s’associa al binomi cotxe/ carretera, no al transport públic”, reitera, a més de remarcar que les polítiques públiques al respecte varen ser inexistents fins als anys 90. Ara bé, entre aquesta dècada i el 2021, “la població es va incrementar més d’un 60%”, un augment que va fer pujar el nombre de cotxes d’una manera gairebé correlativa.

“Sense cotxe, aquí estàs mort”, assegura Andrés, un treballador procedent de Còrdova, que parla amb l’ARA Balears amb el seu vehicle pujat a la vorera que hi ha davant la clínica Rotger de Palma. Treballa a Manacor i, malgrat que hi podria arribar en tren, s’estima més fer servir el cotxe per adaptar-se millor al seu horari flexible de feina. “És cert que se n’abusa, però la manca de serveis públics hi ha contribuït”, diu. Quant a les idees que associen amb el vehicle, Andrés en numera tres: “Llibertat, seguretat i tranquil·litat”.

El professor de Sociologia de la UIB David Abril assenyala que el cotxe és un objecte amb “molta càrrega simbòlica”. “En una societat de consum, té un estatus social”, continua, i remarca que l’organització de la mobilitat a les Balears “facilita sobretot el transport privat”. En una societat precaritzada, “sense accés a moltes coses”, el cotxe “ofereix un somni de llibertat”. “El turisme ha afavorit a les Illes la idea de moure’t lliurement: si els turistes ho poden fer, per què no els treballadors? Ara es vol començar a regular la indústria dels cotxes de lloguer, però feim tard”, continua. Pel que fa a l’exhibició d’estatus, el sociòleg destaca que és relativament senzill accedir a un préstec personal per “comprar un cotxe que no es correspon a la teva classe social”, a diferència del que passa amb les hipoteques. “Basta mirar un diumenge la gent que fa net el cotxe a les benzineres”, afegeix.

Deixar el vehicle privat

Intentar arribar a Palma a primera hora del matí, qualsevol dia entre setmana en temporada baixa, serveix per comprendre que els problemes de mobilitat de Mallorca, i de les Balears en conjunt, van més enllà del turisme. “Quan es parla de saturació, només es fa referència a restringir l’entrada de cotxes de lloguer com a única solució. És ridícul i insuficient, la solució còmoda i poc compromesa amb el problema”, critica Aina Llauger, membre de la Junta Directiva del GOB. “Tot allò relacionat amb el cotxe està tan arrelat, que costa molt arrencar el problema”, insisteix. De fet, Llauger subratlla que la substitució dels vehicles de benzina pels híbrids o elèctrics tampoc no és una via de sortida d’aquesta situació. “La revolució no és el cotxe elèctric, sinó deixar el cotxe. Fer servir el transport col·lectiu, anar en bicicleta i a peu”, diu, a més de comentar que també cal “canviar el concepte de propietat pel de servei” i apostar per mesures com compartir el vehicle privat amb altres persones si realment s’ha de menester. “S’ha de canviar el xip amb la idea que el cotxe ens dona llibertat. A més, en funció de la llibertat hem fet moltes destrosses. Acceptam limitacions a altres àmbits i sembla que amb el cotxe no es pot”, afegeix.

Ciutats com Londres ja cobren “una taxa espectacular” per arribar al centre en cotxe, apunta Joana Maria Seguí. El problema és que “qualsevol mesura que sigui impositiva damunt l’ús del cotxe costa molts vots”. “S’ha de ser valent quan la situació ho requereix”, diu, i subratlla que les restriccions no serviran de res si no s’acompanyen de potenciar el transport públic. “Si parlam de cotxe individual i de costum, cal veure per què hem arribat a aquest punt de congestió. El costum ha anat acompanyat d’una manca històrica de transport públic”, diu.

Fins als anys 90, “no es pensava com es desplaçava la població que treballava als hotels”, bona part dels quals estava a la costa, explica Seguí. “Mai no es va pensar en un sistema de transport públic per a aquesta gent, els treballadors i la població resident que anava cada dia a Palma a fer feina”, continua. “S’ha començat a considerar molt tard i tot s’ha fet molt recentment, de fa vint anys fins ara”, afegeix.

La manca de transport públic és el motiu que assenyala Dani per desplaçar-se amb el cotxe per feina. “He d’anar a bandes que no estan ben connectades”, diu, i assegura que en el seu temps lliure sempre fa servir el transport públic –viu a Santa Maria. “Amb el cotxe arrib a llocs on no podria anar sense. Faig servir el transport públic quan puc, però amb el cotxe em sent més independent”, comenta.

En canvi, Peter i la seva dona varen decidir que la seva família –tenen dos fills, de vuit i sis anys– prescindiria del vehicle privat arran de la pandèmia: “Gairebé no el fèiem servir. Vaig pensar que, si havíem pogut estar mesos sense, realment no feia falta”. Aquesta decisió el va alliberar de les despeses del combustible i de l’assegurança, a més del problema que suposava cercar aparcament. Ja fa quatre anys que va deixar el cotxe i no l’enyora. “La meva dona va en bus amb els nins i també tenim una bicicleta longtail [que permet dur persones i càrrega]. A l'estiu hem fet rutes de fins a 40 quilòmetres i els fills n’estaven encantats. No volien anar en cotxe”, explica. Contràriament als altres testimonis, Peter se sent més lliure sense cotxe. “A les Illes és una cosa excessiva. Tenc molts amics de fora que ni tan sols tenen el carnet, i no cal anar molt lluny. Aquí ja ho tenim per inèrcia i feim trajectes per als quals no cal el cotxe. Per deixar-lo, cal posar de la teva part”, afegeix.

Ara bé, Seguí reclama mesures que corresponguin a la complexitat del problema. Per exemple, treballar per uns barris polifuncionals per no haver de sortir de l’entorn més pròxim per anar a comprar o a escola. Per això, a més de mesures de mobilitat, cal pensar iniciatives “d’estructura urbana, funcions i planejament”. A més, “hi ha una normativa que s’ha de complir”, continua Seguí, convençuda que “no queda més remei que arraconar el cotxe”.

D’altra banda, mesures com la gratuïtat del transport públic poden ajudar a modificar els hàbits de part de la ciutadania. “La gratuïtat i la millora de les freqüències dels busos han incrementat l’ús del transport públic, però s’hi ha d’apostar molt més”, diu David Abril, qui també reclama a les institucions que “no donin missatges contradictoris” respecte de minvar l’ús del vehicle privat, com “la campanya contra els patinets elèctrics i la pèrdua de carril bici”. “Costa molt generar una cultura i després se li posen traves”, lamenta.u