Societat 14/08/2023

“A la meva escola no hi ha cap alumne que parli català”

Els docents de les Balears avisen del descens en el nivell de llengua catalana dels joves, una realitat que la lliure elecció amenaça d’agreujar

5 min
Per a molts estudiants, l’ús del català en l’àmbit escolar és l’única manera d’accedir  a la llengua de què disposen.

Palma“Tenim alumnes que acaben Primària sense saber parlar català i que passen a l’institut amb l’assignatura suspesa. Tres de cada deu dels nostres estudiants tenen mal nivell”. D’aquesta manera descriu el director del CEIP Es Puig de Lloseta, Miquel Bujosa, la situació de la llengua pròpia al seu centre. El d’aquesta escola no és ni prop fer-hi l’únic cas que deixa palès que la competència lingüística dels alumnes ha minvat. Fins a vuit dels deu centres consultats adverteixen del deteriorament de la salut de la llengua. En són testimonis en primera persona, atès que no hi ha dades globals recents que permetin saber ni el nivell de català dels alumnes de les Balears ni l’ús que en fan.

En aquest context, el curs 2024 -2025 es començarà a implantar la lliure elecció de llengua a les aules, una mesura que els docents consultats consideren que suposarà un retrocés enorme per a l’idioma propi. “Pot ser el cop definitiu”, opina Bujosa. L’ARA Balears ha sol·licitat parlar amb algun representant de la Conselleria d’Educació per conèixer la seva percepció sobre aquesta realitat, però no ha estat possible.

L’informe Actituds i usos lingüístics dels joves de les Balears, publicat per l’extinta Direcció General de Política Lingüística el 2023, sí que avalua l’idioma en què es comuniquen els alumnes entre ells. El problema és que agafa només la franja d’edat dels 15 als 44 anys –no hi ha xifres de Primària i Secundària–, i compara dades de 2014 amb les de 2004. Aquesta circumstància, tenint en compte l’auge demogràfic de les Balears d’ençà d’aquell moment, fa que quedin obsoletes.

El catedràtic en Història de l’Educació per la UIB, Bernat Sureda, posa un fet sobre la taula. “Els estudis realitzats, cap dels quals és recent, mostren que de cada vegada els nins entenen més el català, però ni el parlen ni l’escriuen”. “Davant aquesta situació, l’escola és l’únic mecanisme que tenen molts alumnes per accedir al català, l’únic pont amb la cultura de les Illes”, assenyala. En relació amb la lliure elecció de llengua que aplicarà el Govern i el seu impacte en les nocions lingüístiques dels alumnes, és contundent: “Es volen carregar el català i la manera és destruir el vehicle per conèixer-lo que tenen els nouvinguts”, assegura.

Actualment, ja hi ha centres educatius de les Balears en els quals la presència del català és inexistent. “No tenim cap alumne que parlí català, i pocs castellanoparlants. La resta són de fora, amb una diversitat molt gran”, explica Marilena Suau, directora del CEIP Cas Saboners, a Magaluf. En el seu cas, aquest centre ha fet una feina “intensa i contundent” per afavorir l’aprenentatge de la llengua pròpia, amb un projecte lingüístic íntegrament en català. Així i tot, les dificultats són importants. “Tenim alumnes que se’n van a l’institut dient frases com ‘em fa mal la piern’ o ‘no puc obrir la puert’”, lamenta. Amb aquest context, la directora té clar que, quan s’implanti la lliure elecció, “suposarà un cop bestial”. “L’escola és l’únic reducte de català dels nostres alumnes, que quan surten del centre l’únic que veuen són rètols de comerços en alemany i anglès”. Precisament, la directora de l’IES Portocristo, Xisca Bonet, també adverteix que els alumnes arriben de Primària “amb un nivell de català molt baix, i alguns, amb actituds de rebuig cap a la llengua”.

Alumnes que perden el català

La salut de la llengua pròpia a l’educació també té altres entrebancs. Docents de Primària de diversos municipis adverteixen d’una situació que els preocupa. Molts d’ells aconsegueixen que els alumnes tinguin un domini suficient del català, encara que inferior al que s’hauria d’esperar. Ara bé, una directora, que prefereix no identificar-se, assegura un fet sorprenent. “Els alumnes que acaben Primària se’n van el juny xerrant amb nosaltres en català i quan ens venen a veure per Nadal ens diuen ‘a l’institut no ens fan parlar català i els professors fan les classes en castellà’”. “Tota la feina feta durant sis anys es destrueix en tres mesos”, lamenta. Aquesta situació la confirma el director d’un altre centre de Llevant. “Molts professors fan valer la llibertat de càtedra i ignoren completament els projectes lingüístics del centre, i els inspectors no diuen res, per evitar-se conflictes”, assenyala.

El director d’un institut que prefereix no identificar-se exposa una situació viscuda. “Un grup d’alumnes varen demanar a un professor que els fes les classes en català i la resposta va ser ‘estam a Espanya i aquí es parla espanyol’”, recorda. 

La pèrdua de nivell de català també s’observa a l’IES Felanitx, un centre on tradicionalment hi havia molts alumnes catalanoparlants. Allà també s’ha perdut terreny. “La competència expressiva ha minvat, per la pressió migratòria i també per l’exercida per part d’alguns polítics”, assegura Maria Rigo, filòloga catalana i professora del centre. Com la resta de docents consultats, Rigo creu que “el fet de poder triar la llengua de l’escolarització suposarà un retrocés bestial per al català, en un moment en què de cada vegada està més debilitat i necessitat reforços”, lamenta la professora.

El director de l’IES Josep Maria Llompart, Jaume Salvà, també atribueix el retrocés de la competència lingüística dels alumnes al canvi en les relacions entre el professorat i els estudiants. “Els estudiants tenen pocs referents en català, perquè, per exemple, entre els tiktokers i els youtubers la presència de la llengua pròpia és mínima. Això fa que de vegades hi hagi docents que, per evitar engrandir la distància generacional amb els estudiants, optin per parlar-los en castellà”, explica.

La professora de l’IES Felanitx també adverteix d’una realitat. “La idea que els alumnes surtin amb un nivell igual dels dos idiomes oficials és una fal·làcia, molt irreal”, afirma. “Les proves orals encara no s’han implantat, fet que impedeix tenir un bon coneixement de la competència dels estudiants”, assenyala. En aquest punt, Rigo critica qüestions de la LOMLOE, lligades als criteris d’avaluació. Des del moment en què s’estableix un percentatge de la nota per a cada criteri, “s’obre la porta que, per exemple, un alumne que no sap parlar català, però remunta la nota amb altres aspectes, aprovi l’assignatura”, diu.

Altres professionals expliquen que, amb l’objectiu de conèixer la realitat sociolingüística dels seus centres, ells mateixos distribueixen enquestes entre la comunitat educativa. D’aquesta manera, poden tenir una idea ferma de si el projecte lingüístic que tenen s’adapta a la realitat del seu alumnat. La lliure elecció de llengua, per això, és un projecte que també inquieta els docents, especialment pel que fa a la seva aplicació. “Els centres no tenen espais suficients per dividir els grups en funció de la llengua. De quina manera ho farem? Dins una mateixa classe haurem de parlar en català a uns i en castellà a altres?”, es pregunta Bonet.

En la mateixa línia, Jaume Salvà valora la possibilitat que s’estableixi la llengua vehicular d’un grup en funció de la que triïn la majoria d’alumnes. “Si fa això, el Govern estarà vulnerant el seu projecte, perquè atemptaran contra els drets dels pares que vulguin l’idioma menys votat”, exposa. Amb tot, els docents consultats tenen clara una idea. “La lliure elecció de llengua serà un cop mortal per al català”, assegura Bujosa.

stats