Societat 28/11/2019

Més del 30% dels residents a la Llonja són estrangers

Segons l'entitat Palma XXI, fa unes dècades només representaven el 6%

K. O.
2 min
La Llonja queda fora de la campanya d'inspeccions a locals nocturns

PalmaEls estrangers ja representen més d'un 30% dels residents al barri de la Llonja de Palma, mentre que fa unes dècades només eren el 6%. Segons ha explicat el secretari de l'entitat Palma XXI, Jaume Garau, a altres barris aquest percentatge no deu ser gaire superior al 10%. L'associació ha presentat aquest dijous el primer volum de La gentrificació a Palma barri a barri, en el qual s'analitzen els canvis que han accelerat la transformació de Santa Catalina i la Llonja.

Per barris, el llibre assenyala que al centre històric el 31,4% dels residents són estrangers i a Santa Catalina representen el 29,8%, segons dades de 2016. D'altra banda, a la Llonja suposen el 34%, segons dades del 2018. A més, en aquest darrer cas, dels estrangers residents el 80% són ciutadans de la Unió Europea.

La publicació s'ha presentat a la Llonja i Garau ha afirmat que és una metàfora del "buidatge" que pateix Palma, perquè l'antic l'edifici ara està completament buit. El volum ofereix dades sobre els canvis produïts pel turisme a la barriada i una selecció de fotografies que mostren l'abans i el després d'alguns comerços que han passat de ser botigues a bar de copes i restaurants.

Montse Juan, una veïna de Santa Catalina, ha comentat que poder documentar els processos que es viuen al barri és molt necessari, i que cal arribar a un equilibri entre ser un barri obert i que alhora es respectin els residents. Ha denunciat, però, que han arribat molts depredadors immobiliaris i que no tots són estrangers. "Els d'aquí també en tenim culpa; si ho volguéssim, no passaria", ha dit la veïna. En aquest sentit, ha criticat que darrere de l'associació Amics de Santa Catalina no hi ha veïns perquè "són restauradors".

Com ja va informar l'ARA Balears, el barri de la Llonja, segons Palma XXI, és el més gentrificat de la capital balear, on els habitatges ja costen de mitjana uns 700.000 euros. D'altra banda, a Santa Catalina de 605 habitatges venuts entre els 2012 i el 2016, 296 varen ser adquirits per estrangers de diverses nacionalitats, amb "predomini d'alemanys, anglesos i nòrdics", com va dir Jaume Garau.

stats