Més calor, mateix turisme: el canvi climàtic no espanta els visitants

PalmaLa calor no espanta els turistes. Per tant, les teories –algunes basades en estudis científics– que el canvi climàtic i l’augment de la temperatura havien de reduir l’activitat en ple estiu són qüestionables. Així ho conclou un estudi de tres experts de la UIB, basat en 10.000 entrevistes del 2024, que desmenteix que el canvi climàtic redueixi la saturació turística.

Aquest treball, elaborat pel vicedegà de Turisme, Tolo Deyá, el catedràtic d’Economia Jaume Rosselló i la professora de Psicologia Esther García, qüestiona una de les idees més repetides en la recerca sobre canvi climàtic i turisme: que l’augment de la temperatura reduirà de manera clara l’atractiu de les destinacions mediterrànies de sol i platja. Ans al contrari, el 80% dels 10.000 enquestats per la UIB durant els mesos més calorosos del 2024 trobaren que el clima era molt bo o, fins i tot, ideal.

Els índexs clàssics, en qüestió

Fins ara, els experts utilitzaven un mètode molt teòric i poc experiencial

La investigació compara allò que diuen dos grans índexs climàtics internacionals –el Tourism Climate Index (TCI) i el Holiday Climate Index: Beach (HCI: Beach)– amb allò que realment varen experimentar i explicar els turistes que havien passat les vacances a Mallorca l’estiu del 2024. El resultat és contundent: hi ha un desajust important entre la teoria i l’experiència i, per molt que hagi pujat la temperatura, “l’experiència és clara i contundentment positiva”. “La calor no sols no els preocupa, sinó que forma part d’una experiència completament satisfactòria”, explica Jaume Rosselló.

Els índexs que durant anys han elaborat especialistes de diferents disciplines han penalitzat la calor elevada i tendeixen a rebaixar la qualitat climàtica de l’estiu mallorquí, però els visitants, en canvi, assenyalen el contrari. Els dos índexs que s’havien fet servir fins ara “no són tan experiencials”. “Es donen per fets comportaments sense tenir en compte el que cerca una persona quan va de vacances al sol i platja”, continua Rosselló.

L’estudi es basa en 9.616 enquestes vàlides fetes a l’aeroport de Palma entre l’1 de juny i el 30 de setembre del 2024. Els turistes havien de puntuar de 0 a 100 el temps que havien tingut durant la darrera setmana –o els darrers dies de l’estada– i aquesta valoració es comparava després amb els índexs climàtics calculats a partir de dades meteorològiques reals.

El 80%, satisfet

La major part dels enquestats estan contents amb la temperatura alta

Aquí apareix la gran contradicció. El 26,7% dels turistes va qualificar el clima d’“ideal” tot i la calor de l’estiu. Però, segons l’índex TCI, amb la temperatura d’aquella temporada només un 1,5% de les estades haurien encaixat dins la categoria de màxima satisfacció. L’índex HCI Beach l'ajusta a l’alça fins al 4,5%, però continua lluny de la percepció expressada pels visitants. En conjunt, més del 80% dels enquestats varen valorar el temps com a “ideal”, “excel·lent” o “molt bo”, molt per damunt del que suggereixen els sistemes tradicionals.

La conclusió de fons és que els models que es fan servir sovint per anticipar els efectes del canvi climàtic sobre la demanda turística podrien haver sobrevalorat l’efecte negatiu de la calor. Els turistes de platja no només toleren una temperatura alta, sinó que, en molts casos l'associen al tipus de vacances que han vingut a cercar. “Si la pregunta és si l’increment de la temperatura provocarà a curt termini un descens de la demanda en els mesos de més calor, tradicionalment els de temporada alta, la resposta és no”, sentencia Rosselló.

Per què fallen els càlculs

Els índexs clàssics donaven per segur que la calor seria dissuasiva

Rosselló remarca que l’estudi ha servit per llevar del cap de moltes persones que l’increment de la temperatura serà útil com a mesura de control de l’excés de turisme. “Ho vaig tenir clar quan un dia mirava un reportatge a la televisió i es parlava d’aquesta lògica segons la qual, a més temperatura, la gent no vindria tant. Però el més significatiu varen ser les respostes dels turistes que hi havia a una coa, que contradeien completament la tesi. Els era bastant igual”, recorda.

A partir d’aquest moment, l’equip d’especialistes es va posar a treballar per comprovar si els índexs tradicionals no exageraven anticipant una suposada desbandada de visitants a causa de la calor. “Són uns indicadors de l’any 1984, que pressuposen que a partir de cert nivell de temperatura, la gent es trobarà incòmoda i pot acabar evitant els mesos de més calor. No només no hi ha cap evidència que això passi, sinó que ara tenim ben clar després del treball que a curt termini no hi haurà cap canvi”, diu.

La base psicològica

L’origen i les expectatives ajuden a explicar l’alt grau de satisfacció

La psicòloga Esther García explica que “l’experiència climàtica depèn de factors com les motivacions, les expectatives i la comparació”. “En aquest sentit, hem de tenir en compte que venen de vacances i la seva expectativa és aquesta, passar-ho bé de vacances. Els estrangers que venen per feina no tenen la mateixa percepció del clima”, assegura.

També hi intervenen factors socials i personals. Els turistes internacionals tendeixen a valorar millor el clima que els espanyols; els que viatgen per vacances mostren més satisfacció que els que ho fan per feina o per visitar familiars; i els que diuen explícitament que han vingut a gaudir del bon temps són, com és lògic, els més ben disposats a acceptar una temperatura elevada. De fet, l’estudi destaca que els espanyols són els únics que no estan tan satisfets quan la temperatura arriba a valors molt alts. “És comprensible perquè una persona que ve de Madrid ja passa calor i no en cerca més. Però els alemanys i els anglesos, per exemple, cerquen això. És la novetat i el contrast amb la seva realitat”, continua García. El clima forma part d’un conjunt, que és l’experiència turística: si és bona, el clima passa a ser-ho. “Tots posam el clima dins el paquet de vacances i passar-ho bé. Si la vivència ha estat bona quan viatjam, estam molt satisfets”, diu l’experta de la UIB.

La pluja i els niguls molesten

No totes les variables meteorològiques pesen de la mateixa manera

L’article també prova d’explicar què determina la percepció dels visitants de les Illes. Les variables meteorològiques compten, però no totes pesen igual. Un altre element que confirma la tesi dels autors és que el que es considera mal temps molesta. La pluja i els niguls empitjoren clarament el confort declarat pels entrevistats. El vent suau, en canvi, acostuma a jugar a favor, especialment quan fa calor. Amb la temperatura, la relació és més complexa: augmenta la valoració positiva fins a cert punt, però l’esperada davallada brusca del confort quan el termòmetre s’enfila no apareix de manera clara en el cas dels turistes de platja a Mallorca.

Canvis d’hàbits

L’estudi detecta que algunes activitats es poden deixar de fer

L’estudi de la UIB no assenyala que la calor no tingui efectes. El treball apunta que els visitants s’adapten si la temperatura puja: canvien horaris, cerquen ombra, passen més temps dins espais climatitzats i modifiquen activitats. Però l’adaptació no es tradueix necessàriament en una valoració més dolenta del clima. És a dir, la calor pot alterar comportaments, però no implica automàticament una pitjor experiència turística.

“Actuen com nosaltres mateixos, cercant els moments adequats per a cada cosa i la mar hi juga un paper clau”, apunta Esther García. “No ens posam a fer excursions per la serra de Tramuntana en ple estiu i, en canvi, anam a la mar”, afegeix.

El missatge final del treball és especialment incòmode per a una part de la literatura climàtica aplicada al turisme: no basta suposar que més calor equivaldrà a menys demanda. En destinacions madures de sol i platja com les Balears, hi ha una tradició important de venir de vacances a “passar-ho bé, prendre el sol i gaudir dels amics”. “Això no canvia encara que s’incrementi una mica la temperatura mitjana. Els turistes estan encantats amb la calor”, destaca Rosselló.

Els autors apunten que confiar que el canvi climàtic tot sol servirà per alleugerir la saturació turística estiuenca és una hipòtesi poc sòlida. L’escalfament no actuarà necessàriament com un corrector natural de la massificació.

La pujada de la mar preocupa

La desaparició de les platges sí que impactarà en els visitants

Els autors de l’estudi aclareixen que el seu treball no arriba a la conclusió que tots els efectes del canvi climàtic siguin innocus per al turisme. En aquest sentit, la pujada del nivell de la mar sí que pot tenir una afectació important respecte del nombre de visitants. “Hem de tenir en compte que, si es compleixen les previsions com està passant, el nivell de l’aigua augmentarà i això implica que a poc a poc les platges aniran desapareixent. Aquest aspecte, molt valorat pels visitants, tindrà un efecte important. S’hauria d’estudiar”, remarca Rosselló.

Per la seva banda, Tolo Deyá lamenta que “no es puguin fer més estudis sobre el turisme”. “Som una comunitat pionera i, per desgràcia, tenim molt poc suport de les institucions per fer recerca. El turisme també s’ha d’analitzar des de la ciència i no prendre decisions mitjançant impulsos ni sensacions. Aquest estudi ho demostra”, assegura.