CuinerTot és fals llevat d’algunes coses, com digué aquell estadista de nivell mundial que en el repartiment ens tocà a nosaltres. La mentida, la fabulació o l’error en moltes ocasions tenen l’estranya capacitat de prendre el lloc a la versió real que substitueixen, volen falsejar o pretenen tapar. Aquest fet que intervé en tots els àmbits pren un caire que frega l’esperpent en els temes relacionats amb l’alimentació.
Hi ha els mites combinatius, aquells que et prevenen del que convé menjar, o no menjar, associat a determinats aliments o circumstàncies vitals. La llista és de proporcions bíbliques, a més presenta incomptables variants geogràfiques. Per anomenar-ne alguns diríem que: no és bo menjar dues fruites de pinyol en una mateix dia (raïm, figa de moro, mores, magrana...) perquè fer-ho provoca ‘tapacul’; és necessari beure llet o vi (en alguns llocs les dues coses) després de menjar caragols per tal ‘d’ofegar-los’ i evitar que es moguin dins la panxa; si es consumeix ou, peix, làctics o cítrics mentre es té la menstruació, poden succeir-te tota una bateria de calamitats, que van des de la mala olor dels fluids al fet que et quedin les cames tortes de per vida. Tot plegat, un gran catàleg de ciència aplicada.
Un altre camp on les mentides alimentàries han desenvolupat una teranyina infernal és en el de les capacitats extraordinàries dels aliments. Hi ha qui sustenta que el brou fa tossina, l’enciam fa suar, el pa fa cucs, la patata fa tornar sord i l’arròs fa el cap gros. Una altra creença molt estesa és que el consum regular i constant de bessons fa créixer els pits de les dones; si així fos, els ametllers estarien més espessos i els cirurgians plàstics més clars. Quan era jove corria el rumor que si et menjaves un ou cru abans de sortir de festa podies beure i no paties ressaca. Fonts fidedignes varen comprovar que per determinades quantitats d’alcohol ja et podies empassar l’ou, la gallina i el ponedor que tanmateix res no bastava.
Els noms propis, ja siguin de personatges o de llocs, també han aportat gran quantitat d’ambigüitats, malentesos i equívocs a la realitat paral·lela de la història gastronòmica, i han aconseguit en molts de casos fer ombra a la veritat. Madame de Pompadour, la celebèrrima gavatxa amant de Lluís XV, dóna nom a una copa de xampany, ja que suposadament en feren el motlle d’una mamella seva; val a dir que també circulen els noms de Maria Antonieta, Madame du Barry i Diane de Poitier com a il·lustres donants per a aquest mateix motlle. Molts altres plats -com l’arròs a la cubana, la truita francesa, l’ensalada russa i la pasta italiana- porten un llinatge mentider. Sort que no són tan dolents com aquell engominat home a qui hagueren d’acomiadar en diferit, com ens contà la important dama.
Macarrons amb sobrassada i formatge
Ingredients
- 200 grams de macarrons
- 50 grams de sobrassada
- Una ceba
- Dos alls
- Dues tomàtigues
- Brou de carn
- Nata
- Bolets
- Formatge de vaca mallorquí
- Fècula de blat de les Índies
Preparació
Tallam la ceba i la confitam suaument amb els alls filetejats. Quan comencin a agafar color, hi afegim la tomàtiga ratllada i continuam la cocció fins a aconseguir un sofregit ben melós. Arribats a aquest punt, hi afegim una mica de sobrassada i la desfeim amb el foc apagat. Hi incorporam els bolets, hi feim dues voltes i ho cobrim de brou. Ho deixam coure cinc minuts, abans de posar-hi un rajolí de nata i de lligar la salsa amb una mica de fècula de blat de les Índies. Cal tenir en compte que la salsa ha de quedar lligada però no gaire espessa. Posam els macarrons dins una greixonera coberts amb la salsa. Ratllam una generosa quantitat de formatge de vaca al damunt dels macarrons i els ficam al forn 8 minuts a 185 graus. Deixam reposar la pasta cinc minuts abans de servir-la. Bon profit!