Menorca recupera els creuers
Les escales al port de Maó augmenten un 47,6% respecte del 2022 i les entitats ecologistes alerten de l'impacte ambiental
MaóEl port de Maó acollirà durant aquest 2023 fins a 96 escales de creuers de les companyies navilieres que han programat aturar a Menorca. Són 31 escales més que el 2022, segons les dades confirmades per l’Ajuntament de Maó a través de la previsió de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB). La temporada de creuers al port de Maó va finalitzar el mes de novembre passat, una planificació que aquest any s’allargarà fins a desembre. Des del 2018, quan es varen registrar 97 escales, no es recorda una campanya amb tan bones perspectives, tot i que cal recordar que el 2020 no es varen produir aturades de creuers a causa de la covid-19 i el 2021 tan sols se’n varen comptabilitzar dotze. Els millors anys d’escales es remunten al 2007 (119), 2008 (116) i 2009 (113). Més recentment, el 2017 hi varen atracar 100 creuers.
En canvi, aquest 2023, Ciutadella no rebrà cap creuer per qüestions logístiques. La gestora de la infraestructura portuària a la capital de Ponent, Ports IB, afirma que els ports de competència autonòmica no estan dissenyats ni disposen de l’operativa que els permeti acollir vaixells tan grossos com els creuers. El que s’ha fet sempre tant a Ciutadella com als altres ports gestionats per Ports IB –Sóller, Andratx i Cala Rajada– era fondejar a la badia, prèvia autorització de Capitania Marítima, i l’ens portuari públic facilitava el trasllat dels passatgers fins al port interior. El 2022, Capitania Marítima va decidir no tornar a autoritzar aquests fondejos per temes de seguretat i a hores d’ara Ports IB no ha rebut cap petició de creuers al port de Ciutadella, excepte d’un veler de dimensions reduïdes.
La ciutat, tancada
El batle de Maó, Hèctor Pons, destaca, en favor dels creuers a la ciutat, l’efecte desestacionalitzador que té aquest tipus de turisme. Ho diu sobretot per la distribució d’atracaments que hi haurà la pròxima temporada: 2 al març, 10 a l’abril, 16 al maig, 11 al juny, 9 al juliol, 8 a l’agost, 9 al setembre, 25 a l’octubre, 4 al novembre i 2 al desembre. De tots aquests vaixells, 15 fondejaran fora de la rada maonesa a causa de les particularitats del port natural, un dels més grossos de la Mediterrània, amb més de sis quilòmetres de longitud. En tot cas, el batle també ha deixat clar que no es faran obres que “desvirtuïn” el port i així tenir més capacitat d’acollida de naus de grans dimensions.
D’altra banda, Pons considera que aquesta tipologia turística ha de ser un suport econòmic per a tots els negocis: “Hi ha famílies que fan feina del turisme i, en lloc de tenir un contracte de quatre mesos, el poden gaudir de sis o set. Això els oferiria una sèrie de prestacions a l’hivern i un contracte que, amb la reforma laboral, pot ser de fix discontinu, i això es tradueix en més tranquil·litat, ingressos i poder desenvolupar el seu projecte de vida”.
Ara bé, davant el fet que en temporada baixa bona part dels comerços i locals de restauració estan tancats, el batle de Maó ha anunciat que mantindrà reunions amb representants de les principals associacions comercials, així com les patronals PIME i CAEB, amb l’objectiu que els turistes que desembarquen d’un creuer “puguin trobar una cafeteria o una botiga oberta”. Pons fa referència als mesos de març, abril, novembre i desembre, i especialment als atracaments que es produeixen en diumenge: “No pot ser que arribin els turistes i ho trobin tot tancat. Entenc la dificultat de mantenir els negocis oberts tot l’hivern però, si feim esforços per allargar la temporada, ha d’haver-hi una coordinació de tothom”.
Per la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants de Menorca (Ascome), Vicente Cajuso, reconeix la problemàtica i demana a part dels seus associats que canviïn la planificació: “Recomanaria que obrin els diumenges per aprofitar el turisme de creuers i donin descans al personal un altre dia de la setmana”. Cajuso defensa que, “malgrat no significar una elevada font d’ingressos, sempre acostumen a comprar un article de record o productes relacionats amb l’alimentació, i amb això ajuden l’economia”. Respecte de l’increment d’escales, el president d’Ascome recorda que Maó no pateix els problemes de saturació de Palma i Eivissa, i insta les administracions a continuar treballant perquè hi arribin més creuers.
En tot cas, davant la principal preocupació dels ecologistes i d’una part de la societat maonesa sobre l’impacte ambiental dels creuers, Pons admet que el marge és ampli en aquest sector: “Fa anys que demanam que un vaixell que arriba a port redueixi l’energia que genera el mateix creuer, agafant energia neta subministrada a l’illa”. Un posicionament més dràstic exposa el president de l’associació Per la Mar Viva, Carlos Salord, que creu que Menorca hauria de fer valdre la seva condició de Reserva de la Biosfera: “Cal exigir uns creuers més sostenibles, limitar les emissions de CO2 i premiar les estades d’aquells vaixells que reuneixin els paràmetres”. Salord lamenta que els interessos econòmics prevalguin sobre la salut i la repercussió mediambiental: “Els creuers llancen emissions de CO2 contínuament, fet que empitjora la qualitat de l’aire; descarreguen tones de residus que s’enterren a la planta de Milà i generen saturació en mobilitat. Per això creim que s’ha de ser coherent amb el discurs de Reserva de la Biosfera”.
El responsable d’Ordenació Territorial del GOB, Miquel Camps, qüestiona el rèdit econòmic del turisme de creuers: “Generen un important impacte en el medi ambient i menys recursos econòmics per càpita, perquè amb un tot inclòs gasten poc fora del vaixell”. I afegeix: “L’impacte es reflecteix amb el que consumeixen d’aigua, recursos energètics, en la massificació i la petjada de renou, que afecta la cria i la migració de cetacis situada al nord de Menorca”. L’ecologista recorda que la massificació degrada la imatge de l’illa com a destinació turística i que els creuers contribueixen, precisament, a agreujar aquesta perspectiva: “Venim d’un estiu de 38 dies amb més de 200.000 persones a l’illa i això es nota en tema de recursos, generació de residus i pressió sobre la central elèctrica”.
