Menorca cerca qui cuidi la seva gent gran

Maó205.292 persones, el 16% de la població de les Balears, tenen més de 65 anys i són potencials usuàries de la xarxa geriàtrica assistencial de titularitat pública. El pes del col·lectiu no fa més que pujar amb el pas dels anys, la qual cosa augmenta també la necessitat de reforçar-ne l’atenció a les residències i als seus mateixos domicilis.

La tendència és més intensa a Menorca, que té la població més envellida de les Illes. La mitjana d’edat és de 43,51 anys, més alta que a la resta de l’Arxipèlag i de l’Estat, i el segment major de 65 anys, 18.351 persones, representa el 18% dels residents. De fet, la població de menorquins majors de 85 anys s’ha duplicat des de principi de segle.

Menorca també és l’illa que més pateix la manca de professionals qualificats per atendre convenientment la gent gran. La doble insularitat i la greu dificultat d’accés a l’habitatge compliquen el problema a l’Administració, que no troba prou personal per cobrir les necessitats actuals dels seus centres, ni molt menys dels que té en construcció. Nous geriàtrics llargament esperats i quasi a punt d’obrir, però sense prou plantilla, per ara, per garantir-ne el funcionament.

El Consell Insular impulsa diverses iniciatives per tal de garantir que disposarà del personal necessari per poder obrir l’any que ve les tres residències noves que estan a punt d’enllestir-se. Es tracta de la prevista a l’antic quarter de Santiago a Maó i dels primers geriàtrics de la seva història que estrenaran els dos únics municipis de Menorca que encara no disposen d’aquest servei, es Castell i es Migjorn Gran.

En total, faran falta un mínim de 86 treballadors nous per garantir-ne el funcionament: 36 al geriàtric del Castell, 26 al del Migjorn i altres 24 al de Santiago, que reforçaran la plantilla de 82 persones que ja té l’actual residència del Consell Insular a l’avinguda de Josep Anselm Clavé de Maó. Tots ells, 168 treballadors en conjunt, hauran d’atendre els 224 usuaris als quals assistiran les tres noves residències de Menorca.

De moment ja és segur que la de Santiago a Maó serà gestionada directament pel Consorci Sociosanitari de Menorca, com ja ho fa amb el Centre Sociosanitari de Ciutadella, amb 85 treballadors, però els altres dos ajuntaments han demanat també al Consell Insular que les noves residències passin igualment a les seves mans. De fet, l’objectiu és que d’aquí a deu anys tota la xarxa residencial de serveis socials de Menorca sigui gestionada pel Consorci.

D’aquesta manera, l’ens supramunicipal creat el 2007 per gestionar el centre sociosanitari de Santa Rita acabarà assumint totes les residències municipals, a més de les altres de caràcter insular, com és el cas del centre de discapacitats de Trepucó a Maó i el dedicat a atendre les persones amb discapacitat física que es construirà pròximament a Ciutadella, entre d’altres.

També s’hi haurà d’incloure la gestió del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i del transport adaptat, a més de la contractació del material i el manteniment necessari, que permetrà agilitar-ne els tràmits i abaratir costos. “El Consorci es convertirà així en una de les grans empreses públiques de Menorca –explica la vicepresidenta Carmen Reynés–, però disposant sempre de la implicació econòmica i el suport dels ajuntaments, que hauran de continuar igualment compromesos. El projecte és molt ambiciós i el camí és llarg. Així que haurem de créixer de manera progressiva”.

La consellera de Benestar Social admet que a tots els geriàtrics costa cobrir tots els perfils professionals per tal de donar cobertura a les baixes i vacances del personal, la qual cosa fa témer que l’obertura dels nous centres es pugui retardar per aquest motiu. “El que hem d’aconseguir és que, si es tarda, sigui per tràmits administratius o perquè no s’hagin acabat les obres, però no per manca de personal”, afirma la consellera Reynés.

Per fer possible aquest objectiu, s’està treballant en “diferents vies que permetin obrir el ventall de professionals potencialment disponibles”. Es tracta de solucionar, sobretot, la dificultat d’accedir a un habitatge i flexibilitzar l’exigència del català a tots els aspirants.

En aquest sentit, s’estudia a escala jurídica si es deixa un marge de tres anys als nous contractats perquè puguin treure el certificat de català pertinent, tot coincidint amb el període de vigència que tindrien els primers contractes abans que la seva plaça es pugui estabilitzar. Aquests contractes inicials de més llarga durada afavoririen també l’obtenció d’un habitatge de lloguer. Així i tot, es planteja també licitar l’ocupació de pisos a diversos municipis de l’illa o reservar part dels allotjaments de l’alberg de Sa Vinyeta per a aquests col·lectius.

“Allò més bàsic és millorar les condicions de feina”, remarca la consellera. “Si aconseguim que les places siguin més atractives i que tinguin continuïtat, podrem atreure més gent i garantir-los una major estabilitat professional. També s’ha de contribuir al fet de poder gestionar des del Consorci una borsa única de treball per a tota Menorca i “obrir els perfils professionals” perquè puguin assumir tasques específiques un major nombre de col·lectius.

Concentrar tota la gestió en el Consorci permetrà donar resposta a situacions extremes com les que ara mateix es plantegen a diversos geriàtrics municipals. Els interns al geriàtric de Sant Lluís i les seves famílies s’estan mobilitzant contra les deficiències del servei que els presta l’empresa concessionària; Maó ha patit la baixa sobtada de cinc auxiliars, i Ciutadella ha hagut de posposar l’ampliació de la seva residència perquè no té on dur les persones grans mentre durin les obres. Per això, ha demanat a la Conselleria que projecti ja una futura nova residència al municipi.

Reduir la llista d’espera

Si s’aconsegueix fermar el personal necessari, la llista d’espera de places públiques de dependència també baixarà. El nombre de peticions frega ara mateix les 400 persones a Menorca, però no totes tenen la mateixa urgència per entrar ja a una residència. El cribratge fet fa uns mesos per la Conselleria de Benestar Social ha permès constatar que només 146 persones, aproximadament el 40%, sí que desitjarien accedir ja a un geriàtric, altres 48 s’estimen més esperar i els 200 restants prefereixen rebre assistència domiciliària per poder envellir a casa.

“A la llarga, el recurs residencial serà només per a persones dependents que no puguin valer-se per si mateixes a ca seva”, remarca la consellera, que creu “necessari reforçar en aquest sentit tots els recursos i serveis que permetin a les nostres persones grans escollir on volen envellir i que ho puguin fer de manera digna”. Això implica “intensificar” el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) i el programa de suport posat en marxa anys enrere per pal·liar la solitud del nombre cada vegada més gran de gent gran que viu tota sola.