La meitat dels funcionaris de les Illes es jubilaran en 10 anys

PalmaFins a 1.630 dels 5.132 treballadors públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) es jubilaran els propers 10 anys, el que representa un percentatge de prop del 35% del total. Si s’hi afegeixen el nombre de funcionaris de l’Estat que hi ha a les Balears, amb prop d’un 60% d’empleats majors de 50 anys, i el dels principals ajuntaments i consells insulars, experts, sindicats i Administració coincideixen que en una dècada prop de la meitat dels treballadors públics de les Balears hauran deixat la feina per retirar-se.

Les diferents administracions públiques s’enfronten, per tant, a un procés urgent de reposició de personal per evitar que en els propers anys els serveis públics quedin desatesos o només es puguin prestar de manera parcial, un fet que preocupa especialment els diferents departaments de funció pública i també els principals sindicats, que veuen venir un veritable “coll de botella que no permetrà el correcte funcionament de l’Administració”. Per a Ramón Ordóñez, responsable d’administracions públiques del sindicat UGT, aquest és ara mateix el principal repte i problema que tenim a la funció pública”.

En el cas del Govern, la realitat ja es complica els pròxims cinc anys, perquè “està previst que l’any 2029, és a dir, en només un lustre, s’hauran jubilat 661 persones, cosa que representa el 12,8% dels efectius de l’Administració de la CAIB”, comenta el director general de Funció Pública, Antoni Mesquida. “Som conscients que cal fer un esforç important per accelerar els processos d’oferta pública que tenim previstos per tal d’assegurar l’entrada de nou personal per cobrir totes aquestes sortides”, explica. A més, a aquestes quantitats cal afegir-hi els més de 600 treballadors públics que ja s’han jubilat els darrers cinc anys. “Entre 2019 i 2023 s’han acollit a la jubilació 458 funcionaris i 100 persones del grup de personal laboral”, confirma el director general.

Els responsables de Funció Pública coincideixen amb els sindicats que no serà senzill reposar els funcionaris que es van jubilant, “perquè venim ja d’una situació complicada, especialment pel que fa als cossos facultatius; no sempre és senzill cobrir les vacants existents. Són processos llargs, que requereixen una gran preparació i especialització dels concursants, i això significa una renúncia personal important, perquè les oposicions s’han de preparar molt i, en alguns casos, fins i tot es declaren desertes”, explica la cap del Departament de Formació i Selecció, Marta Sureda. “Opositar, sobretot a partir dels nivells mitjans i superiors, no és una broma, és un procés complex, i hem de tenir en compte que ara mateix el sector privat ofereix ocupació i salaris competitius per als llicenciats”, observa Sureda.

El secretari general d’Acció Sindical de la Federació de Serveis Públics de Comissions Obreres, Alfredo Gutiérrez, coincideix en el diagnòstic: “Si l’Administració no es posa les piles, no es cobriran els serveis públics, i això és molt greu. Venim d’un procés d’estabilització que ha estat llarg i complicat, i precisament hi ha un compromís institucional a tots els nivells per evitar l’abús dels interins, que els darrers anys no han estat més que la constatació d’un fracàs en l’accés àgil a la funció pública. Si no canvien les coses, és molt possible que d’aquí a menys d’una dècada tornem a estar amb els mateixos índexs d’interinitat, de temporalitat, quan precisament l’administració pública hauria de fer el contrari”.

“Fills meus, me’n vaig a opositar”

Tot i que hi ha una imatge generalitzada que fa pensar que bona part dels joves volen ser funcionaris, “això no és ben bé així”, afirma Marta Sureda. “Una cosa és que vulguis tenir una feina pública, i l’altra cosa és que després t’hi acabis presentant. De fet, un dels problemes que tenim és la sobrequalificació. Molta gent amb llicenciatures, màsters i especialitzacions fa d’administratiu, perquè els processos per al cos superior són molt exigents”, afirma la cap del Departament de Formació i Selecció de la CAIB. Precisament, un dels fets que més es donen a les places d’auxiliar administratiu i d’administratiu és que aglutinen molts candidats que no són precisament joves. És el cas de Jero García, qui a 48 anys va decidir preparar oposicions. “He fet feina 23 anys a l’hostaleria, vaig començar com a recepcionista i com que havia estudiat Dret, vaig acabar fent feina a l’administració de la meva empresa. Però me n’he cansat, i un bon dia vaig dir als meus fills: ‘Al·lots, em vull treure una plaça i viure un poc millor: me’n vaig a opositar’. Això no vol dir no fer feina, ni molt manco, però no sé el que és acabar a les 15 h, ni tenir vacances a l’estiu”, sentencia.

Tot i ser llicenciada, Jero no ho ha dubtat i es presenta a les places d’auxiliar administratiu i d’administratiu. “No em veig amb cos de competir amb els joves, i preparar unes oposicions a jurídic. Ho veig inassumible ara mateix. Fa molts anys que no estudii”, assegura. Aquesta és una realitat que es repeteix “i que fa difícil cobrir sobretot algunes especialitats”, afirma Marta Sureda.

Les de més dificultat de cobertura pel que fa a serveis generals són les especialitats com Informàtica (tant per al cos facultatiu superior A1 com facultatiu tècnic A2), les enginyeries industrials, tècnica industrial, agrícola, Medicina, Infermeria i Farmàcia. “Hem de tenir en compte que quan acabes el teu període de formació, que avui en dia s’allarga en el temps; si vols opositar al cos superior, has de posar-te amb un preparador, i això és renunciar a guanyar un salari; és una aposta molt important. I després t’has de treure la plaça. Els processos són llargs i complexos i, per tant, no tothom està en condicions de dedicar-se a unes oposicions, amb el cost de la vida que hi ha a les Illes”, explica Alfredo Gutiérrez, de CCOO. “La retribució més gran en el sector privat, excepte en èpoques de crisi econòmica, i la baixa taxa de desocupació d’aquestes titulacions fan que hi hagi pocs opositors a determinades places, i això encara en dificulta més la cobertura”, admet el director general de Funció Pública.

Un dels problemes en el qual coincideixen opositors, sindicats i Funció Pública és en la necessitat urgent de revisar el sistema d’accés, precisament per fer “més atractiu el servei públic. Cal fer una estratègia general, coordinada amb els agents socials, com hem manifestat en més d’una ocasió a les meses sectorials, i analitzar bé els motius pels quals no es cobreixen algunes places. I, en segon lloc, posar mesures, com revisar les proves i els procediments, i adaptar-los més als temps actuals. L’administració viu en molts aspectes en els anys 80 i 90, en el millor dels casos”, diu Alfredo Gutiérrez. “És imprescindible que apostem per procediments més efectius, més simplificats i que connectem molt més amb els joves. Ens agradi o no, ja estudien i sobretot entenen el món d’una altra manera. I nosaltres tenim unes proves principalment memorístiques, i hi ha una part de la societat que ja no es vol enfrontar a una prova així. Hem de ser ambiciosos i voler atreure talent”, explica Marta Sureda.

Per a Ramón Ordóñez, d’UGT, “el de les oposicions és un procés molt garantista, que dura mesos i mesos i, per tant, si no es produeix una reforma, no arribarem a cobrir les places dels que es van jubilant. I com es cobriran?Idò amb interinitats, que és com hem dit que no volem actuar. El 2006 ja es va fer un pla d’estabilització laboral, ara n’hem viscut un altre, però precisament amb el compromís de no tornar a caure en situacions del passat, que s’han deixat interins durant 20 o 25 anys ocupant una plaça. Aquesta situació genera patiment per a aquell treballador públic que va acumulant una experiència, però sempre té la por de quedar fora. Així no podem continuar”, afirma. A més, Ordóñez considera que “si no ens prenem seriosament l’accés a la funció pública com un repte, arrossegarem un dèficit de personal els pròxims anys”.

Joan és llicenciat en Administració d’Empreses i màster en Gestió Pública. Va treballar de molt jove a l’Administració com a interí, i després va entrar a fer feina a una empresa de construcció. “Era administratiu i em va arribar una oferta, i per una mica més de doblers me’n vaig anar. Ara tenc una filla i em vaig separar fa dos anys. Els horaris del sector privat són duríssims si vols conciliar. I sempre sembla que no basta. No estic mal pagat, però la veritat és que als meus 39 anys no puc més i no crec que sigui qüestió de canviar d’empresa. He parlat amb els meus pares i em donen suport amb la nina per poder preparar oposicions. Se’m fa costa amunt, però m’estim més provar-ho”, assegura. Estudia quatre dies a la setmana i assegura que “no és fàcil, no regalen res”.

En els darrers anys s’han estabilitzat, 914 places a la CAIB, i s’han convocat 1.188 places de personal funcionari en torn lliure, 83 de personal laboral i, pel que fa a la promoció interna, 359 de funcionaris i 64 de personal laboral. “Es va creant oferta, però és cert que no basta. I un dels temes clau és posar recursos a tots els departaments de funció pública no només de la comunitat, sinó també dels consells i ajuntaments. Per canviar tendències, cal fer coses diferents. Tots volem serveis públics de qualitat, perquè són una garantia, però és urgent actuar”, sentencia Alfredo Gutiérrez.