2013-2020: ESPECIAL 1.010

L’estat del medi empitjora, però creix la conscienciació

Les entitats ecologistes es multipliquen per 10 en els darrers anys i s’han aprovat lleis proteccionistes

“La situació ambiental, en general, ha empitjorat en els darrers set anys a les Balears”, assegura la portaveu del GOB, Margalida Ramis. La conscienciació sobre els impactes al medi, però, és més intensa que mai. D’ençà que va néixer l’ARA Balears, el 2013, el nombre d’entitats de defensa del territori s’ha multiplicat per deu i han passat de les tres més antigues, com el GOB, Greenpeace-IB i Amics de la Terra, a haver-n’hi prop d’una trentena més. A la lluita per la conservació també s’hi ha sumat una nova generació d’activistes inspirats per la jove sueca Greta Thunberg. El 27 de setembre de 2019 varen fer una demostració de força a la manifestació contra la crisi climàtica de Palma amb una assistència d’entre 4.500 i 6.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol i les entitats convocants.

Dels anys en què el Partit Popular permetia fer pous on fos, tot i la greu manca d’aigua, i eliminava les mesures de control ambiental i de fondejos del Pla hidrològic de les Balears, s’ha passat a l’aprovació d’un decret pioner per protegir la posidònia. La Conselleria de Medi Ambient té un equip que vigila els fondejos il·legals sobre la planta marina i ajuda, amb les entitats ecologistes, a conscienciar-ne la ciutadania. Els darrers anys també s’ha aprovat la Llei de canvi climàtic i transició energètica, que preveu unes illes lliures de combustibles fòssils i proveïdes al 100% amb energies renovables el 2050. El tancament de la meitat del Murterar el 30 de desembre de 2019 suposa retallar un 10% les emissions de diòxid de carboni a les Illes i és un dels compromisos adquirits per la normativa climàtica. A més, s’aprovà la Llei de residus, amb la qual s’obrí el camí cap a un futur sense plàstics d’un sol ús.

Prospeccions d’hidrocarburs

Enguany es podrien prohibir definitivament les prospeccions d’hidrocarburs en aigües espanyoles, i l’impuls perquè això sigui possible s’originà a Eivissa arran d’un projecte presentat el 2013. La societat civil, les institucions públiques i el sector privat es varen unir i la presidenta d’Aliança Mar Blava, Verónica Núñez, recorda que la societat eivissenca es va mobilitzar pràcticament “sense excepció” i que l’onada conservacionista es va estendre a totes les Balears. L’objectiu era evitar qualsevol impacte ambiental que, a més, podria perjudicar greument l’economia turística.

El primer any de vida del diari es complia el 25è aniversari del Parc Natural de l’Albufera. La portaveu del GOB recorda que denunciaren el mal estat de conservació de la zona humida més gran de Mallorca i que l’estiu passat insistiren que l’Albufera “s’està morint” i que en els darrers set anys no s’ha fet prou per salvar l’ecosistema.

La destrucció de sòl fèrtil a conseqüència de la construcció de l’autopista de Campos també ha suposat un greu impacte que estimularà el mercat immobiliari del sud de l’illa i afavorirà els projectes de nova construcció, segons Engel&Völkers. El 2012 el PP va impulsar una llei que permetia el lloguer vacacional de cases unifamiliars en sòl rústic. Ara, el Govern ha aprovat un decret que protegeix el 15% d’aquests terrenys de Mallorca. Contràriament, però, el Pacte va aprovar un decret que finalment s’haurà de tramitar com a projecte de llei que permetrà, segons on es facin, una “exempció de l’avaluació ambiental” per fomentar la construcció de parcs solars.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF