BarcelonaÉs una de les DonaTic, un reconeixement amb què la Generalitat mira de potenciar la presència de les dones als estudis i les empreses de noves tecnologies. Marta Bertran Ferrer, de 25 anys, ha guanyat el guardó en la categoria d’estudiants i qui sap si d'aquí a uns anys tornarà a repetir ja com a professional. “Em faria il·lusió”, diu rient, conscient que falten “referents de dones" per a les nenes que, com ella, s’hi sentien atretes. “Tenim un munt de prejudicis al voltant de les carreres tècniques que hem de canviar. S'hi ha de perdre la por”, subratlla.
Enginyera informàtica per la Universitat La Salle-Ramon Llull, Bertran fa el segon any de màster al CERN, el centre europeu de la recerca nuclear amb seu a Ginebra i amb la perspectiva de continuar amb la mateixa investigació quan acabi, en aquest cas ja per al doctorat.
Bertran va néixer el 1996 al petit municipi de Prats i Sansor, a la Cerdanya, però de seguida es va traslladar amb la família a la Seu d’Urgell, on va estudiar la primària i secundària en una escola “petita i pública”. Explica que sempre li havien agradat les assignatures tècniques, però que no coneixia cap dona que li servís “de model” femení amb qui emmirallar-se. A la universitat poques noies i al CERN, d’un equip de deu membres, només dues són dones. Partint de la base que és un “món molt masculinitzat”, diu que “de dones n’hi ha”, i està convençuda que donant-los visibilitat moltes nenes s’hi animaran.
A la nena Marta sempre li van agradar aquesta mena d'assignatures, així que els estudis d’enginyeria van ser com un pas natural. Mentre era a La Salle va fer les pràctiques –i després hi va treballar un estiu– al Barcelona Supercomputing Center, un lloc del qual té un record tan bo que ha insistit a fer-se la fotografia que il·lustra aquesta informació davant el supercomputador MareNostrum.
El màster ja l’ha fet a l’estranger. El primer curs a Suècia i el segon a Finlàndia. Ara al CERN fa les pràctiques remunerades. Busca les paraules més simples per explicar en què consisteix la feina del seu equip en el projecte anomenat Alice, la sigla en anglès del Gran Experiment Col·lisionador de Ions: “Creem ordinadors en xarxa que s’encarreguen d’analitzar i de simular els resultats que s’obtenen de les col·lisions de partícules”.
Ni es planteja, ara per ara, el dilema de si tornarà a Catalunya o no. “En tot cas, continuaré tenint un peu aquí perquè el màster me’l dirigirà la UPC. Ja ho aniré veient”. De Ginebra, diu que li agrada el potencial científic gràcies a les milionàries inversions en centres i equips com el seu, però també l’alta qualitat de vida.
La seva història és de superació. El 2017 va patir un accident quan muntava a cavall que li va causar lesions medul·lars greus. Primer a l’Hospital Arnau de Vilanova i després a l’Institut Guttmann de Barcelona no es va deixar vèncer pel desànim i, ja més recuperada, durant mesos va estar anant al matí a classe i a la tarda a rehabilitació. Allò va ser un ensurt que no li ha fet tenir por dels cavalls, la seva gran passió que no ha abandonat en cap moment. Per a l'hípica treu temps d’on sigui, i també per estudiar idiomes, fer esport, muntanyisme o socialitzar-se amb els amics. Perquè hi ha un moment, diu, per "combinar-ho tot". “Quan soc feliç m’adono que després soc més productiva a la feina”, assegura.
