La Marina de Llucmajor

Llucmajor“Crec que és important esquinçar soles de sabata amb la mirada atenta”. A partir d’aquesta màxima de Cosme Aguiló (Santanyí, 1950) a la introducció del seu llibre La toponímia de la costa de Llucmajor, l’amic Tomàs Mut es va proposar recórrer 34 dels 47 km de la ribera de Migjorn per deixar constància fotogràfica de la tasca del filòleg mallorquí. El resultat foren vuit capítols interessantíssims, bellament il·lustrats i molt ben documentats, de la Marina llucmajorera en el seu blog www.tracaladadepassos.wordpress.com. Així, seguint les fites de Mut, neix la idea d’aquesta ruta, fàcil i planera (50 m de desnivell), que uneix dues torres de vigilància costanera, la de cala Pi (1663) i la del cap Blanc (1587), entre les possessions de Capocorb Nou i es Cap Blanc, en un itinerari de 6 km per un tram de costa d’una monòtona i singular bellesa.

La ruta

00’ Iniciam la marxa des de la mateixa torre de cala Pi. Des d’aquí tornam enrere uns metres fins a trobar el davallador a la platja. 05’ Travessam la cala en direcció als escars, just davant nostre a l’esquerra. Ara caminam per la zona coneguda com els Escats. Després d’una de les últimes casetes, veurem a la dreta un punt vermell sobre la pedra que ens indica l’inici d’una escalonada que ens pujarà fins a la part oposada de cala Pi. 10’ Seguirem el tirany que trobarem a l’esquerra i caminarem vora el penya-segat, passarem un torrentó i ens situarem just davant la torre, a l’altre costat de la cala, en el lloc conegut com na Sorella. És una zona molt transitada per pescadors, ciclistes BTT i senderistes, sobretot estrangers. Per tant, el caminet mai no deixa i les nombroses fites que senyalen el camí ens fan un bon servei en la majoria de trams.

20’ Trobarem un primer element de valor etnològic, la barraca dels carboners. Aquí el tirany pren cap a l’interior per salvar l’estret canal de Cala en Beltran i s’ajunta amb una pista. 25’ Mantenim la mateixa direcció (oest) i ens fixam en una fita gran a l’esquerra que per un tirany molt clar ens du a travessar un torrentó i, un cop superada la cala, prosseguir vorera la mar. El caminet travessa un pinar i aviat ens retorna la visió de la mar a l’altura del cap del Bancal; i al mig de la mar, l’arxipèlag de Cabrera. Caminam per una zona de terrasses naturals que guaiten sobre la mar. A partir d’ara ja comença a ser visible l’objectiu de la nostra ruta, el cap Blanc.

1h Després d’haver passat una sèrie de pesqueres, entram a la zona coneguda com les Fontanelles. Hi trobarem un conjunt de barraquetes, algunes de les quals podrien haver servit en el passat com a ‘guardes secretes’, per la pirateria o el contraban, que se’n feia molt per aquella zona. De fe t, no gaire lluny d’aquí i en direcció al cap Blanc es troba la cova dels Contrabandistes.

Després d’un tram fora camí, per damunt del roquissar, recuperam el tirany. Gairebé ja hem assolit l’altura màxima del recorregut, uns 80 metres. Ara començam a voltar el Clot del cap Blanc en direcció a la torre vorejant uns penya-segats espectaculars. Passarem per damunt dels anomenats Davallador del Carril i Davallador de Contimplà.

1h15’ Poc abans d’arribar al portell que ens permet travessar la partió entre Capocorb Nou i el cap Blanc passarem per un llisar que guaita damunt dels espadats. Si ens hi fixam bé, hi trobarem una creu en terra que marca el lloc fatídic del Salt del Cavall, on un carrabiner i el seu transport prengueren volada en circumstàncies no gaire clares.

Fins a la torre del cap Blanc tot just ens queden dues passes. 1h30’ Hi arribarem després de passar la tanca de l’antiga zona militar. Es pot prosseguir per la banda exterior fora cap problema fins al final. La tornada la farem pel mateix camí.