Maribel Servera: “El glosador ha de fer despertar la ment dels altres, alterar el seu estat”

ManacorMaribel Servera és mestra i llicenciada en INEF, però té una habilitat extraordinària per a la glosa. A només 33 anys, aquesta jove manacorina ha guanyat el premi Reina de les Nyacres a la Trobada de Cantadors de Catalunya. Ahir va delectar els assistents de la Festa d’Estiu de l’OCB amb una glosada a la plaça Nova de Calvià.

Quan vàreu començar a glosar?

És una mica estrany, perquè a casa meva mai no havia sentit una glosa. El meu primer contacte amb les gloses fou en una ximbombada -ja fa vuit anys-. Era el primer pic que sentia una glosa i, sense saber-ne res, en vaig improvisar dues. En aquell moment no sabia que existia res més enllà d’això, eren trobades anuals i no hi havia cap professional de les gloses. No sabia que es podien fer gloses més llargues, que hi havia associacions de glosadors, que se’n feien combats durant una hora... Així vaig estar tres o quatre anys. Quan realment vaig endinsar-me en el món de les gloses fou en una trobada a Catalunya. Hi vivia perquè estudiava a Barcelona, i una nit vaig conèixer els glosadors d’allà. Vaig viure un parell de vespres que em marcaren molt, foren molt intensos i màgics. A partir de llavors, no he deixat de glosar.

La concentració a l’hora de crear una glosa deu ser espectacular.

Sí, has d’estar molt concentrat, però s’ha de dir que hi ha molta part que la tenim automatitzada. Si vols fer una glosa que parli que fa calor, has de pensar quines paraules rimaran amb calor, dedicar part del cervell a pensar-ho. Després de molta pràctica, ho interioritzes. Com més experiència tinguis, millor, però amb relativament poc temps pots aprendre’n. És com tot: el que et farà progressar és el nivell d’exigència personal que tens; és essencial no conformar-te i continuar fent feina.

De què parlau a les gloses?

Ui, no t’ho sabria dir! Quan comença el combat mai saps de què anirà. A mi el que em costa més és la glosa graciosa. Som més poètica i sentimental, de la glosa emotiva. Consider que un glosador bo ha de tenir capacitat per fer qualsevol tema, com més ventall temàtic millor.

Ho dic perquè hi ha glosadors que són més reivindicatius, com per exemple Mateu Xurí.

Sí, clar. Des de sempre, si giram la vista enrere, el glosador criticava el polític que hi havia, independentment de la seva etiqueta, que segurament coincideix. Evidentment, avui dia si ens ataquen la llengua, a qui criticarem? La glosa ha de ser crítica, ha de ser la veu del poble i el glosador ha de fer una funció social. Ha de fer despertar la ment dels altres, alterar el seu estat, potser a través d’un acudit o d’una reflexió. Però per això és necessari el desenvolupament del glosador i del públic. Tu has d’estirar el públic un poc, però l’has d’estirar fins al nivell que pugui arribar. Tots dos heu de créixer a la vegada.

Enhorabona pel premi Reina de les Nyacres. Què és el que us va animar a participar en el concurs de glosadors de Catalunya?

Sabia de l’existència d’aquest concurs, però no hi havia pogut anar mai. Enguany impartia tallers allà amb Mateu Xurí a l’Escola d’estiu de gloses. Aprofitant que ja hi érem, hi vàrem quedar un dia més i ja no vaig tenir dubte que hi participaria.

Què destacaríeu de l’experiència?

Està tot molt ben organitzat. El concurs es fa per imitació als bertsolaris del País Basc. No es pot comparar, però així i tot ha anat creixent, de cada any hi ha més gent, puja el nivell, el jurat avalua més justament... El més emocionant és que quan comences hi ha bon ambient amb tothom, no ho miram com una competició. Tothom es concentra per treure el millor de cada un.

Com es desenvolupa el concurs?

Es fan unes eliminatòries en què pot participar qui ho vulgui. En el primer tall som 16 i només 8 passen a la final. Del grup de 8 se n’eliminen 4. El millor de l’experiència fou que els finalistes ens respectàvem i admiràvem mútuament, anàvem que entre tots sortís una cosa guapa; hi havia molta complicitat. Hauríem estat tots contents, guanyàs qui guanyàs.

Quins criteris objectius pot seguir un jurat en un art tan subjectiu?

Ens van explicar que avaluarien la perfecció tècnica -fer versos de set síl·labes, no de vuit-, que tot rimi -a Catalunya fan lliure-a-lliure-a, nosaltres ho rimam tot i això ho valora el jurat-, si entres a to amb el cant, si segueixes el ritme, la gràcia que hi puguis posar -sempre hi haurà un puntet de subjectivitat-... També valoren molt la reacció del públic.

Quina edat mou la glosa actualment?

Tenim un públic relativament jove que pot anar dels 16 als 40 anys. També hi ha gent més gran, però així com fa deu o quinze anys el públic de les glosades i els glosadors eren gent de 70 anys, ara no. S’ha rejovenit de cada vegada més. És el procés de recuperació que s’ha fet aquí. Va aparèixer Mateu Xurí quan quedaven només tres glosadors i es va proposar recuperar el glosat. El fet que el glosador sigui més jove atreu un públic més jove. Però continuam tenint glosades amb un públic major, i no passa res! Has de ser capaç de cobrir les expectatives de cada franja d’edat.

Rebeu cap subvenció de part de l’Ajuntament o tot és producció independent?

Hi havia temporades en què hi havia més subvencions, però ara n’hi ha molt poques. Moltes coses que feim són per “amor a l’art”. Ja vindran temps millors.