Les mares solteres tenen el doble de risc de pobresa

Palma“Tenir fills és un factor clau de pobresa i d’empobriment”, assegura el director de la Xarxa per a la Inclusió social EAPN-Balears, Andreu Grimalt. Hi ha factors que multipliquen aquesta vulnerabilitat, com ara ser dona i migrant. Les dades estatals de l’EAPN mostren que les famílies monoparentals doblen la taxa de pobresa de les biparentals.

“Quan em varen dir que em posarien un guix vaig començar a plorar, m’estimava més el mal que no poder fer feina ni alimentar els meus fills”. Ana Claudia Dos Santos és mare soltera, té tres fills i fa feina de cambrera de pisos. Hi ha dies que la seva jornada ha arribat a les 16 hores: “Fa uns mesos em vaig rompre tots els lligaments del peu a la feina i vaig haver d’aturar de treballar durant dos mesos. Com que no tenia contracte, vaig haver de retallar de pertot, fins i tot un dels meus fills va deixar d’anar a entrenar a futbol perquè era molt car i no arribàvem a final de mes”, explica. Ara, fracciona els doblers així com pot. Paga mil euros de lloguer i la resta del que guanya ho inverteix en els fills.

Els tres fills d’Ana Claudia són Daniel (20), Melanie (16) i Lázaro (9). El pare dels dos primers va morir fa anys, a l’Uruguai –on vivien– i el del més petit es va desvincular de la família. Ana Claudia va arribar a Espanya amb els seus fills l’any 2019 i, des d’aquell moment, es defineix com a mare soltera. “Moltes vegades és massa complicat. Fins que vaig crear la meva xarxa d’amistats va ser molt dur emocionalment, però ho dissimulava pels meus fills, perquè en aquell moment jo era tot el que tenien”, explica.

Risc de pobresa

Les llars monoparentals són la composició familiar que presenta un major risc de pobresa i/o exclusió social a Espanya. L’indicador AROPE xifra en un 49,1% aquest risc, molt superior a la mitjana estatal, del 27,1%. A més, vuit de cada deu llars monoparentals estan encapçalades per dones, segons un informe de la Fundació Adecco. A través del seu Observatori de la Vulnerabilitat i l’Ocupació, Adecco informa que el 93,8% de les dones manifesta algun grau de dificultat per arribar a final de mes i troba grans obstacles per cobrir despeses bàsiques com l’habitatge (87,5%), l’educació dels fills (53,1%) i l’alimentació (50,6%). 

La filla de Susana Honorato té sis anys. Va decidir tenir-la tota sola perquè no volia haver d’esperar a trobar a una altra persona i va començar un tractament d’inseminació a través de la Seguretat Social. “Ser monoparental, o monomarental, com també ens agrada dir-ho, és dur. És difícil a vegades, estàs tota sola per a tot, per educar, per dur la gestió de la casa, totes les despeses, deures dels fills. No et dona la vida, és impossible. Però és molt satisfactori alhora. De totes les dificultats, el que hauria de prevaldre són els drets dels infants”, expressa Susana. 

Ella i la seva filla viuen a un pis que Susana va poder comprar abans de ser mare. Tot i això, la situació econòmica tampoc li permet fer tot el que voldria: “Per sort, els meus pares em poden ajudar. Perquè si no, la conciliació seria impossible, si he de reduir la jornada, també se’m redueix el sou, i no arribaria a tot”, explica. A més, ha hagut de prescindir d’algunes activitats, com ara viatjar, comprar roba nova i oci: “Retall tot el que sigui necessari per poder pagar la hipoteca”. 

Més de la meitat de les dones troben grans dificultats per fer front a les despeses derivades de l’educació dels seus fills. “Si no s’aborden les dificultats estructurals que enfronten aquestes famílies, correm el risc de deixar enrere tota una generació, perpetuant un sistema en el qual la situació econòmica de les mares determina el futur dels seus fills”, destaca Begoña Bravo, directora d’Inclusió de Fundació Adecco.

“Els ajuntaments haurien de fer més difusió de la llei de suport a les famílies, vigent des del 2018”, explica la presidenta de la Famoib, Cati Servera. Lamenta que “no s’aplica, i és important que arribi als centres educatius i a les associacions de mares i pares”. Aquesta llei estableix que les famílies monoparentals són socioeconòmicament vulnerables i especifica les proteccions que necessiten. Aquestes proteccions inclouen les activitats o recursos de conciliació necessaris, com ara prioritat a les escoletes matineres dels centres educatius, als campus de vacances o a les activitats extraescolars. “De vegades, si hi ha més demanda que places, l’assignació es fa per sorteig o per ordre d’arribada, i segons la llei hi hauríem de tenir un accés preferent”, explica Servera. 

L’accés a les beques dels menjadors escolars també representa un problema per a les famílies monoparentals: “Se’ns aplica primer el barem de renda, així que moltes famílies no poden accedir-hi directament. En canvi, les famílies nombroses es boten aquest filtre. El problema és que no es preveuen les despeses que comporta haver de dur una llar quan estàs tot sol”, explica Servera. Haver de pagar el menjador, assegura, suposa augmentar les despeses en conciliació, i això fa que hi hagi “més dificultats econòmiques a tots els altres àmbits”, com ara el lloguer, la cistella de la compra i les necessitats bàsiques de la llar, entre d’altres.

Segons les dades de la Famoib, el 2024 només el 20% de les famílies monoparentals varen obtenir les beques de menjador, “si ho contrastam amb el fet que el 40% d’aquestes famílies, segons l’INE, estan en risc d’exclusió social, ens en falten moltes per ajudar”, lamenta la presidenta de la Famoib.