La manca de psicòlegs satura l’atenció pública a la salut mental a les Balears

PalmaClara està de baixa laboral per una situació d’“assetjament sistemàtic”. “Vaig fer clic. Vaig esclatar i, en arribar a la consulta de la meva doctora de capçalera, no podia aturar de plorar. M’ofegava. Crec que havia aguantat massa”, relata. A l’estrès d’una manera de treballar “inhumana”, va sumar diversos dols per avortaments involuntaris. “Em varen donar medicació i crec que, sincerament, la necessitava”, reconeix. La varen posar a l’espera d’una cita per al psicòleg de la seguretat social. L’ajuda ha arribat mesos després. El seu cas exemplifica el dèficit de terapeutes públics: a la fi del 2023, les Balears tenien 71 psicòlegs clínics, una ràtio de tot just 5,9 professionals per cada 100.000 habitants. La xifra està molt per sota de la mitjana europea (18 per cada 100.000 habitants) i ni s’acosta, per exemple, a la d’Alemanya, on en tenen 41 per cada 100.000 habitants.

La directora general de Salut Mental, Carme Bosch, reconeix que “la situació és complicada”, encara que matisa que la falta de psicòlegs en la sanitat pública de les Illes és “comuna a la resta d’Espanya”. Segons explica, es deu al fet que el Ministeri de Sanitat a penes convoca places de Psicòleg Intern Resident (PIR), equivalent al MIR, que sí que cobreix altres camps de la medicina. “La llei d’especialitzacions que regula les professions sanitàries per atendre la salut mental exigeix que han d’ocupar les places psicòlegs clínics. Les necessitats en sobrepassen l’oferta”, explica. Per això, com altres professionals consultats, reclama un augment de places o protocols que permetin ampliar-ne la cobertura. En aquest sentit, Catalunya s’ha convertit en un “referent en benestar emocional” i ha trobat la fórmula jurídica per incorporar 400 psicòlegs a la sanitat pública.

El president del Col·legi de Psicòlegs de les Illes Balears, Javier Torres, insta el Govern al fet que “prengui una decisió” i que cobreixi les places amb psicòlegs generals sanitaris. “El Ministeri ofereix cinc o sis PIR a les Illes cada any. És insuficient i s’hi han de cercar solucions. Si Catalunya ho ha aconseguit, ha d’analitzar-se com replicar la fórmula legislativament”, explica sobre una mesura a la qual s’oposa la Societat Espanyola de Psicologia Clínica ANPIR, en defensa dels anys de formació invertits. Torres en dissenteix: “No hi ha cap il·legalitat. L’especialista passa l’examen de PIR i quatre anys de residència. La resta ha completat un màster habilitant de dos anys amb part teòrica i pràctica. No es tracta només dels anys de formació, sinó de l’experiència, d’haver treballat amb una casuística àmplia que els capacita per treballar en l’Atenció Primària. No parlam d’una malaltia psiquiàtrica important. I, si és necessari, deriven a altres recursos”, prossegueix.

La proposta de Torres cerca solucionar el problema. “Si el Ministeri tragués 500 places i es cobrissin, cap problema, però no n’és el cas. A més, d’aquí a pocs anys, el problema s’agreujarà amb les jubilacions que s’acosten. L’atenció psicològica a la ciutadania no és un capritx, sinó un dret a rebre-la gratuïtament, afegeix.

L’estratègia de tractar un problema psicològic des de l’Atenció Primària “n’evitaria la cronificació, i moltes baixes laborals s’escurçarien perquè es treballaria per a una recuperació més primerenca”. A més, “no tothom pot accedir a la consulta privada, que requereix diverses sessions a un preu de 60, 70 o 80 euros setmanals o quinzenals”.

Al voltant de 50.000 persones pateixen alguna patologia mental a les Balears i una de cada quatre sofrirà algun trastorn al llarg de la seva vida, segons dades recents de la Conselleria de Salut. A més, el suïcidi és la primera causa de mort entre joves: 109 es varen llevar la vida el 2022. En els darrers cinc anys, el nombre de persones medicades ha crescut un 30%, fins a situar-se amb 213.000, un 18% de la població. Les benzodiazepines són els fàrmacs més prescrits: 87.600 persones les prenien en el primer trimestre del 2025.

“El nostre sistema no està preparat per atendre’n la demanda, sobretot després de la pandèmia”, reconeix Bosch, qui xifra en un mínim de 42 els psicòlegs necessaris per “redibuixar els circuits” des de l’Atenció Primària. Actualment, n’hi ha nou. Tots en centres de salut de Mallorca i després que l’Administració n’hagi contractat enguany cinc. La xifra de partida era de tot just quatre. La directora general destaca que s’ha desdibuixat l’estacionalitat –la demanda augmentava a la primavera i tardor– i que creixen les patologies duals per abusos de substàncies.

La precarietat, el problema de l’habitatge i la preeminència de les xarxes socials i la tecnologia han configurat un nou ordre “difícil de gestionar”, assegura Bosch. “Els fenòmens socials van més aviat que la resposta mèdica. Hem passat de zero a cent. Hem d’apostar també per la conscienciació, dotar d’eines a la societat perquè no tot descarregui sobre el sistema de salut. Com a societat hem de poder fer una demanda coherent, educar en una gestió de les emocions més sana”.

La salut mental no ha entrat mai en el decret de garantia de demora, per la qual cosa no existeixen llistes d’espera oficials per a la visita al psicòleg. Però els retards són innegables. “És terrorífic que una persona amb un problema psicològic que la limita i afecta en les seves relacions hagi d’esperar mesos per obtenir una consulta”, denuncia Torres, qui també advoca per la prevenció.

Les Balears tenen un pla de salut mental creat per al període 2016-2022 i el Govern va anunciar la posada en marxa del següent (2023-2029), encara inèdit. El retard es deu, segons Bosch, al fet que Salut està treballant en la “reordenació de recursos i en la cogovernança amb altres conselleries com Salut i Afers Socials”. El Govern promet “un ajustament de les necessitats assistencials” seguint les línies traçades pel Ministeri. “Hi haurà més accions comunes, el treball serà més transversal, no estarà tan centrat en Salut i s’apostarà per la promoció i prevenció”.

Xavier Delgado, psicòleg clínic en el centre de salut So na Monda d’Inca, constata que existeixen “molt pocs recursos” i coincideix en el diagnòstic del nou pla de salut mental. “Fa falta pensar què feim i per què. Una visió estratègica. Moltes administracions treballen en l’àrea, com Dependència, Justícia, Serveis Socials i l’IMAS, entre d’altres, però falta coordinació. Hi ha molta demanda i poca organització”, sentencia, i ho il·lustra amb un exemple: a una reunió amb companys es varen adonar que set persones atenien una mateixa dona.

Delgado defensa els beneficis de treballar en xarxa. En el seu centre de salut, els diferents professionals es reuneixen una vegada al mes per veure com poden ajudar-se i ser més operatius i eficients. Assessoren els metges per capacitar-los i poder millorar aquesta primera atenció. Entre les seves propostes hi ha incentivar el treball en la pública “per a aquells que tenen una plaça i prioritzen el treball privat”. D’aquesta manera, no es desatendria l’Administració. Reclama també “una cultura de la responsabilitat” perquè “entre un 10 i un 20%” dels pacients no assisteix a la consulta i no anul·la la cita en “un context de saturació”.