La Llei òmnibus també redueix el control de Recursos Hídrics sobre projectes urbanístics

PalmaEl Govern va introduir a darrera hora una modificació legal de la normativa d'aigües per eximir algunes operacions urbanístiques de la necessitat d'aconseguir l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics. Una disposició addicional de la Llei òmnibus aprovada pel PP i Vox permet evitar nous informes de suficiència hídrica (disponibilitat d'aigua) en determinats casos, sempre que es consideri que un determinat planejament o projecte no suposa un augment de la demanda o que no hagin canviat les circumstàncies que varen justificar informes anteriors.

La condició és que siguin planejaments dels quals ja s'hagi informat i que no hagin aparegut noves demandes de recursos hídrics ni modificacions rellevants respecte de l'escenari inicial en un nou tràmit. Les veus crítiques d'alguns tècnics en matèria urbanística consultats per l'ARA Balears assenyalen que "s'ha modificat una norma que establia que qualsevol pla urbanístic havia de passar per Recursos Hídrics, i ara ja es fan excepcions". "Per molt que es digui formalment que els nous creixements s'han de tornar a autoritzar, deixa la potestat de decisió en criteris municipals i, per tant, augmenta la subjectivitat, que és el que interessa als qui volen créixer", afirma un especialista que demana l'anonimat. "Algú vol llevar del mig l'opinió de Recursos Hídrics", sentencien.

Serà l'ajuntament de torn qui, si decideix no remetre el pla en qüestió a Recursos Hídrics, elabori una memòria tècnica per acreditar la decisió. L'ARA Balears ha intentat aclarir d'on ha sortit aquesta esmena, ja que els tècnics de Recursos Hídrics consultats no en tenen coneixement. Algunes fonts apunten a la pressió que ha exercit el batle de Palma, Jaime Martínez, per accelerar els pisos nous que es faran als sòls urbanitzables de Palma. La Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua ha declinat aportar informació sobre aquesta esmena, tot i ser de la seva competència.

Palma ha aprovat nous creixements

La reforma arriba en un moment especialment sensible per a Palma. Durant el darrer any i mig, l'Ajuntament ha aprovat mesures per incrementar l'aprofitament urbanístic de diversos sectors urbanitzables tot emparant-se en les mesures d'emergència d'habitatge impulsades pel Govern. Aquestes modificacions permeten augmentar l'edificabilitat i el nombre potencial d'habitatges respecte dels escenaris que varen servir de base per a la planificació original. "Ara caldrà veure si l'Ajuntament de Palma torna a enviar aquests creixements a Recursos Hídrics, perquè amb la llei amb la mà ho ha de fer, però, a la vegada, hi ha un text que permet no enviar-ho si es considera que no és un creixement significatiu", explica aquesta font.

El debat es produeix després que els informes tècnics de Recursos Hídrics posassin emperons al Pla General de Palma per la manca d'aigua. El departament va concloure que, durant la tramitació del Pla General del Pacte, la ciutat "no disposava de prou aigua per assumir tot el creixement d'habitatge previst fins al 2038". Segons la documentació analitzada per aquest diari, els principals aqüífers que abasteixen la ciutat presenten nivells d'explotació molt elevats i alguns superen fins i tot els límits recomanats.

Ara, els Projectes estratègics de transformació permeten augmentar fins a un 45% l'aprofitament urbanístic, incrementar el nombre potencial d'habitatges i accelerar el desenvolupament dels sectors i elimina bona part de les limitacions temporals previstes inicialment. Aquesta modificació dels paràmetres urbanístics ha obert el debat sobre si els informes hídrics emesos en el passat continuen sent vàlids per a uns escenaris de creixement que ja no coincideixen amb els que varen ser objecte d'avaluació. "Algú cerca un paraigua per no passar per Recursos Hídrics", ha dit el mateix tècnic consultat per l'ARA Balears.

Palma necessitarà més aigua

La planificació hidràulica municipal assumeix que el creixement urbà futur exigirà incrementar la producció d'aigua. Tal com va publicar l'ARA Balears, Palma preveu obtenir més de 10 milions de litres addicionals al dia mitjançant noves fonts de subministrament, una previsió que inclou una dependència més gran de la dessalinització i de les captacions disponibles.

Fonts tècniques consultades per l'ARA Balears adverteixen que la nova disposició podria generar interpretacions diferents durant la tramitació dels projectes urbanístics. Segons aquestes fonts, existeix el risc que alguns promotors o administracions entenguin que ja no cal tornar a consultar Recursos Hídrics quan considerin que no hi ha una nova demanda d'aigua o quan el planejament superior ja ha estat informat favorablement.

Però aquests experts remarquen que la reforma no elimina les competències de l'administració hidràulica. A parer seu, la nova redacció només hauria de servir per evitar la repetició d'informes sobre qüestions ja analitzades, però no per prescindir dels controls sectorials quan apareguin noves "demandes o situacions diferents de les valorades en el primer informe", expliquen.

Part del Pla General de Barcelona, anul·lat per ignorar l'aigua

Mentre a les Balears s'introdueix aquesta flexibilització, una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reforçat la importància dels controls hidrològics en la planificació urbanística. El tribunal ha declarat nul·la la modificació del Pla General Metropolità del barri de Gràcia, a Barcelona, perquè durant la tramitació no es va sol·licitar l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua malgrat que l'àmbit afectava vuit mines d'aigua subterrània.

La resolució rebutja que aquesta anàlisi pugui ajornar-se a fases posteriors i defensa que la protecció dels recursos hídrics exigeix una visió global durant la fase de planejament. El tribunal considera que la supervisió de l'autoritat hídrica no es pot substituir per controls fragmentats projecte per projecte una vegada les decisions urbanístiques ja han estat adoptades.

La sentència catalana no analitza la legislació balear ni la nova excepció aprovada pel Parlament. Tot i això, posa de manifest la rellevància que els tribunals atribueixen a la intervenció dels organismes competents en matèria d'aigua quan els plans urbanístics poden alterar les necessitats futures de recursos hídrics.