Societat 22/02/2022

La llei educativa s'aprova sense el consens de la dreta per la llengua

El PP, Cs i Vox voten en contra del projecte de llei amb la vehicularitat del català com a gran punt de conflicte

4 min
El conseller d'Educació, Martí March, s'abraça amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, després d'aprovar-se la llei educativa

PalmaLes Illes Balears ja tenen la seva primera llei educativa, gairebé 25 anys després d'assumir les competències en educació. El Parlament illenc ha aprovat la normativa aquest dimarts en un ple en què la polèmica entorn del model lingüístic ha monopolitzat bona part del debat i ha acabat decantant les votacions de la dreta. El Partit Popular, Ciutadans i Vox hi han votat en contra, mentre que el El Pi, Més per Menorca i Gent per Formentera han donat suport a la llei juntament amb els partits del Pacte.

Així, la llei neix sense el consens que desitjava el conseller d'Educació Martí March, i que ha mirat d'aconseguir els darrers mesos negociant amb els diferents grups parlamentaris. Fins dilluns, estava oberta la possibilitat que el PP s'abstingués, perquè el Pacte els havia acceptat l'esmena que preveia el castellà com a llengua vehicular , juntament amb el català. Però el darrer gir de guió, amb la retirada de la vehicularitat de la llengua castellana al darrer moment, ha acabat fent que els populars votassin en contra de pràcticament tots els articles.

Tots els portaveus dels partits deien que no volien centrar el debat en la qüestió lingüística, però igualment ha acabat passant: la llengua s'ha convertit el punt més gran de conflicte entre forces polítiques, que s'han retret entre si el fet de no haver pogut arribar a una normativa més consensuada que pugui donar estabilitat a l'àmbit de l'ensenyament.

L'esquerra celebra la victòria

"Estic molt emocionat i content pel que ha succeït, s'obre una nova etapa per donar una major estabilitat", ha declarat el conseller Martí March a la sortida del ple. Així i tot, ha admès que li hauria agradat "més consens". La portaveu del PSIB, Pilar Costa, ha estat més dura i ha lamentat l'actitud del PP: "No contents amb trencar amb el consens lingüístic han votat en contra de tot l'articulat de la llei, fins i tot d'aquells articles que contenien esmenes del mateix PP". Costa ha dit que tot plegat "és una mostra de la deriva dels populars de les Balears, que han optat per l'ala més radical de la dreta".

En el mateix sentit s'ha expressat el diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas Collet, qui ha criticat fortament els diputats del PP: "Tal com queda la llei un TIL no és possible, i com que vostès tenen a la vista l'extrema dreta, senten nostàlgia de la legislatura de Bauzá". Collet ha assegurat que els hauria agradat "que el PP hagués sortit de la trinxera i hagués tornat a la majoria social i política que va abandonar el 2011".

Per part d'El Pi, ha quedat clar que endureix la seva posició contra el PP i Ciutadans, marcant una competició per l'electorat de centredreta i de caràcter regionalista. La diputada Lina Pons els ha acusat de comprar el discurs de Vox. "Imitant la ultradreta no aconseguiran res", ha dit. També ha lamentat que "continuam parlant d'una llei lingüística i no educativa, ens hem enrocat en allò de sempre", ha criticat la diputada d'El Pi, Lina Pons, en la seva intervenció en el debat de la llei educativa.

El 'no' rotund de la dreta

"Votam en contra d'aquesta llei i l'únic culpable és vostè", ha recriminat la diputada del PP Marga Duran a Martí March. I ha afirmat que és "una llàstima" que el PSIB "reculi només per la pressió de les pancartes i la pèrdua de vot". La diputada popular ha criticat el conseller per haver fet marxa enrere amb la vehicularitat del castellà "sense ni una cridada prèvia". "Han fet volar pels aires tots els ponts", ha insistit. Duran també ha deixat clarres les seves línies vermelles: "La inclusió d'un mínim de llengua castellana a la llei era innegociable, i això ho sabia tothom". D'altra banda, el diputat de Ciutadans, Juan Manuel Gómez, s'ha sumat a la tònica del discurs de Duran i ha dit que "que la llei persegueix el somni del monolingüisme". Vox ha anat més enllà i ja ha anunciat que portarà la llei educativa al Tribunal Constitucional.

Cal dir que els partits de Govern varen acceptar incloure la vehicularitat del castellà a canvi que aquests no votassin en contra de cap dels articles que fan referència al model lingüístic. En una reunió amb la Conselleria la setmana passada, els populars varen informar que hi votarien en contra perquè no incloïa el mínim del 25% de classes en castellà i, com a resposta, els partits del Pacte varen modificar el text in extremis, que va tornar al redactat aprovat en Consell de Govern . Així, finalment, la llei blinda el model lingüístic actual : estableix un 50% de les hores lectives en català com a mínim i dona autonomia als centres per anar més enllà. El castellà queda com a "llengua d'ensenyament i aprenentatge" i també "pot ser utilitzada" per decisió de cada centre. Ara bé, mai podrà anar més enllà de la meitat de l'horari.

L'expectació per l'aprovació de la llei ha estat màxima, amb una sessió que ha comptat amb la presència de gran part de la comunitat educativa; el rector de la UIB, Jaume Carot; el president de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Antoni Salas; el batle de Palma, José Hila, i el senador socialista estatal en representació de les Balears i secretari d'organització del PSIB, Cosme Bonet.

stats