L'horitzó "descoratjador" de Munar
L'expresidenta d'UM té oberts sis casos més, per diferents delictes i amb elevades peticions de pena
Palma.Dels sis casos que ha d'afrontar Maria Antònia Munar, tres són peces separades de causes que ja han provocat les dues sentències condemnatòries contra ella -Maquillatge i Can Domenge-, però també està acusada en el cas Son Oms, pel presumpte cobrament de comissions a canvi de la requalificació de solars del polígon; en el cas Voltor, per una suposada xarxa de treballadors del partit que cobraven del Consell; i en una querella de la Fiscalia contra tota l'excúpula d'UM per una trama de finançament il·legal.
Cas Can Domenge (suborn)
La manipulació del concurs públic per la venda de Can Domenge s'ha instruït de manera separada al presumpte cobrament del suborn que hauria induït a la manipulació. Així, a més de la condemna a 6 anys de presó que va conèixer dimarts, Munar encara s'enfronta a una acusació de suborn amb una petició de pena d'entre 2 i 6 anys. La Fiscalia, i el testimoni de confessió d'altres acusats com Tomeu Vicens, l'acusen del cobrament d'una part del suborn de 4 milions que hauria donat Sacresa a canvi de la concessió del concurs de Can Domenge. Els doblers s'haurien repartit entre Munar, Nadal, Vicens i la caixa d'UM.
Cas Maquillatge (matriu)
El cas Maquillatge deriva del cas Son Oms, però ha estat el que primer va fer recaure una imputació contra Munar i la primera sentència condemnatòria, de 5 anys i mig de presó per la peça Temps d'Esports -subvencions sense justificar del Consell per a programes radiofònics a través de productores controlades per testaferros-. La peça matriu, però, investiga si Munar i Miquel Nadal adquiriren la productora Vídeo U a través de trestaferros i després, sent presidenta i vicepresident del Consell respectivament, atorgaren a Vídeo U subvencions milionàries sense justificar, per lucrar-se i per finançar UM. Com a prova de càrrec, hi ha les confessions del productor Miquel Oliver i del mateix Nadal, que arribà a declarar que Munar li va lliurar 300.000 euros dins el seu cotxe oficial per adquirir la productora. En aquesta peça, per evitar la presó, Munar ja va haver de dipositar una fiança de 350.000 euros. Afronta delictes de malversació, prevaricació, tràfic d'influències, ús d'informació privilegiada i falsedat documental.
Cas Maquillatge (Studio Media)
Es tracta d'una peça molt semblant i lligada a la que va suposar la primera sentència condemnatòria contra Munar, l'anomenada Temps d'Esports. Juntament amb altres exdirigents, s'acusa l'expresidenta del Consell de fer servir testaferros per adjudicar l'explotació de la ràdio insular, Ona Mallorca, a Studio Media, que després rebria subvencions del Consell per valor de 3 milions.
Cas Voltor (Cilma)
En aquest cas, amb la instrucció ja finalitzada, Munar està imputada per participar en la contractació irregular de treballadors per part del Consorci d'Informàtica Local de Mallorca, dependent del Consell. És una peça separada del cas Voltor, també conegut com a Inestur, en què s'investiga si aquesta xarxa de treballadors "fantasma" haurien acabat treballant per a UM en tasques electorals, mentre cobraven del Consell. S'està a l'espera que la Fiscalia presenti l'escrit d'acusació abans de l'obertura de judici oral.
Cas Son Oms (matriu)
La investigació del presumpte cobrament de comissions a canvi de la requalificació de solars al polígon industrial de Son Oms ha derivat en una macroinstrucció de la qual s'han anat obrint peces. Tot i ser una de les instruccions més antigues que investiga l'excúpula d'UM, no ha estat fins fa poc que la Fiscalia ha demanat la imputació de Munar. Ho ha fet després de pactar amb Vicens la seva confessió en diferents causes i la implicació de l'expresidenta del Consell.
Finançament d'UM
La Fiscalia presentà una querella criminal contra Munar i tota l'excúpula d'UM per una presumpta trama de finançament il·legal del partit. Els fiscals actuaren així a partir de la confessió de l'excomptable del partit, Álvaro Llompart, imputat en una peça del cas Voltor. Segons Llompart, la cúpula d'UM dirigida per Munar orquestrà el cobrament de comissions d'entre el 3 i el 10% dels contractes públics adjudicats a empreses que contractaven amb els departaments que controlava el partit a les administracions.