L'Audiència decideix avui si ajorna el macrojudici del cas Nóos

PalmaL'Audiència Provincial decidirà avui, divendres, si ajorna l'inici del judici pel cas Nóos, que hauria de començar el pròxim 11 de gener, amb la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarín, com a imputats més il·lustres.

El tribunal s'ha de pronunciar sobre la petició d'ajornament plantejada per l'advocat Gaspar Oliver, que defensa l'exdirector de la Fundació Illesport Gonzalo Bernal i l'exsecretari de l'Institut Balear de Turisme Miguel Ángel Bonet.

Oliver té assenyalat el mateix 11 de gener a l'Audiència el judici d'una peça del cas Voltor, en el qual també estan encausats l'expresidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar i l'expresident de la institució Miquel Nadal. Aquesta vista oral tendria preferència sobre la del cas Nóos, ja que els acusats són a la presó.

A la compareixença de demà, que tendrà lloc a les dependències de l'Escola Balear de l'Administració Pública (EBAP) –al polígon de Son Rossinyol de Palma– estan citats el fiscal i els lletrats de les parts, que hauran d'aportar la justificació de les vistes que ja tenguin assenyalades entre gener i juliol del 2016 –període inicialment reservat per al judici de Nóos–.

Segons ha transcendit aquests dies a la vista de demà hi assistiran en representació de Cristina de Borbó el penalista Jesús Silva i el misser mallorquí Jaume Riutort, ja que Miquel Roca –que coordina la defensa de la germana del rei– es reserva per al primer dia de judici.

“Que s'aixequi i se'n vagi”

Des que Cristina de Borbón va ser imputada pel jutge instructor, José Castro, ha planejat sobre la causa l'anomenada doctrina Botín, que va salvar el banquer de ser jutjat en el cas de les cessions de crèdits perquè ni el fiscal ni l'acusació particular no el varen acusar i just ho feia l'acusació popular (exercida per un col·lectiu de defensa d'inversors). El Tribunal Suprem va dir que en el cas del procediment abreviat (penes inferiors a nou anys) no és possible obrir judici oral exclusivament a instàncies de l'acusació popular. Aquest serà el precedent al qual s'aferrarà Roca per intentar evitar que la seva defensada arribi a afrontar el judici. Com va manifestar el misser català fa uns dies, el seu objectiu és que els magistrats de l'Audiència diguin a la infanta “que s'aixequi i se'n vagi”.

En el cas Nóos, Manos Limpias exerceix l'acusació popular; els governs balear i valencià, la particular, com també el grup socialista valencià. Just Manos Limpias ha demanat la imputació de la infanta. Amb aquest context, adquiria dimensió la posició del Ministeri Fiscal, que sempre s'ha oposat a la imputació de la infanta.

Urdangarín vol vendre's dos pisos de Palma

Precisament avui s'ha sabut que Iñaki Urdangarín ha demanat permís al jutge del cas Nóos, José Castro, per vendre per 250.000 euros dos pisos a Palma, amb les corresponents places de garatge i trasters, que són propietat d'Aizoon, l'empresa que comparteix al 50% amb la infanta Cristina.

La defensa del marit de Cristina ha comunicat al Jutjat d'Instrucció 3 de Palma –que té embargat tot el patrimoni d'Aizoon per cobrir la fiança de 13,6 milions d'euros que pesa sobre ell– que té una oferta pels pisos, situats al costat del passeig Marítim de Ciutat.

L'advocat d'Urdangarín, Mario Pascual Vives, exposa que dels 250.000 euros que cobraria el seu client si s'autoritza l'operació n'hauria de reservar 14.500 euros per a l'intermediari i 200.550 per saldar les hipoteques que pesen sobre els habitatges, els trasters i els aparcaments.

La causa

El cas Nóos investiga la presumpta malversació de sis milions d'euros públics de Balears i València a través de l'institut que dóna nom a la causa, una entitat presumptament sense ànim de lucre creada per Iñaki Urdangarín i Diego Torres.

Tots dos haurien utilitzat el parentiu del duc de Palma amb la Casa Reial –la infanta formava part de la junta directiva de Nóos– per aconseguir contractes milionaris per part de les administracions públiques de les esmentades autonomies. Els fets es produïren entre 2004 i 2007.

Posteriorment, ambdós haurien desviat els diners obtenguts a un entramat d'empreses pantalla, entre elles Aizoon, propietat al 50% d'Urdangarín i Cristina de Borbó. Aquests moviments podrien haver suposat un frau a Hisenda. De fet, el jutge Castro atribueix dos presumptes delictes fiscals a Urdangarín i la infanta per defraudar més de 182.000 euros d'IRPF a la seva declaració del 2007 i més de 155.000 en la del 2008.

A més, a la filla de don Juan Carlos i germana petita de Felipe VI li imputa un delicte de blanqueig de diners per haver usat els diners il·lícitament desviats a Aizoon per a despeses personals. Manos Limpias demana per a ella 8 anys de presó i una multa de 2 milions d'euros.

A la macrocausa hi ha imputades 16 persones i 363 prestaran els seus testimonis.

Els acusats i les penes

Urdangarín i Torres s'enfronten a 19,5 anys i 16,6 anys de presó, respectivament, per un total de vuit delictes: delicte continuat de malversació amb concurs en prevaricació, falsedat en document oficial i en document mercantil, frau a l'Administració, estafa, blanqueig de capitals i delictes fiscals (dos al duc i un al seu soci).

A continuació, qui surt més malparat en l'escrit d'Anticorrupció és l'expresident balear, Jaume Matas, per al qual es reclamen 11 anys de presó per part del fiscal –la mateixa pena que insta per a ell Manos Limpias– per malversació en concurs amb prevaricació i falsedat i de frau.

Per a l'esposa de Diego Torres, Ana María Tejeiro, la Fiscalia reclama just dos anys de presó per blanqueig, mentre que Manos Limpias li atorga un paper rellevant i reclama per a ella 19,5 anys de presó i per al seu marit, Diego Torres, fins a 22 anys i mig. Per a l'excontable de Nóos, Marco Antonio Tejeiro, Horrach sol·licita dos anys de presó i Manos Limpias, 10 anys. A més a més, el sindicat també acusa Miguel Tejeiro, amb la mateixa pena.

Els implicats en la trama balear s'enfronten també a penes elevades. Per a l'exdirector general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester, el fiscal demana 4 anys de presó, vuit anys i quatre anys, respectivament, per als esmentats Gonzalo Bernal i Miquel Àngel Bonet i un any i nou mesos per a l'exgerent d'Ibatur Juan Carlos Alia. L'acusació de Manos Limpias eleva aquestes penes i reclama 11 anys per a Alia i Bernal i 13 anys per a Bonet.