Miquel Font Santandreu, de Son Xigala (Manacor, 1968), és pagès. Tot i ser un home jove i que durant molts d’anys ha fet feina en el sector de la construcció, en Miquel té grans coneixements de foravila i la tranquil·litat i el seny d’aquells homes d’un temps, que observen i aprenen. L’entrevistam al camp, mentre fa empelts de garrover bugander sobre peus bords. El temps que dura la conversa, ha fet una cinquantena d’empelts de quadre i d’escudet.
La vostra família sempre ha estat pagesa?
A ca nostra érem i som foravilers, de Son Negre (Manacor). Sempre hem tingut animals, ovelles principalment, i hem fet gra. A 15 anys vaig començar a fer feina amb l’amo en Joan Calçó, un empeltador molt conegut. Jo llavors he fet altra feina, però mai vaig amollar del tot: caps de setmana, vacances i hores perdudes, sempre he continuat a foravila. Encara vaig amb el mestre qualque vegada.
Heu estat molts d’anys en un magatzem, no és vera?
Quan va començar el boom de la construcció, a molta gent de foravila allò ens va despistar, per ventura no hauríem d’haver deixat el camp, no ho sé. En acabar el servei militar, vaig entrar a fer feina en un magatzem de material d’obra i allà he estat fins fa uns anys, que vingué la crisi. Llavors, però, m’oferiren dur una finca, sa Casa Blanca, i allà som fa tres anys. El temps que em queda em dedic als arbres.
Quins arbres heu manejat més?
Ametller, garrrover i figuera, que són els tres arbres que més tenim a Mallorca. Darrerament treballam molt l’olivera, que s’ha sembrat bastant fa uns anys, i també tocam tarongers i qualque alvocat, que ja són més moderns. Aquí també hem tingut molta vinya, que vol terra magra. En canvi, un temps la sembraven dins terres més bones, perquè anaven a fer molts de quilos, m’entens?
Quines castes coneixeu de garrover?
La més estesa per aquí és la bugandera, la que avui empeltam. També hi ha costella d’ase, de la muntanya i de la mel, que la donaven molt al bestiar. El garrover es fa bé dins el cal roig (call vermell), on hi hagi sauló , però no va bé dins terres gravoses, perquè no troba menjar. En finques petites que tinguin ovelles, no han de menester gaire femada, perquè les ovelles hi fan la vida davall. Tampoc és adient tenir-los dins terres que es neguin. En canvi, la figuera és molt llépola i dins terra bona es fa molt vigorosa.
Els clots dels arbres es feien molt grossos un temps, com és?
I ara també, perquè si fas un clot gros, la terra queda fluixa a dins i fa com una esponja. Dins el fluix, la humitat sempre hi compareix i l’arbre, si arranca bé els primers anys, ja té molt guanyat. Hi ha gent que sembra i rega molt l’arbre, però no és bo perquè l’arbre s’ensenyoreix
Trobau gran varietat d’ametllers a les finques on empeltau?
A cada redol hi van bé varietats diferents; un ha de sembrar la casta que sap que va bé, encara que també és bo fer qualque prova. Quan jo era més al·lot, teníem espinadilles, una ametlla grosseta, bona de tomar i de brot fort. Les espinadilles també són conegudes com dels Pagos, igual que la figuera Font de Balàfia és coneguda en redols de Felanitx com d’en Jaume Gran. El nom barata, m’enteneu? Nosaltres fa anys vàrem sembrar ametllers de casta guarim i n’estic content. Ha aguantat el mal, té brot fort, és bo d’esvetllar, bona ametlla. Just té una tara, que quan és madura cau. Li has d’estar a damunt.
A l’hivern vàreu esvetllar aquests ametllers, com els veis ara?
Molt bé, no es veu mal i duen qualque ametlla. Els vàrem fer una poda que un temps en deien ‘compondre’l’, sense fer una poda gaire severa. Així l’arbre no s’atura de fruitar. Val més tallar poc i cada un parell d’anys. Just s’ha de coronar un arbre si està malalt o en un cas extrem. Sí que veuen bastant de copinyó, que tampoc li és bo.
Hi ha moltes castes d’empelt?
A l’hivern feim sobretot el d’estaca, també en deim posar forquetes. Hi ha el de pua i ara en aquest temps feim sobretot el d’escut o quadre. També hi ha l’encadellat, que és un empelt més estrany. Tots van bé, allò important és que el temps sigui eixut, la humitat és el pitjor. Tampoc s’ha de regar l’arbre set dies abans ni set dies després. Ara aquests empelts que feim avui, si fes una saó dins els pròxims dies, per ventura no aferrarien. A vegades els empelts fan reboll amb els anys.
L’ametlla té futur?
Ara torna a anar un poc cara i crec que hi anirà més, pel que diuen. Ara bé, aquest fong que ha pegat els darrers anys [fongs del gènere Neofusicoccum ] ha fet molt de mal, sobretot pel Llevant, i no hi ha manera d’aturar-lo, de moment. A vorera de mar i llocs on no hi ha boirades, tenc la impressió que no ha pegat tant. A la casta vivot, li ha fet molt de mal. L’ametller té futur, però hem de trobar remei a aquest mal.