L’Àfrica demana un “pla Marshall” per reparar els danys de l’Ebola

Brussel·lesDes que l’auxiliar d’infermeria contagiada a Madrid d’Ebola es va curar, de la malaltia se’n parla ben poc. Malgrat que l’Ebola ocupa cada vegada menys titulars, hi ha països africans -sobretot Sierra Leone, la República de Guinea i Libèria- que segueixen patint amb força els estralls sanitaris i econòmics d’una epidèmia que va a menys però que segueix matant centenars de persones. Les xifres oficials parlen de més de 9.000 morts des de l’inici de l’epidèmia, ara fa un any, i d’unes 23.000 persones infectades.

Una conferència internacional d’alt nivell va reunir ahir a Brussel·les representants dels governs d’un centenar de països per debatre sobre la lluita contra la malaltia. Coincidint amb un descens dels casos d’Ebola, els tres països més afectats van reclamar a la comunitat internacional ajuda per pal·liar els danys econòmics que està provocant l’epidèmia. “Només ho podrem aconseguir amb el vostre suport”, va afirmar la presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf.

Gran impacte econòmic

L’Ebola no ha deixat només milers de morts a Sierra Leone, Guinea i Libèria, sinó que també ha tingut un gran impacte en les seves economies. Durant els moments més àlgids de l’epidèmia es van haver de tancar escoles i institucions públiques. També hi ha inversors que han abandonat els països i negocis que han hagut d’abaixar la persiana, i les finances públiques dels governs s’han vist afectades per la lluita contra la malaltia, tot i l’ajuda internacional que han rebut. El Banc Mundial calcula que les pèrdues als tres països sumen almenys 1.600 milions de dòlars (uns 1.400 milions d’euros), un 12% del seu PIB.

La presidenta de Libèria va demanar la posada en marxa d’un pla Marshall per reparar els danys, en al·lusió al pla que els Estats Units van impulsar per reconstruir l’economia després de la Segona Guerra Mundial. “No hi ha dubte que necessitarem molts recursos, potser fins i tot un pla Marshall”, va dir Johnson-Sirleaf. De fet, els tres països van anunciar que a l’abril presentaran un pla de recuperació econòmica per a la regió.

Al marge dels danys econòmics, la prioritat de la comunitat internacional és eliminar completament l’Ebola. Tot i que en les últimes setmanes les noves infeccions han disminuït considerablement, se’n continuen detectant. Els governs de Sierra Leone, Guinea i Libèria van dir a la conferència d’ahir que s’està guanyant la guerra a l’epidèmia, però van advertir que no s’ha d’abaixar la guàrdia.

“La victòria contra el virus està a la vista, però hem d’evitar la complaença. No hi haurà victòria total fins que arribem a l’objectiu zero de nous casos d’Ebola en els tres països més afectats”, va assegurar el president de Sierra Leone, Bai Koroma. De fet, Koroma va viatjar a Brussel·les sense el número dos del seu govern, Samuel Sam-Sumana, perquè està en aïllament voluntari després que un dels seus guardaespatlles hagi mort per l’Ebola.

Derrotar la malaltia

La UE també va advertir que la lluita contra la malaltia ha de seguir fins que no hi hagi més casos de contagi. “Primer de tot hem d’assumir que la malaltia encara no s’ha acabat. Hem de concentrar tots els esforços per garantir que no hi hagi nous casos i que l’Ebola sigui derrotada per sempre”, va assegurar la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini. Fins ara la UE ha mobilitzat 1.200 milions d’euros contra l’Ebola.

Una trentena de països són vulnerables a patir una nova epidèmia

Un informe difós ahir per l’ONG Save the Children alertava que una trentena de països són especialment vulnerables davant la possibilitat que apareguin noves epidèmies similars a l’Ebola. El document assenyala que la precarietat dels seus sistemes sanitaris és el principal problema, i per això recomana que els estats destinin a la salut com a mínim el 15% dels seus pressupostos. Aquests 28 països, entre els quals el Txad, Nigèria, Somàlia, l’Afganistan, Haití, Etiòpia, l’Índia i la República Centreafricana, tenen una pitjor sanitat que Libèria i Sierra Leone, segons el text.