Ho ha dit Pere Navarro: "Rubalcaba i jo aconseguirem que Catalunya i Espanya no trenquin". Una afirmació com aquesta té tal magnitud que puc afirmar (i afirmo) que som davant d'un invent IN-SU-PE-RA-BLE. "Vol dir? N'hi ha per tant?", es pregunta vostè. Bé, doncs sí. Serà la cola d'impacte més adhesiva vista fins ara en tota la història de la humanitat. I el nom comercial que proposo, humilment, estarà a l'altura: Navarrulcaba.
Amb Navarrulcaba serà possible unir dues ribes que cada hora que passa estan més separades. Vindria a ser com un pont fet de diamant granític que serviria per segellar definitivament l'encaix hispano-català de forma i manera eterna. Vaja, seria una mena d'anti-Calatrava venecià. Ja ho sap, Santiago Calatrava -un ciutadà que afirma que és arquitecte- va perpetrar un pont a la ciutat dels canals que 1) va enviar diversos usuaris a l'hospital perquè relliscava, 2) no era apte per a persones amb mobilitat reduïda, 3) l'havien de construir en un any i se n'hi van estar set i 4) el pressupost de 4 milions va acabar en una despesa de 10.
Imagini's, d'una banda, Rubalcaba, home de gran futur que irradia una imatge moderna i de canvi i a qui les enquestes situen dalt de tot... bé, dalt de tot del fracàs, sí, però miri, almenys és a dalt de tot. De l'altra, Navarro, amb un partit mooolt unit i amb unes enquestes que li donen una forquilla que va de tenir un grup parlamentari que podrà reunir-se en un Smart o un que podrà fer-ho en una Motofeber. Vaja, que el que ells uniran no hi haurà ni Déu que ho separi. Bé, ni Déu, ni Al·là, ni Buda...