L’acta d’adjudicació de l’hospital arribà redactada a la mesa

PalmaL’acta de l’obra pública més important que s’ha adjudicat mai a Balears va arribar a la mesa redactada, com a mínim parcialment. Per aquest motiu, la secretària d’aquest òrgan es va negar a signar aquella resolució que va acabar atorgant la millor puntuació i, per tant, les obres de construcció, manteniment i explotació de l’hospital de Son Espases a Dragados.

Aquesta revelació figura ja a les diligències prèvies que està duent a terme la Fiscalia Anticorrupció, gràcies al testimoni d’una persona que va formar part d’aquell òrgan de la Conselleria de Salut. A més de la secretària de la mesa, un altre membre, l’assessor jurídic Javier Vázquez, va mostrar com a mínim dubtes respecte d’aquesta decisió, i per aquest motiu va abstenir-s’hi al·legant que no disposava de la informació suficient per posicionar-s’hi.

El fet que un testimoni expliqui que els integrants de la mesa de contractació es trobaren amb una part de l’acta ja elaborada, quan suposadament aquesta ha de ser el resultat de les deliberacions dels presents a partir dels informes i les consultes fetes, va sorprendre especialment els investigadors i és un dels elements incriminatoris més contundents per examinar amb lupa el procediment decisori que acabà amb la resolució favorable a Dragados.

Una part important dels integrants de la mesa de contractació eren alts càrrecs del Govern, persones que no ocupaven aquelles places com a funcionaris, sinó com a persones de confiança del seu conseller respectiu, i finalment del mateix Jaume Matas, que era qui segons la declaració d’Aina Castillo hauria teledirigit el procés d’adjudicació. En concret, el director general de Pressupostos, Bernat Salvà; el ja finat director econòmic de l’IB-Salut, Juan Sanz; el director assistencial Luis Alegre, el director de Planificació, Josep Corcoll; l’assessor jurídic de Presidència, Josep Maria Fiol, i Lucía Mateos, secretària general tècnica de Salut.

Tant l’interventor de la comunitat, Josep Amengual, com la secretària de la mesa i el misser de Salut, Javier Vázquez, sí que formaven part de la mesa com a personal amb plaça.

Castillo i Bertrán

Les declaracions fetes per Aina Castillo, exconsellera de Salut, i per la seva mà dreta a l’IB-Salut i ara gerent de la CAEB, Sergio Bertrán, als investigadors, no feren cap referència a instruccions de Matas per afavorir l’empresa de Florentino Pérez. En les seves explicacions ja com a imputats, ambdós sí que admeteren l’existència d’un sobre que tenia informació tècnica per beneficiar OHL, però no esmentaren l’altra gran empresa concursant, que va ser la que es va endur el contracte.

Seguint el fil de les manifestacions fetes per aquests dos alts càrrecs del PP, els investigadors volien anar més enllà i confirmar si aquest sobre arribà o no a la mesa. El seu contingut eren les prescripcions “tècniques” en les quals destacava l’oferta d’OHL. El president de la mesa de contractació que havia d’adjudicar les obres, Juan Sanz, va morir l’any 2012 i per aquest motiu va ser citada la seva secretària.

El seu testimoni va servir per corroborar que sí que havia arribat a la mesa un esborrany d’elements a tenir en compte per l’adjudicació, circumstància que va provocar importants tensions.

La indignació d’alguns tècnics de l’IB-Salut va ser recollida pel diari El Mundo, que va publicar que OHL guanyaria el concurs el mateix dia que estava prevista la reunió per tal de valorar les ofertes de manera definitiva.

Davant aquesta filtració imprevista, i segons fonts properes a la investigació, el president Jaume Matas ordenà a la consellera de Salut suspendre la reunió de la mesa de contractació. Aquesta circumstància aleshores sorprengué molt els integrants d’aquell òrgan, ja que no està clar que un president del Govern pugui marcar l’agenda d’una mesa. Les ordres de Matas foren cercar una aparença de legalitat i de demanar al Consell Consultiu que en fes un informe.

Primer intent

Tot i que de moment les declaracions dels principals imputats contra Jaume Matas parlen exclusivament d’instruccions en la primera fase del procés d’adjudicació, a favor d’OHL, la constatació que una part del contingut de l’acta de resolució final del concurs va arribar redactada a la mesa fa que els investigadors vulguin aclarir tot el que fa referència a aquella sessió final i a tot el que va envoltar la reunió. les intervencions de cadascun dels seus membres; per descomptat, intentar esbrinar com va arribar aquesta informació ja “cuinada”, i quina va ser la cadena de transmissió, que en el cas d’OHL ja ha quedat acreditada per com a mínim tres de les persones a les quals s’ha pres declaració.

Fonts properes al cas assenyalen que la Fiscalia encara no té enllestida del tot la querella, si bé es dóna per cert i segur que la presentarà els propers dies. La documentació que s’havia sol·licitat als diferents organismes públics que varen intervenir en el procediment, principalment la Conselleria de Salut i l’Ajuntament de Palma, ja és en mans del ministeri públic.

El volum d’aquests expedients és molt considerable i, segons fonts del cas, encara no ha estat analitzada totalment. A banda de les actes de totes les reunions i els plecs de condicions del concurs, també s’han incorporat els diferents estudis i informes i, per descomptat, els que va elaborar la consultora Global PM, empresa que va ser la primera que va valorar les diferents ofertes. En segona instància, i per ordres de Jaume Matas, s’incorporaren a l’anàlisi de les diferents propostes els col·legis d’economistes i els d’enginyers. També els seus raonaments formen ja part d’aquest enorme expedient a punt de ser judicialitzat.

Un procediment tan important i, sobretot, tan sucós per a les constructores com és el contracte de construcció, manteniment i explotació de Son Espases mereix un estricte control públic a tots els nivells. Per descomptat que no és la primera mesa de contractació que viu episodis d’irregularitats, però en aquest cas no es pot perdre de vista que els ciutadans s’hi jugaven 635 milions d’euros, més el tradicional sobrecost que pateixen les obres públiques.

Alguns experts ja qüestionaren en el seu moment que un concurs públic en el que hi havia uns plecs de condicions clars es pogués modificar a la meitat incloent-hi nous informes, com varen ser els del Col·legi d’Economistes i el del Col·legi d’Enginyers, que no havien estat considerats a l’inici. A més, la composició d’una bona part de la mesa la conformaven alts càrrecs del govern, que gaudien d’una posició determinada gràcies precisament a la decisió subjectiva dels seus superiors polítics. Sembla que una major presència de funcionaris seria el més assenyat.