L'Estat posarà fre a construir en zones inundables després de dècades de pressió urbanística a les Balears
El criteri principal és que tant en sòl rústic com en urbà no es poden autoritzar edificacions noves, sobretot a les zones de flux preferent
PalmaEl govern espanyol ha decidit passar a l'acció per tal d'eliminar la possibilitat, encara que sembli increïble, que encara avui es puguin autoritzar noves construccions en zones inundables. Després de la tragèdia del País Valencià, les comunitats autònomes com les Balears i els ajuntaments no han acabat d'imposar un criteri estricte prohibint noves autoritzacions en zones de risc, i per això l'executiu estatal prepara un reial decret nou que endureix les regles per construir en zones exposades a inundacions. En concret, fixa un límit més clar i prohibeix els usos residencials nous en les àrees de més perillositat, com les conegudes zones de flux preferent. El projecte normatiu, encara en fase d’informació pública, estableix que en les zones de flux preferent no es podran autoritzar habitatges nous, ni tan sols en sòl ja urbanitzat. Reforça, per tant, el principi que el risc d’inundació ha de condicionar l’ordenació del territori.
A les Balears, aquest tema va ser especialment polèmic quan el Govern de Marga Prohens volia fulminar les restriccions en zones de risc que havia imposat el pacte. Finalment, va eliminar les prohibicions a totes les zones de risc a excepció de les inundables. Emperò la realitat no és tan senzilla, i es continuen tramitant construccions, principalment residencials. Palma és un dels municipis que més projectes tramita en aquest sentit. Per molt que se sap que la normativa genèrica ja fa referència a la necessitat de no autoritzar res en zona inundable, "l'aplicació és sempre interessada", explica un tècnic jurídic municipal consultat per l'ARA Balears. "Si es pot aconseguir donar la llicència, es dona, cercant arguments de tota mena", afirma.
El reial decret estatal nou introdueix ara un límit comú per a totes les comunitats autònomes: els governs autonòmics i els ajuntaments podran gestionar el risc, però no podran rebaixar els mínims estatals de protecció en les zones de més perillositat. Les Balears tenen competències pròpies en matèria de recursos hídrics, però el nou reial decret estatal fixa un mínim de protecció comú que l’autonomia no pot reduir.
A les Illes Balears, el debat tindrà especial incidència en municipis travessats per torrents o amb zones baixes exposades a episodis de pluja intensa. No es podran fer autoritzacions que incompleixin els mínims estrictes que marcarà l'Estat.
La tragèdia al País Valencià marca el camí
La reforma modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, la normativa d’avaluació i gestió dels riscos d’inundació, el Reglament de l’Administració Pública de l’Aigua i el Reglament General de Costes. El Ministeri justifica el canvi per l’augment dels episodis extrems i per la necessitat d’adaptar la normativa al nou escenari climàtic, especialment després de la dana del 29 d’octubre del 2024. I ho fa mitjançant una fórmula, la del reial decret, que una vegada passada la informació pública i les consultes pertinents, podrà ser aprovada pel Consell de Ministres sense que calgui validar-ho al Congrés, on la majoria de Sánchez resulta sempre complicada.
La principal novetat és que el text reforça la protecció de les zones de flux preferent, aquelles on l’aigua es concentra amb més intensitat durant una avinguda i on el risc per a persones i béns és més elevat. En sòl urbanitzat, la norma introdueix una prohibició expressa dels nous usos residencials en aquests àmbits, mentre que el règim anterior podia admetre determinades actuacions si complien requisits tècnics.
En sòl rústic, la restricció encara és més severa: les zones de flux preferent hauran de mantenir aquesta situació i només s’admetran excepcions molt concretes, com petites edificacions agràries i actuacions vinculades a aprofitaments hidràulics reconeguts.
També limita escoles, hospitals i residències en zones de risc
El projecte no només afecta els habitatges. En les zones amb més risc també restringeix la implantació d'equipaments nous considerats delicats, com centres educatius, sanitaris, residències de persones grans o amb discapacitat, grans superfícies comercials i determinades instal·lacions que podrien incrementar la vulnerabilitat davant una inundació.
En la resta de zones inundables, fora del flux preferent, la construcció residencial continuarà sent possible, però amb condicions d’adaptació noves: els habitatges hauran de situar-se almenys un metre per damunt de la cota d’inundació de referència i no podran disposar de soterranis ni garatges subterranis.
Un canvi de paradigma: el risc passa a ordenar el territori
La normativa nova reforça la idea que les obres de defensa no poden ser l’única resposta davant les inundacions. El Ministeri defensa que la planificació urbanística és una de les eines principals per reduir l’exposició al risc i evitar desenvolupaments nous en zones vulnerables.
Per això, els municipis hauran d’incorporar la cartografia oficial de risc d’inundació als instruments urbanístics en un termini de cinc anys. Si no ho fan, els informes dels organismes de conca podran ser desfavorables per a desenvolupaments urbanístics nous. A més, els ajuntaments hauran d’elaborar programes d’adaptació al risc d’inundació amb identificació de zones vulnerables, edificacions afectades, mesures de protecció i sistemes d’alerta.
El risc d’inundació quedarà inscrit en les compravendes
Una altra novetat rellevant és que el risc passarà a formar part de la informació immobiliària obligatòria. Quan es vengui una finca afectada per una zona de flux preferent o una zona inundable, aquesta circumstància haurà de constar en el títol de transmissió i quedar reflectida en el Registre de la Propietat. Sense aquesta declaració no es podrà inscriure la transmissió.
La mesura pot tenir efectes especialment rellevants en territoris amb molta pressió urbanística, perquè incorpora el risc d’inundació com un element que també afectarà el mercat immobiliari.