L'OCB assegura que el TC no ha avalat l'eliminació del català a la sanitat pública

PalmaL'Obra Cultural Balear (OCB) s'ha pronunciat davant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) en què desestimava el recurs presentat per més de 50 diputats del PSIB i Sumar i promogut per l'OCB contra l'eliminació del requsit del català per fer feina a la sanitat pública. En un comunicat, l'entitat ha assegurat que el TC no ha avalat l'eliminació del català a la sanitat pública i ha demanat prudència en la interpretació del pronunciament del Constitucional. El president de l'OCB, Antoni Llabrés, ha assenyalat que el TC "no s'ha pronunciat sobre el fons del recurs, només sobre un aspecte de caràcter formal". Llabrés ha insistit així en el fet que el Constitucional encara no ha examinat els tres motius substantius d’inconstitucionalitat en els quals es fonamenta el recurs i que "seria un error entendre que el TC dona per bona la política lingüística regressiva del Govern Prohens".

En l'escrit, l'OCB ha exposat que el pronunciament del Constitucional fa referència al primer recurs que va presentar l'entitat i que allò que el TC indica és que aquest recurs ha perdut el seu objecte, atès que la norma contra la qual s'adreçava (DL 5/2023) actualment està derogada.

En concret, assenyala, el DL 5/2023 es va derogar a través de la Llei 7/2024 de simplificació administrativa, quan el PP erròniament va votar a favor de 34 esmenes de Vox al Parlament. "Per tal de rectificar el despropòsit legislatiu", expliquen, el Govern va aprovar el DL 5/2024, que recuperava el text original del DL 5/2023 erròniament derogat, amb el suport al Parlament dels grups de l'oposició. Contra el DL 5/2024, es va interposar un segon recurs que segueix el seu curs, detalla l'entitat.

Llabrés remarca que, amb relació a l'actual recurs (el primer que es va interposar), "la sentència del TC no entra en el fons de l'assumpte i no es pronuncia sobre els tres motius d'inconstitucionalitat de caràcter substantiu que esgrimeixen els recurrents". "Sí que ho farà, previsiblement, quan deliberi sobre el segon recurs presentat, l'admissió a tràmit del qual està programada per a dimarts, 27 de maig", explica.

En aquest sentit, el president de l'OCB insisteix en el fet que el TC només ha entrat a analitzar un motiu formal del recurs: si era possible o no regular aquesta matèria a través de la figura del decret llei. "Aquí dona la raó al Govern de manera incorrecta", considera l'entitat.

"El TC dona per bons els arguments del Govern sobre les raons d'urgència, basant-se en uns informes ficticis que emetia automàticament el servei de salut en la legislatura anterior, en què s'eximien del català els professionals de la sanitat per una suposada mancança d’aquests professionals", indiquen.

L'OCB ha recordat que va poder demostrar, en el seu moment, que aquests informes no es corresponien amb la realitat, ja que en el procés d'estabilització de professionals sanitaris —més de 2.000 places convocades amb l'exigència de coneixements de català— s'hi varen presentar més candidats lingüísticament capacitats que places oferides i, recentment, una vegada finalitzat aquest procés, s’ha vist que no han quedat places de sanitaris desertes per raons de llengua.

L'entitat també ha subratllat que ja ho va fer públic fa uns dies: de les 1.277 places d'infermeria "cap no ha quedat deserta" i que aviat farà públiques les dades en relació amb els metges.

Finalment, Llabrés ha declarat que la perspectiva de control de constitucionalitat sobre una norma únicament significa que aquesta norma és compatible amb la Constitució, "no significa res més", ha remarcat. En aquesta línia, ha indicat que també era constitucional la norma anterior, que exigia coneixements en català per poder ingressar a la sanitat pública. "En aquest cas concret, la millor opció seria que el Govern defensàs els drets lingüístics dels ciutadans d’aquestes illes i no apostar per trepitjar-los", ha sentenciat.

MÉS per Mallorca sobre la sentència: "El fons de la qüestió encara està pendent"

Per part seva, MÉS per Mallorca també ha volgut aclarir la sentència del TC i ha recalcat que el que ha fet és "no pronunciar-se sobre el fons del tema". "El Constitucional ha desestimat un recurs contra el decret del PP, però només per motius formals. El fons de la qüestió —la vulneració dels drets lingüístics— encara està pendent", ha manifestat la diputada de la formació al Parlament Marta Carrió en un missatge a les xarxes. Carrió ha subratllat que el TC "no ha dit que eliminar el requisit del català sigui constitucional", sinó que "el decret impugnat ja no és vigent".

La diputada ha apuntat que el TC "accepta l'ús del decret llei només perquè el PP va presentar informes que pretenien justificar una urgència inexistent". En relació amb això, Carrió ha denunciat que eren informes manipulats i sense base real.

Finalment ha assegurat, amb referència a l'admissió a tràmit el 27 de maig del segon recurs, que MÉS estarà vigilant perquè es respectin els drets lingüístics i l'oficialitat real del català. "El català a la sanitat no es toca", ha conclòs.