L'Estat no preveu que les Balears bloquegin el repartiment de menors migrants: “Se’ns ha dit que es complirà la legislació”

PalmaEl govern d’Espanya manté la seva posició que les Balears han d’acceptar el repartiment de Menors Migrants No Acompanyats (MENA) procedents de les Canàries, i assegura que aquests trasllats no incrementaran la pressió sobre el sistema de protecció illenc. Així ho ha manifestat el secretari d’Estat del Ministeri de Joventut i Infància, Rubén Pérez, després d’una reunió a Palma amb la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, i els consellers insulars de Benestar Social, en la qual també ha participat el delegat del Govern, Alfonso Rodríguez.. “Se’ns ha comunicat que es complirà la legislació”, ha explicat Pérez, que ha destacat que el govern destinarà sis milions d’euros a l’Arxipèlag per a l’acollida de menors, amb una partida addicional en preparació.

La reunió ha servit, segons ha Pérez, per abordar la situació de la infància migrant a les Illes Balears i analitzar la casuística pròpia de l'arxipèlag. Ha destacat la importància de poder seure en una mateixa taula i tractar amb franquesa les divergències existents respecte al Reial decret llei aprovat pel Congrés, destinat a fer front a la contingència migratòria que afecta especialment Canàries, Ceuta i Melilla. Pérez ha subratllat que tant el Govern central com la Delegació a Balears han fet un seguiment "molt important" de la situació migratòria, tot i que considera que a les Illes no es dona una contingència, sinó un increment sostingut de les arribades, que ha cronificat el fenomen en els darrers anys.

Davant aquest escenari, el Govern ha optat per reforçar el finançament i donar suport al sistema de protecció autonòmic, però sense activar el mecanisme de contingència migratòria. En concret, Balears rebrà sis milions d’euros: dos milions d’una partida de 22 milions del Ministeri, i quatre més procedents de l’assignació estatal de 100 milions per al repartiment de menors. A més, es treballa en una nova línia de finançament per enfortir el sistema de protecció. Sobre el Reial decret llei, Pérez ha defensat que aquest no estableix diferències entre comunitats, sinó que aplica un criteri de repartiment "equitatiu, solidari i ponderat". També ha desmentit una sobreocupació extrema del sistema de protecció de menors a Balears, afirmant que, si bé se supera la capacitat ordinària, no es pot comparar amb altres territoris que la tripliquen.

Per la seva banda, el Govern i els quatre consells insulars han expressat el seu malestar per no haver aconseguit un acord per frenar la derivació de menors migrants no acompanyats procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla. La consellera Fernández ha manifestat sentir-se “decebuda” perquè l’executiu estatal no preveu la possibilitat que les Balears quedin fora d’aquest repartiment, una situació que considera insostenible donat que actualment s’atenen 718 menors en espais amb capacitat per a 416. “Dos de cada tres menors protegits són migrants. El sistema no estava preparat per fer front a aquesta situació ni per donar solució a l’afluència continuada”, ha afegit.

Finançament "insuficient"

El conseller Guillermo Sánchez, de Mallorca, ha qualificat la reunió amb l'Estat d'“infructuosa i decebedora”. Ha denunciat que, malgrat la visita de la Secretaria d’Estat a un centre fa un any, la situació ha empitjorat, amb un increment en el nombre de menors atesos i insuficiència de finançament. “Les ajudes cobreixen menys del 10% de les necessitats reals, mentre que la manca d’espai i habitatges dificulta encara més la situació a l’illa, que pateix una doble insularitat”, ha indicat. Sánchez ha recordat que només en una setmana han arribat 20 menors més, la qual cosa ha generat una gran tensió sobre el sistema.

Per part d'Eivissa, la consellera Carolina Escandell ha coincidit amb aquesta preocupació, i ha afirmat que “les bones paraules no solucionen la problemàtica real”. Ha subratllat que l’atenció als menors migrants a les Balears és més costosa que a la Península i que s’estan tancant altres rutes migratòries, fet que concentra la pressió a les Illes. Escandell ha denunciat que “es parla només de les pasteres que arriben, però no de les que no arriben”, i ha reclamat un model d’integració i no un sistema assistencial limitat. “No podem acceptar més menors perquè no tenim capacitat”, ha alertat.

Un increment del 1.000%

La consellera de Formentera, María Cristina Costa, ha advertit que l'illa, que s'ha convertit en un dels principals punts d'arribada de pasteres de les Balears, no disposa d’un centre d’acollida propi. "Els migrants que arriben es veuen obligats a esperar sota porxos sense assistència adequada", ha dit. A més, ha alertat sobre la manca de presència de Policia Nacional i la sobrecàrrega que suposa per a la Policia Local i Protecció Civil. “Hi ha hagut un increment de més del 1.000% en el nombre de menors atesos, i no podem continuar atenent menors ja radicats amb els recursos actuals”, ha afirmat Costa, que ha reivindicat la necessitat d’una migració ben formada i amb futur per a les Balears.

Finalment, la consellera menorquina Carmen Reynés ha expressat la seva preocupació per la manca de voluntat política per abordar la situació dels menors migrants no acompanyats. Ha destacat la importància d’actuar en origen per evitar l’arribada d’aquests menors, molts dels quals arriben gairebé a l’edat de la majoria d’edat, la qual cosa dificulta la implementació de plans personalitzats. Reynés ha lamentat que alguns menors arribin per via aèria amb els seus pares, que després "els abandonen a l’illa, incloent-hi casos en què els deixen sols a l’estació d’autobús, i això genera un efecte crida que incrementa la pressió sobre el sistema de protecció".

Arribades en avió

Menorca i Eivissa han denunciat l’arribada recent d’almenys quatre menors migrants en avió. Segons ha explicat Carmen Reynés, dos menors, un d’11 anys, han estat deixats per les seves famílies a una estació d’autobusos abans que els pares tornassin cap al seu país d’origen. A Eivissa, Carolina Escandell ha confirmat dos casos similars, amb menors procedents principalment del Magreb. Aquest fenomen, que se suma a la immigració per via marítima, preocupa les autoritats locals per l’efecte crida que podria tenir. A Mallorca, per contra, no s’ha detectat cap cas d’aquest tipus.