Turisme
Societat05/09/2022

L'estiu de la saturació força el Pacte a prendre mesures

L'Executiu reivindica la moratòria de places, però els moviments socials reclamen més coratge per recuperar els recursos i la qualitat de vida

PalmaEl maig hi va haver una mitjana d’1,6 milions de persones a les Balears entre turistes i residents. Una xifra que era pròpia del ple estiu només fa 17 anys. D’aquesta manera, el maig del 2022 és equivalent a l’agost del 2005. Si, a falta de fer el recompte, el maig actual és l’agost de fa uns anys, està clar que enguany s’hauran batut tots els rècords de pressió humana.

Un milió de vehicles; un aeroport –el de Son Sant Joan–, que competeix entre els 10 primers d’Europa, tot i pertànyer a un territori minúscul; platges a vessar; embossos i un llarg etcètera de situacions que retraten cada dia a les xarxes socials milers de residents esgotats per la pèrdua de qualitat de vida que ha comportat el turisme... Tothom, fins i tot els hotelers, coincideixen a qualificar-ho de desbocat. Si a això s’hi afegeix una temperatura més alta, l’estiu postpandèmic ha resultat per a molts una experiència que no volen repetir.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha un clam d’una part de la població i també de les organitzacions socials, que divendres mateix tornaven a concentrar-se davant la Delegació del govern espanyol per reclamar que no s’ampliï de cap manera Son Sant Joan i que s’acabi “aquest model depredador que ens està robant la terra i la vida”, segons deien els portaveus, per posar fi a 50 anys d’increment constant d’indicadors.

Després de set anys al capdavant del Govern, l’esquerra acumula importants mesures territorials, que han posat les bases per a una frenada important, amb una reforma de la llei turística que per primera vegada estableix un límit a les places, a més de la posterior moratòria i la gestió de l’intercanvi amb la intenció de reduir capacitat.

Cargando
No hay anuncios

A més, recorden fonts de l’Executiu, “s’ha apostat per fer front al turisme d’excessos i s’ha assolit un acord amb la patronal de creuers per reduir la concentració de vaixells un mateix dia, tot i no tenir-hi competències”. I és així. L’esquerra ha aconseguit impulsar desclassificacions de sòl, limitar les places i, a Formentera, fins i tot posar numerus clausus als vehicles que hi arriben. “Però amb aquest estiu, tot sembla poc. Evidentment, parlam i no descartam negociar alguna mesura més”, admeten.

Una simple passejada pel litoral o pel centre de Palma posa de manifest que “les mesures són insuficients”, admet el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Crec que aquest govern ha estat pioner a intentar posar el fre, però la inèrcia és molt forta. Jo, com a batle de Deià, ho he viscut en primera persona: no podem continuar així, perquè posam en risc no ja la qualitat de vida dels nostres ciutadans, sinó el futur econòmic”, sentencia.

Cargando
No hay anuncios

I no només l’esquerra, tradicionalment defensora de contenir la pressió sobre els recursos, ha posat fil a l’agulla. A Eivissa, el Consell ja té enllestit un esborrany normatiu per limitar l’entrada de vehicles a l’illa durant els mesos de temporada alta. “Volem assegurar que es puguin moure tant els eivissencs com els turistes”, va dir Mariano Juan, vicepresident del Consell, quan es presentà aquesta iniciativa, encara en fase d’estudi. La líder del PP a les Balears, Marga Prohens, va més enllà i admetia en una entrevista recent a IB3 Ràdio que “és el moment d’estudiar” ampliar, fins i tot a Mallorca, aquesta fórmula.

Els partits del Pacte són conscients que almenys una part de la ciutadania està frustrada per les dificultats de mobilitat i de gaudi a les Illes durant l’estiu. El descontentament s’ha aglutinat les darreres setmanes darrere de missatges com #SOSResidents, a partir de l’adaptació d’una creativitat que varen fer els empresaris turístics durant la pandèmia, quan demanaven ajudes públiques per l’aturada. “A finals d’aquest estiu és necessari fer dues coses: continuar actuant i, a la vegada, seure amb els diferents agents econòmics i socials per abordar iniciatives concretes”, afirmen fonts de l’Executiu autonòmic.

Cargando
No hay anuncios

“Se’ns acusava de turismofòbics per demanar mesures contra la massificació. El temps ens ha donat la raó. Ens alegra que les altres formacions i sectors facin les mateixes anàlisis. Necessitàvem que la resta de partits s’hi sumassin”, recorda per part seva el conseller insular de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano (Podem). En el si del Pacte hi ha certa coincidència en la valoració que, malgrat haver tirat endavant un paquet important de mesures de contenció, “hi ha una percepció, que és real, que així no podem continuar”, admet Lluís Apesteguia. “Crec que ha arribat l’hora de parlar de decreixement, no només per protegir els recursos, sinó també pel futur econòmic de les generacions que vindran”, diu. “Proposarem destinar l’impost sobre les estades turístiques al decreixement”, confirma.

 El fet que la demanda sigui infinita fa que els preus no aturin de pujar, i aquest és un dels grans reptes. “A Eivissa, durant l’hivern hi ha zones residencials que són pobles fantasma. L’especulació turística amb l’habitatge és brutal”, lamenta Neus Prats, del GEN-GOB, per qui només la reducció de capacitat de càrrega dels planejaments i, per tant, el “decreixement” poden mitigar la situació.

A Menorca, el lloguer turístic dispara la pressió

Fins fa poc, Menorca s’havia salvat de la massificació, perquè en el Pla Territorial del 2003 hi havia una aposta clara (eliminació de 60.000 places, sòl rústic no edificable, hotels de màxim 450 places, prohibició d’apartaments, etc.). “Però fa uns anys que s’ha disparat el lloguer turístic”, recorda Miquel Camps. Segons el Consell, hi ha 5.800 cases amb lloguer turístic legalitzat i unes 6.300 que en fan il·legalment. “Això són 12.000 cases que han desaparegut com a opció de ser llogades per la població resident i que suposen una capacitat d’allotjament afegida d’unes 60.000 persones. Cal aturar aquest creixement i posar recursos a la inspecció”, sentencia Camps.

Cargando
No hay anuncios
Limitar els cotxes de lloguer mentre encara augmenta l'asfalt

El Departament de Carreteres del Consell de Mallorca estudia en profunditat com fixar un nombre màxim de cotxes de lloguer, una iniciativa gens senzilla des del punt de vista competencial, però que té molt de suport ciutadà. Aquest mateix departament del Pacte ha aplicat durant set anys el pla de carreteres del PP i, a més de l’autopista Llucmajor-Campos, ha executat circumval·lacions i accessos com el de Lloseta, amb gran consum de territori. De fet, els ecologistes han criticat que no hi hagi recursos per al tren del Llevant i sí per asfaltar i fer estructures pensades només per al vehicle privat. Ara sí que es refarà aquell pla de carreteres i es descartaran 26 projectes. 

Iniciatives que ja s'han fet

Sostre de places

623.000 places és el màxim creixement de l’oferta turística. Ho va impulsar Biel Barceló. Insuficient per alguns però, en definitva, el primer topall concret de la història del turisme illenc.

Moratòria

En una nova reforma de la llei, el 2022 s’ha decretat una moratòria de noves places durant 4 anys i fórmules de decreixement en alguns casos que poden fer els consells insulars.

Límits al cotxe

Formentera va marcar el camí limitant els cotxes que hi arriben per mar. Ara Eivissa ho estudia i Mallorca vol regular els de lloguer.

Menys creuers

Acord amb la patronal per només tres creuers a la vegada i només un de més de 5.000 persones, amb 20 dies d’excepció.

Turisme d’excessos

Prohibicions com la barra lliure o les happy hours a qualsevol establiment

Reptes per minvar la pressió

Grans inversions en tren

El tren de Llevant és l’exemple d’un anhel que compartien tots els partits d’esquerres, però que en set anys ningú no ha impulsat, mentre s’ampliava la xarxa viària amb grans inversions.

Més desclassificacions

El Decret llei 9/2021 va ser una important mesura de desclassificació de sòl. Però encara queden urbanitzacions pintades en diferents planejaments municipals que ja no tenen sentit. A més, revisions de planejaments comel de Palma inclouen nous urbanitzables en sòl rústic.

Perseguir l’oferta il·legal

Encara hi ha milers de places il·legals de lloguer vacacional a les plataformes. Falta inspecció.

Menys promoció

Encara que s’intenti fer veure que només es fa promoció turística per a la temporada baixa, la inversió publicitària i les grans despeses en les clàssiques fires turístiques demostren que el model tradicional no ha canviat tant.