L’escalada d’un conflicte que va més enllà del turisme

PalmaStephan Schulz va partir fa uns dies de Santanyí cap a Alemanya, com fa cada estiu. “No suport la calor tan forta, i si et som sincer, tampoc els embossos i la gentada que hi ha per tot”. Té una petita consultora informàtica i teletreballa bona part de l’any des de Mallorca, a la casa d’un germà. Abans de marxar, va veure una de les 20 tanques publicitàries on els hotelers diuen als visitants que se’n vagin a casa... però satisfets: “Entenc la campanya, a les Illes es viu del turisme. I també comprenc que hi hagi un cansament dels locals. Tenc amics d’aquí. No és un tema fàcil i no sé si sabria com resoldre-ho”, admet. La frase dels hotelers és un joc de paraules que vol contrarestar les campanyes antiturístiques que, agradi o no, agafen cada vegada més força i arriben ja als mercats emissors. “Hem actuat perquè la cosa ja no és una broma. I alguns turistes estan preocupats de no ser ben rebuts”, confirma la vicepresidenta executiva de la Federació Hotelera María José Aguiló. “Nosaltres estam orgullosos de la nostra destinació i dels seus valors, i no ens sembla bé focalitzar la crítica damunt els turistes. És cert que hi ha problemes, com en tota activitat econòmica, però el que hem de fer com a societat és afrontar-los. Hi ha un dèficit acumulat de gestió pública en mobilitat i accés a l’habitatge que va més enllà del turisme, i de la qual no en té cap culpa el visitant”, sentencia.

El dia 6 de juliol, només uns dies abans de partir de Mallorca, Schulz va poder llegir al Bild un article que demanava als mallorquins no “insultar” els alemanys, arran d’una pintada a Santanyí que deia “Deutsche, raus” (Alemanys, fora). No només el Bild, sinó altres publicacions dels mercats emissors han recollit les diferents notícies d’accions antiturisme. L’escalada del conflicte començà amb les protestes de l’estiu de 2024, que s’han repetit enguany. Amb la pintada a la Conselleria de Turisme inclosa. “M’hauria agradat que els convocants de les manifestacions antiturisme haguessin condemnat aquestes pintades, perquè per jo tindrien més credibilitat”, ha dit a l’ARABalears el conseller de Turisme, Jaume Bauzà, que “entén” que hi hagi desencís ciutadà per, sobretot, “el problema de l’habitatge”.

Confrontació

No és la primera campanya que es fa a les Illes per recordar als turistes que són benvinguts. Però aquesta arriba en un moment d’especial confrontació entre una part de la societat que en viu i la que li atribueix tots els mals. I els empresaris hotelers comencen a passar pena per la transcendència que pugui tenir a l’exterior una contestació creixent a la principal activitat de les Illes. El portaveu de l’Associació d’Agents de Viatges Britànics (Abta),Sean Tipton, confirma que “les protestes recents demostren que no sempre s’aconsegueix l’equilibri entre el benestar dels residents i l’atractiu per als visitants”. A més, el portaveu afirma que “Abta reconeix que el terme ‘massificació turística’ sovint simplifica una realitat complexa i diversa, amb problemes com l’habitatge assequible, que varien segons la destinació”.

“Crec que hem demostrat sempre un compromís amb l’economia i la societat illenca”, diu l’hoteler Jaume Horrach. “Tenim 23 delegacions territorials que fan feina a escala molt local, preocupant-se per un problema de renous o una canaleta que no drena bé. I per generar ocupació estable, o per la seva formació. Crec que cal mirar molt bé què és el que ha disparat aquest sentiment d’esgotament dels ciutadans”, afegeix.

La resposta a la insinuació d’Horrach la confirma el filòsof i exmembre de Terraferida, Joaquín Valdivielso. “Hi ha un abans i un després de l’airbienbificació. La Llei de Carlos Delgado (2012)amb els unifamiliars i Biel Barceló (2017) legalitzant els pisos consagren aquest model que es dispara a partir del 2016. Per tant, dreta i esquerra legitimen aquest boom, que se suma a l’existent”, afirma, i apunta cap a un tema clau:“L’hotelitzacióde l’habitatge afegeix un nou i gravíssim problema, l’accés per part de la població local”, assegura. L’investigador social considera que aquest element ha provocat una part molt important de la contestació envers el turisme.

Laura Marín fa feina en una cadena hotelera a la platja de Palma, i son pare ja va treballar en un hotel. “Jo he pogut estudiar a la universitat perquè els meus pares es deixaren la pell a la feina. El turisme ens va donar una oportunitat i tots els germans hem pogut tenir una carrera professional. Avui, les coses s’han complicat per molts motius. Jo trob que una part dels turistes que venen són un desastre, fan coses que als seus països no els deixarien fer”, adverteix. “Em fa ràbia quan, per analitzar el problema es parla en genèric del turisme. A la meva empresa s’intenta oferir qualitat, respectar el medi ambient, i tenim una part de la plantilla que és la mateixa des que som aquí, fa 12 anys. Es fica tot el turisme dins el mateix sac i crec que és hora de veure quin model volem”, confirma.

Si la pregunta es fa als hotelers, la resposta és clara i no és la primera vegada que la formulen:“Els darrers anys no és el nostre sector el que ha crescut. Ia més, si llegim l’exposició de motius de la Llei Barceló, en un moment en què a tots se’ns va vendre el lloguer turístic a pisos com economia col·laborativa, es parla que, si es considera perjudicial, aquest model es pot desfer. Ara crec que ha quedat palès que problemes com la saturació a punts concrets o la mobilitat són causats per aquesta activitat descontrolada”, assegura María José Aguiló, per a qui “és molt important que l’experiència del visitant i la vida dels locals no suposin una carrera d’obstacles”.

Per què la suposada influència dels hotelers sobre els governs no ha fet que els polítics acabin amb l’oferta il·legal com els demanen? “S’ha multiplicat la població rendista. Si poses més mesures, hi ha gent que deixa de guanyar doblers, i ara ja no només hi ha els actors típics de fa 30 anys. Ara hi ha molta classe mitjana que en viu, cosa que es pot classificar com a parasitària. Són el nou poder social i cap partit ha incorporat el tema als seus programes, perquè això voldria dir posar-los a la diana, i són molts. No s’hi volen enfrontar. No podem analitzar el conflicte amb codis pre-Airbnb”, sentencia Valdivieso.