Aiguats

Per què l'alerta als mòbils aixeca crítiques a Madrid i funciona bé a Catalunya?

Era la primera vegada que es va activar a la capital espanyola quan al Principat ja s'havia provat 12 cops

4 min
Exemple d'una alerta de Protecció Civil durant un simulacre.

Barcelona / MadridQuan aquest diumenge els veïns d'Alcanar van saber que s'havien de confinar pels aiguats van rebre una alerta al telèfon amb la qual ja estaven familiaritzats. Dos mesos enrere, van viure exactament el mateix: el mòbil va fer un so estrident i va aparèixer un text de Protecció Civil. Aquest cop, era un simulacre. "Atabala i espanta", admet la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany. "Per això, és important que ho hagis viscut abans i ho hagis après a gestionar. Si vols que marxi el so, has de clicar acceptar. Abans, però, has de llegir el missatge, si no no serveix de res". El missatge apareix com si fos "una pantalla emergent, que no s'assembla en res a cap aplicació, i atura tot el que estàs fent". Per tot plegat, i més si el reps en una situació de risc, és "molt important familiaritzar-s'hi". Entre simulacres i situacions reals, a Catalunya ja s'ha activat aquesta alerta 12 cops.

A Madrid, però, la situació va ser completament diferent. A dos quarts de tres del migdia, la majoria de persones que es trobaven a la Comunitat de Madrid van rebre una alerta amb el mateix so estrident que els avisava d'aiguats que podien ser perillosos i els demanava que evitessin desplaçaments. Era la primera vegada que Protecció Civil d'aquesta comunitat decidia llançar un avís d'aquestes característiques. L'Aemet havia activat l'alerta vermella per risc d'inundacions i el govern madrileny va decidir avisar tota la ciutadania a través d'aquest sistema europeu: l'ES-Alert.

El govern espanyol és el que ho ha implementat a tot l'Estat, però són les comunitats autònomes les que tenen la competència exclusiva de quan utilitzar-ho per advertir la població. L'alerta d'aquest diumenge va generar estupefacció entre la ciutadania perquè era la primera vegada que s'enviava en aquesta comunitat. De fet, Protecció Civil només havia fet tres proves, apunten fonts de l'ens, en alguns municipis madrilenys. Era la primera vegada que ho activava Madrid i va aixecar polèmica. D'entrada, per l'ensurt que els ciutadans es van endur quan l'alerta va arribar als mòbils. Però també perquè just les hores després que rebessin l'alerta, no va ploure tan fort com s'esperava; de fet, l'Aemet va reduir l'alerta a taronja. Malgrat tot, durant tota la nit i al llarg d'aquest dilluns al matí ha anat plovent i els aiguats han generat destrosses en alguns municipis, a més d'una persona desapareguda que els serveis d'emergències encara busquen.

Ara bé, la polèmica també ha vingut arran del tuit que va fer aquest diumenge el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, en què posava en dubte l'alarma que s'havia generat. Tot i que el missatge anava dirigit sobretot per a l'Aemet, alguns han interpretat que també era per a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, perquè també feia referència a l'economia. Per això, la cap de l'executiu de la Comunitat de Madrid ha hagut de sortir a defensar l'alerta (l'Aemet també va defensar la seva actuació després del tuit de Juanma Moreno). "Cal saber conjugar l'economia amb la seguretat. El que hem vist ha estat catastròfic i crec que ens hem de quedar amb el que s'ha evitat gràcies a l'alerta", ha afirmat Ayuso.

Enquestes

La principal diferència entre Catalunya i Madrid és que la gran majoria de catalans ja hi estaven acostumats. "Des que vam tenir l'eina, ja vam organitzar una sèrie de simulacres perquè la població la conegués", resumeix la directora de Protecció Civil. El primer va ser el novembre del 2022 a Tarragona i l'últim serà dijous de la setmana que ve a Barcelona i l'àrea metropolitana. Ja s'han fet a totes les altres vegueries. Es van trobar, però, amb un petit problema: "Només confirma que has enviat l'alerta, no tens cap mena de retorn de quantes persones han rebut aquest missatge". Necessitaven feedback i van crear una enquesta perquè la responguessin els ciutadans que havien rebut el simulacre.

Va ser gràcies a aquesta enquesta que van saber que el simulacre a Tarragona no havia arribat a tots els telèfons. Era un algoritme que fallava i van demanar a l'Estat que l'arreglés. La segona vegada, el 13 de juny, ja va funcionar. Per exemple, quan l'1 d'agost es va estrenar el sistema avisant els ciutadans de Miami Platja que s'havien de confinar per un incendi al Perelló, aquests habitants ja havien viscut el simulacre feia dos mesos. De moment, la valoració des de Protecció Civil és "molt positiva".

La població de Buenache, Conca, demanarà la declaració de zona catastròfica pels estralls de la DANA

Fins ara, sense comptar els simulacres, les alertes s'han fet servir sis vegades. Cinc per incendis (dues a Portbou, i una a Miami, Arbúcies i Mont-roig del Camp) i una pels aiguats a l'Ebre. No sempre és fàcil trobar el moment per enviar-la. Fonts de Protecció Civil de Madrid, per exemple, apunten que s'activa quan es considera que la situació pot ser greu, però admeten que no hi ha un patró establert. Amb tot, no deixa de ser una eina més reactiva que preventiva i, per tant, el risc ha de ser imminent. A Alcanar, per exemple, es va activar quan la pluja començava a descarregar amb força. "Serveix perquè la població s'autoprotegeixi en casos d'emergències greus. És una indicació perquè facin alguna cosa (com evacuar) o deixin de fer alguna cosa (com sortir de casa)", apunta la directora general de Protecció Civil a Catalunya.

Funcionament

El sistema d'alertes funciona amb les antenes que donen cobertura als mòbils. Protecció Civil no té els telèfons de tots els ciutadans d'una regió, tot i que des de Vox es va afirmar que a través d'aquesta alerta s'havien utilitzat dades personals (una afirmació que la mateixa Ayuso va desmentir). "Emetem un missatge que s'envia a les antenes de mòbil que determinem. Tots els mòbils que estiguin sota la seva cobertura rebran aquest missatge", resumeix Cassany. Hi ha antenes, però, que donen cobertura a dos pobles, i per això és important que l'ordre aclareixi a quins ciutadans va dirigida. Amb tot, el poden enviar a una antena o a totes les de Catalunya. I també hi ha diversos idiomes. El missatge pot aparèixer en català, en castellà o en anglès. Depenent de l'idioma en què tens configurat el mòbil, apareixerà d'una manera o una altra.

stats